Selecciona Edició
Connecta’t

“El confinament ens fa conscients de la necessitat del contacte físic”

El catedràtic de la UAB José M. Pérez Tornero albira un canvi en la relació de la tecnologia després de la crisi del coronavirus

El catedràtic de la UAB José M. Pérez Tornero.
El catedràtic de la UAB José M. Pérez Tornero.

La setmana vinent ha d’entregar un llibre a la seva editorial amb el títol El tsunami digital que expropia les nostres vides. El catedràtic de Periodisme i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona José M. Pérez Tornero (Almeria, 1954) ha decidit reescriure a última hora part del seu assaig: “En estar confinat veus la situació des d’un altre punt de vista”. Fins i tot li ha canviat el nom per La gran mediatització (Editorial UOC). Ens hem quedat sense trobades amb amics, familiars i, en molts casos, companys de feina. Per anar més enllà del nucli de convivència o una trobada física fugaç a 1,5 metres ara no ens queda altra cosa que les xarxes. Aquests dies les aplicacions de videoconferència encapçalen les descàrregues a les plataformes mòbils. “Des de fa unes dècades els mitjans digitals ens han anat distanciant els uns dels altres. Al carrer es parlava menys i les famílies es veien interrompudes pel telèfon”, reflexiona. L’acadèmic albira un possible canvi en la relació amb la tecnologia una vegada s’acabi la crisi del coronavirus.

Fa una setmana que estem confinats i ja tenim nostàlgia de les trobades presencials. Pérez Tornero veu una oportunitat en una crisi que creu que durarà mesos: “El confinament ens fa conscients de la necessitat del contacte físic directe perquè, si el perdem, perdem la humanitat”. I afegeix: “Es recuperen antigues amistats perquè surts de la rutina del contacte per proximitat i creix la distància amb els amics més propers”. I és aquesta proximitat a la qual considera que es pot donar més valor després del confinament: “Tant de bo siguem capaços de rectificar!”.

El catedràtic, que ha dut a terme estudis de semiòtica, apunta que “la tecnologia aparta parts del context i en selecciona unes altres”. El torn de paraula, per exemple. En una trobada en un bar entre vuit persones –el màxim que permet l’aplicació líder en descàrregues d’aquesta setmana, Houseparty– es poden mantenir converses paral·leles i superposades. En les videoconferències és més difícil gestionar el soroll, valora Pérez Tornero, i es perden detalls com les olors: “No crec que aquests dies es venguin gaires perfums!”. En les videoconferències no se sol compartir temps en silenci: “És molt més absorbent”. Hi veu més indiscreció. Hi ha grups que estan quedant per menjar junts: “Veus els plats, però no es poden compartir. És com un coitus interruptus en la comunicació”.

“Tant que havíem parlat de l’ensenyament en línia i hi hem entrat de cap”, reflexiona el també consultor de la Unesco i de la Unió Europea en matèria de Mitjans de comunicació i Informació. Parla d’una “alfabetització mediàtica de la gent” i d’una manera de fer a distància forçada que “si s’aprofita en el futur, ajudarà a reduir el transport i la logística i facilitarà la conciliació familiar”. A Pérez Tornero li va cridar l’atenció el cas d’una estudiant que li va explicar que quan està molt esgotada surt al balcó: “Em va dir que al principi es miraven amb els altres veïns. Ara comencen a comunicar-se”. “Abans del confinament, la distància era una gramàtica, segons el grau d’intimitat”, exposa el professor. En sortir al supermercat o al carrer a passejar el gos o llençar les escombraries, “la gent que passeja de nit es converteix ara automàticament en sospitosa d’estar contagiada”. La distància social d’1,5 metres “potser deixa empremta”, opina.

“S’està notant molt la falta de mitjans locals actius”, assenyala el professor, que afegeix que malgrat la pèrdua de múscul dels mitjans de comunicació arran de la crisi del 2008 aquests dies s’estan registrant consums massius de televisió i ràdio. Alerta d’una “vulnerabilitat mediàtica” i esmenta el cas de Facebook: “Ahir l’empresa va anunciar que enviava a treballar els moderadors de continguts [els que filtren les fake news] a casa i, per condicions de privadesa, no podran tenir les mateixes funcions. Deixem que ho controli la intel·ligència artificial, les xarxes queden governades per les màquines”.

Nens i adolescents, més “presos que els adults”

Els nens i adolescents ja estan “molt mediatitzats i descorporitzats de les relacions”, opina Pérez Tornero. “Més presos per la tecnologia que els adults”, afirma i augura que davant del confinament la seva primera reacció serà “la de seguir tan addictes als mitjans com estaven”. Preveu, no obstant això, que “de sobte descobriran jocs de taula com el parxís o els puzles i desdigitalitzaran algunes de les seves activitats”. Un consell per als pares: “Que prenguin consciència que és un parèntesi extraordinari i es treguin de sobre l’ansietat”. El catedràtic de la UAB conclou: “Cal establir agendes, rutines, desmediatitzar alguns punts de la casa i fer coses que no fem mai, com mirar pel balcó o reflexionar. La temptació dels adolescents serà l'addicció al mòbil, i això és preocupant”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >