Selecciona Edició
Connecta’t

El Mies van der Rohe treu el seu costat femení

El pavelló reivindica la coautoria de Lilly Reich amb una instal·lació que, després del seu tancament prematur, renaixerà com a llibre

La Fundació Mies van der Rohe presenta la intervenció artística 'Re-enactment'.
La Fundació Mies van der Rohe presenta la intervenció artística 'Re-enactment'.

Alemanya va participar en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 amb un pavelló radiant, senzill, modern i atemporal, creat amb molt d'enginy amb quatre tipus de marbre, vidre, acer i poca cosa més. Fins al punt que avui (la seva reconstrucció és del 1986) continua sent admirat per tots els amants de l'arquitectura. L'èxit d'aquest edifici se’l va emportar tot l'arquitecte Mies van der Rohe. Però no va estar sol, el seu treball el va fer en estreta col·laboració amb Lilly Reich (Berlín, 1885-1947), dissenyadora i professora de la Bauhaus que, durant més de 10 anys, va treballar (i va compartir vida) amb aquest destacat arquitecte amb una fama que ha tapat i ha fet invisible la seva companya.

Ara una beca que porta el nom de Lilly Reich, impulsada per la Fundació Mies van der Rohe, que gestiona l'edifici de Barcelona, ha recuperat i donat visibilitat a la feina d'aquesta pionera oblidada. El fruit d'aquesta investigació li dona la coautoria d'edifici i també de la direcció artística, al costat de Mies, de la secció alemanya en tota l'Exposició Internacional de Barcelona. També de la no menys famosa cadira Barcelona, que es va exhibir per primera vegada, com a tron reial, en la visita oficial que van fer els Reis d'Espanya al pavelló.

Tot plegat ho ha posat en evidència Laura Martínez de Guereñu (Guipúscoa, 1973), guanyadora de la beca centrada, precisament, en la recuperació de Reich. El resultat del seu treball s'ha vist poc, molt poc. La instal·lació Re-enactment es va inaugurar el 7 de març al Mies i set dies després es va haver de tancar, com totes, per lluitar contra l'avenç del coronavirus. Per sort, aviat tornarà a veure la llum en forma de llibre, en el qual es recollirà tot aquest treball.

Lilly Reich, arquitecta del pavelló Mies Van der Rohe de Barcelona.rn
Lilly Reich, arquitecta del pavelló Mies Van der Rohe de Barcelona.

Segons Martínez de Guereñu, la millor manera d'evidenciar la importància de Reich era recuperant un dels seus elements clau: dues de les vitrines d'acer i vidre que ella mateixa va realitzar. Una d’horitzontal que ha col·locat al lloc que ocupa la claraboia de vidre esmerilat, el lloc central de l'edifici que establia les diferències jeràrquiques entre l'espai representatiu de l'interior, per a autoritats, i l'exterior, popular. Durant els pocs dies en què la instal·lació va estar oberta no hi havia diferència entre el que hi havia a fora i dins. L'altra vitrina, vertical, la va situar davant l'enorme pedra d'ònix “per apropiar-se d'un espai que fins ara l'arquitectura li ha negat i per restaurar la seva importància”, explica Martínez de Guereñu.

A les dues vitrines es mostrava l'important paper de Reich en l'Exposició Internacional de Barcelona, ignorada fins ara. “Ella va projectar la presència d'Alemanya en aquest pavelló i a l'interior de vuit palaus noucentistes, una superfície de 16.000 metres quadrats, 50 vegades més gran que aquest pavelló, en el qual més de 300 empreses alemanyes van presentar els seus productes”, explica Martínez de Guereñu. “El pavelló només és la punta de l'iceberg de tot el que van fer Mies i Reich a Barcelona, però només ha transcendit aquest edifici”, explicava.

La instal·lació que ha creat la basca Martínez de Guereñu és tan senzilla i efectista com el treball dels dos alemanys: a les vitrines de vidre i acer, calcades dels envans del mateix material que donen personalitat a l'edifici, es podia veure la guia oficial, que va editar Reich, de la presència alemanya repartida en els pavellons, acompanyada de cartes, fotografies, patents i marques de productes que s'exposaven i que Reich va tenir la missió de “difondre en totes les vitrines”, una tasca que la comissària ha fet a partir de material i fotografies, la majoria inèdites, que es conserven en arxius de Barcelona, Berlín, Dessau, Frankfurt, Madrid, Sevilla o Weimar. Com els plans de les vitrines que Reich va conservar a Mühlhausen (Turíngia) durant la Segona Guerra Mundial, ara dipositats en la col·lecció Lilly Reich de l’Arxiu Mies van der Rohe del MoMA de Nova York.

A la segona vitrina, la vertical, es podia veure un documental a partir d'imatges del 1929 de Ramón de Baños, del dia de la inauguració de l'exposició, en la qual es mostrava com els visitants utilitzaven el pavelló com l'avantsala per visitar la resta dels pavellons on hi havia presència alemanya.

“Tot aquest material permet veure, per primera vegada, el disseny i l'arquitectura que Lilly Reich va crear per caracteritzar les Seccions Alemanyes a l'Exposició Internacional del 1929 segons un fil conductor ben clar”, explicava la investigadora, que publicarà, sense data concreta després dels esdeveniments, el seu treball en un llibre.

L'única diferència entre aquestes vitrines i les que va crear Reich és el material. “Les originals eren d'acer cromat i aquestes són d'acer inoxidable”, explica la responsable de la seva recuperació. I què passarà amb les vitrines a partir d'ara? “M'agradaria que acabessin en un museu a Barcelona, el del Disseny o el Museu Nacional d'Art de Catalunya, com a memòria material i homenatge al treball de Reich,” conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >