Enterraments sense vetlla ni funeral: “La nostra feina sempre és delicada, però ara és molt més trista”
Els serveis funeraris denuncien la falta de mascaretes i vestits de protecció
“Estem treballant en la total anormalitat. Quan mor una persona per coronavirus ens truquen directament de l'Hospital de Igualada. Baixem al dipòsit de cadàvers on tenen el difunt dins d'una bossa hermètica. Allà el dipositem directament al taüt i, sense vetlla i sense funeral, anem directament a incinerar o a inhumar. Tot això sols, els familiars ho tramiten tot per telèfon perquè es troben confinats en haver estat en contacte amb un positiu per la malaltia. La nostra feina sempre és delicada, però ara és molt més trista”, es lamenta Joan Gabriel, gerent de la Funerària Anoia, que està fent els enterraments de les víctimes de coronavirus de la primera zona de Catalunya que va resultar confinada. L'empresa de Gabriel ja s'ha fet càrrec, almenys, de 14 morts per coronavirus a Igualada.
El Ministeri de Sanitat i la Societat Espanyola d'Anatomia Patològica no han trobat proves concloents que adverteixin del risc de contagi per coronavirus a partir de cadàvers. Malgrat tot, la majoria de funeràries espanyoles han optat per no prestar cap tipus de servei de vetlla ni cerimònia per als morts per aquesta malaltia. Mémora —el grup funerari líder a Espanya (present a 21 províncies, entre les quals Madrid, Barcelona, València, Sevilla o Saragossa)— ha restringit aquests serveis als morts per la Covid-19 des del 6 de març. El conseller delegat del grup funerari, Juan Jesús Domingo, assegura que aquesta restricció és obligada per “protegir familiars i professionals que participen en aquests serveis i la resta d'assistents a altres activitats dels tanatoris”.
La crisi del coronavirus està tensant tots els sectors i el funerari no n'és una excepció. Domingo alerta que el sector dedicat a les defuncions fa setmanes que no està tenint accés ni a les mascaretes ni a la roba dels anomenats EPI, és a dir, els equips de protecció individual. “Som un servei essencial i, encara que sembla que de vegades s'oblida, formem part de la salut pública. Les empreses funeràries estem utilitzant estocs d'aquest material, que no és infinit. És impossible rebre'n més i, si ningú hi posa remei, no podrem fer el trasllat de cadàvers, ja que seria posar en risc els treballadors del sector i la ciutadania en general. És obligatori fer servir un tipus d'indumentària —com es va fer amb l'ebola i altres malalties— per no estendre els contagis”. A la Funerària Anoia, molt menor, li passa exactament el mateix. “Estic molt orgullós dels meus treballadors, que estan sabent estar a l'altura en els moments més difícils, però ningú s'està preocupant dels nostres serveis de protecció. He hagut de recórrer a comprar material propi d'altres professions. El que calgui per protegir els meus treballadors”, adverteix Joan Gabriel.
L'estat d'alarma també està afectant els familiars de la resta de víctimes mortals que no han estat en contacte amb el coronavirus. L'obligació de reclusió està fent molt complicada l'assistència a vetlles i funerals. “Als nostres clients els aconsellem que redueixin les vetlles de difunts a només quatre hores [la mitjana sol ser 24 hores] i que només hi permetin l'assistència a un màxim de 15 persones. També demanem que els funerals els segueixin el mateix nombre de persones”, adverteix el conseller delegat de Mémora. Per intentar que es compleixin aquestes recomanacions, l'empresa proporciona a les famílies dels difunts la possibilitat que el funeral sigui emès per internet via streaming amb unes contrasenyes perquè les persones reunides puguin presenciar la cerimònia des de l'ordinador, la tauleta o el mòbil. L'empresa també ofereix la possibilitat de fer els enterraments o les incineracions i ajornar les cerimònies de record a quan la crisi pel coronavirus hagi remès.
Xavier Savin és un dels psicòlegs de la Fundació Salut i Persona, especialista en les necessitats en dol. Mémora ha contractat la fundació per donar suport emocional no només als seus clients sinó també, i especialment ara, als seus treballadors i als professionals de la salut i els serveis socials que ho necessitin durant la crisi del coronavirus. “És normal que se sentin desbordats, esgotats, amb por d'estar exposats a la malaltia i frustrats…”, lamenta Savin, que assegura que és molt important comprovar l'estat emocional dels qui no es poden acomiadar dels seus familiars morts per coronavirus.
Des de fa uns dies en els enterraments que es fan a Barcelona hi ha una tanca a tres metres del nínxol perquè els treballadors funeraris puguin introduir els taüts respectant una distància respecte als familiars dels difunts. De moment el nombre d'enterraments i incineracions és l'habitual.
