Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Txékhov i la banda de Rigola

El director català reflexiona sobre el seu muntatge de ‘La gavina’, la tercera obra que adapta del dramaturg rus

Àlex Rigola, durant un assaig de 'Tío Vania' a Madrid.
Àlex Rigola, durant un assaig de 'Tío Vania' a Madrid.

El teatre ha tancat portes, però continuem parlant, somiant, fent plans. Àlex Rigola (Barcelona, 51 anys) estava a punt d'estrenar a La Villarroel la seva posada en escena de La gavina, que tenia una àmplia gira per endavant, tant en català com en castellà. I no desespera. Ni jo tampoc per veure-la, li dic. Li pregunto què va ressonar en ell a l'hora d'escollir el seu tercer Txékhov, després d'Ivànov i L'oncle Vània, i com serà el muntatge. “Potser –em diu el director– la vaig triar (o em va triar) perquè La gavina és l'obra de Txékhov en què el teatre està més present: un jove autor, una actriu madura, una aspirant a actriu, un autor de mitjana edat… Sens dubte, el pes de créixer, la voluntat de fer balanç i trobar sentits, apareix en totes les grans peces txekhovianes, i en tots els que ja hem fet els 50. I, per descomptat, hi ha una reflexió sobre el món del teatre, que veu com una forma d'amor en la qual desitges i pateixes al mateix temps”.

El que més li agrada de Txékhov és la identificació rotunda que li produeixen tots els seus personatges. Passa llista, de la qual dono una versió reduïda. “Em veig en l'Arkadina, per la meva edat i perquè sé el que és connectar amb el públic i de vegades perdre-ho, sobretot els joves. És inevitable: hi ha uns plaers que ells tenen i jo ja no. Em trobo amb el Trigorin perquè tots dos volem aconseguir un talent que no veiem en nosaltres, o que ens genera dubtes. Com Tréplev, he volgut canviar formes d'art, i segueixo en confrontació amb dos tipus de teatre. Comparteixo la il·lusió de la Nina pel seu ofici, i també conec la frustració de la Maixa per no trobar el seu lloc al món”.

Coincidim que potser Tréplev és el personatge més incendiat de Txékhov: “Està boig d'amor però no pot arribar a l'art que busca. Aquestes dues passions el devoren”. Rigola s'ha apropat al dramaturg rus amb un joc entre realitat i ficció, que consisteix a utilitzar part de les biografies sentimentals de la seva tropa, “posant-los en primera persona per recompondre la peça. M'agrada que el Trigorin l'interpreti l'autor Pau Miró, i que Nao Albet, que és Tréplev, li digui el que no li agrada del seu treball: crec que li dona una força especial a l'acarament. Tot el repartiment es despulla amb una gran generositat. I la meva versió és molt lliure, però crec que Txékhov està present en cada moment”. Continua mostrant-me l'elenc. L'Arkadina és Mónica López. Xavi Sáez és “una barreja de Sorin i Medvedenko i de mestre de cerimònies, que també aporta les seves pròpies experiències”. Roser Vilajosana “té un què de la Maixa”. I la Nina és Melisa Salvatierra, una actriu que serà una sorpresa, perquè és el primer que fa professionalment, atès que a Madrid i durant la gira serà una actriu jove però amb l'experiència d'Irene Escolar. Àlex Rigola també tenia (i té) pendent de gira un altre muntatge esplèndid: Aquest país no descobert, amb Pep Cruz i Alba Pujol. “Serà difícil la recuperació”, diu el director, “però continuarem lluitant”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ