Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA OPINIÓ i

Etimologia d’una pandèmia

Vocabulari bàsic de la irrupció del coronavirus, amb el Coromines al costat

'No fotre ni brot' és una de les opcions del confinament.
'No fotre ni brot' és una de les opcions del confinament.

Encara que pugui semblar mentida, la filologia també aporta distracció, en temps d’acumulació de paper de vàter i de planificació d’activitats sota sostre. A continuació, un diccionari apressat dels termes més sovintejats aquests dies, per saber d’on venen i què volen dir.

coronavirus És el terme rei. Sorprèn trobar davant de la paraula relativament comuna virus un prefix de ressons monàrquics. Procedent també del llatí (com virus), el formant corona fa referència a la mena de membrana que envolta el nucli, formada per expansions o punxes com les d’una corona qualsevol.

Covid-19 Atès que coronavirus no deixa de ser un terme comú, aplicable a un tipus de virus, cal precisar de què parlem aquests dies. L’expressió Covid-19, ja emprada arreu del món, és l’acrònim de l’anglès coronavirus desease (‘malaltia per coronavirus’) i per l’any d’aparició, el 2019. En tant que malaltia, s’hauria d’emprar en femení.

malaltia Una malaltia és allò que té el que està malalt, que és aquell que, etimològicament, es troba malament. Procedent del llatí vulgar, el malalt és el male habitus (participi de male se habere, això és, ‘sentir-se malament’). I d’aquí els derivats malaltia o malaltís. No cal dir que és el substitut correcte del castellanisme enfermetat.

epidèmia i pandèmia Paraules d’origen grec, marquen la diferència de l’abast territorial de la malaltia i, en conseqüència, la seva expansió i gravetat. Literalment, de epi- i -demia (de demos, ‘poble’), epidèmia significa ‘estada en un país com a estranger’; per entendre’ns, vol dir que ja tenim la malaltia entre nosaltres. És quan anteposem el prefix pan- (‘tot’) que es produeix el salt endavant: la malaltia ja és a tot arreu.

brot No deixa de ser curiós que la primera manifestació significativa d’una malaltia infecciosa manllevi el terme de la natura, com els primers brots d’un esqueix que has replantat. Aquest cop no anem al llatí ni al grec, sinó al gòtic brut, que estaria emparentat amb altres termes de llengües germàniques: sprosse de l’alemany, sprout de l’anglès, spruit del neerlandès. I de brot tindríem brotar i brotada, i és clar, no fotre ni brot, una de les opcions del confinament.

símptoma No n’hi ha prou amb tenir mal de cap, o tos seca, o febre, per concloure que tenim el virus. En tot cas, tots aquests factors han de coincidir, i potser més i tot. Procedent del grec sympipto (‘caure junts’), un símptoma és precisament això, una coincidència, un trobar-se a la vegada, per bé que qualsevol dolença ja s’utilitza com a indici d’alguna cosa.

contagi No és casualitat que ens prescriguin una distància de seguretat per evitar els contagis. Format pels llatins con- (‘en comú’, ‘a la vegada’) i tangere (‘tocar’), el verb contagiar vol dir ‘tocar-se junts’, d’aquí que el contacte físic sigui la via més comuna de transmissió de malalties. I també de sentits figurats, que per això ens podem contagiar alegries, tristeses i ànims per superar quarantenes.

infecció Ja ha sortit qui ha qüestionat la correcció de contagi per proposar infecció com a alternativa. I bé, és clar que si et contagies t’infectes, però no sempre que t’infectes és a causa d’un contagi. A més, en la parla quotidiana tendim a associar la infecció amb processos progressius, per exemple amb l’expansió o l’agreujament de ferides externes o internes, mentre que el contagi és puntual, et pots haver contagiat o no.

quarantena És la mesura d’aïllament absoluta, a fi d’evitar contagis. Cal buscar l’origen a la República de Venècia el 1347, quan es va imposar una moratòria de quaranta dies a viatgers i comerciants per entrar a la ciutat a fi de protegir-la de la pesta, que aleshores afectava Europa. Ara les quarantenes duren el que duren, però el terme conserva la durada original.

confinament Paraula de moda, ara que tots ens hi hem trobat. Deriva de confinar, que a la vegada deriva de confí, això és, límit o frontera. Podem dir que França confina amb Bèlgica, o que Alemanya i Polònia confinen. En certa manera, doncs, trobem que cada país té el seu propi confinament —els seus propis límits—, i decretar el confinament serà afegir un límit addicional.

estar-se a casa Malgrat que s’ha estès la fórmula, també vàlida, jo em quedo a casa, en català convé no prescindir d’aquesta altra, amb l’ús pronominal del verb estar, que més que significar ‘jo no surto’, vol dir ‘jo habito’ o ‘faig vida’. Estigueu-vos a casa doncs.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >