_
_
_
_
_

Viure al carrer en temps d’epidèmia

Després d'un any sense llar, l'Osei havia aconseguit una feina en un restaurant. El coronavirus li ha fet perdre aquesta oportunitat i ha alterat encara més la seva precària situació

Cristian Segura
L'Osei fa més d'un any que viu en un parc de l'Eixample de Barcelona.
L'Osei fa més d'un any que viu en un parc de l'Eixample de Barcelona. Albert Garcia

L'únic que va preguntar l'Osei quan es va poder comprar fa 10 dies el mòbil més barat –30 euros– que venien en una botiga del barri és si tenia ràdio. Osei D., de 42 anys, nascut a Ghana, volia estar informat sobre la crisi del coronavirus, i sobre com li canviaria la vida. Després de més d'un any malvivint en un parc de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, per mediació d'un veí havia aconseguit una feina a partir de la Setmana Santa, com a ajudant de cuina en un restaurant de la Costa Brava. L'epidèmia ha tancat el restaurant i la seva oportunitat de sortir del pou s'ha esfondrat.

La principal urgència que l'Osei tenia el dimarts 17 de març era recarregar la bateria del mòbil-ràdio. Des que la quarantena va tancar el Centre de Serveis Socials del Poble-sec, on passava el dia, buscant feina i un habitatge, o el locutori on li deixaven carregar el telèfon, les qüestions bàsiques que fins ara tenia resoltes, se n'han anat en orris. A principis de la setmana continuava dormint al parc, però l'Ajuntament subratlla que aquestes instal·lacions estan tancades i que ningú hi pot romandre si no és per passejar poca estona el gos. De fet, durant la breu sessió de fotografies amb aquest diari, en pocs minuts va irrompre una patrulla de la Guàrdia Urbana per advertir de la normativa. La policia municipal va retirar fa dues setmanes del parc una caixa on ell guardava tancades les seves pertinences. L'Osei, que subsisteix amb la caritat de la gent, tenia dins del bagul un llit inflable que havia comprat per 19 euros a Decathlon, i que li era fonamental per dormir. Ara es lamenta perquè no pot adquirir un recanvi, totes les botigues han abaixat la persiana i ha de passar la nit sobre una màrfega.

No vol passar la nit a cap dels tres centres de primera acollida per a ciutadans sense llar, per por de contraure la Covid-19

Si no pot quedar-se al parc, l'Osei es refugiarà en algun portal perquè no vol, per por de contraure la Covid-19, passar la nit en cap dels tres centres de primera acollida per a ciutadans sense llar que manté en funcionament l'Ajuntament. La Fundació Arrels, d'ajuda a persones sense recursos, estima que hi ha 1.200 individus que viuen al carrer a Barcelona, un nombre que supera amb escreix els llits disponibles entre punts d'assistència públics i privats. La darrera vegada que l'Osei va dormir en un d'aquests espais va ser al gener, durant el temporal Glòria. L'Osei té por de la malaltia, i més ara que, evitant els espais d'acollida, no s'aplica la higiene personal que abans, amb disciplina, seguia cada dia. El dimarts al matí el va dedicar a acudir a Centres d'Atenció Primària i a l'Hospital Clínic per si li podien facilitar material higiènic, però no va tenir èxit. Sí que continua visitant puntualment centres de serveis socials perquè li donin menjar al migdia. “Llet, verdura i poca cosa més. Tot i que si mengés més, em faria mal la panxa, no hi estic acostumat”, diu l'Osei.

“La meva vida ha estat molt difícil, però aquest virus em fa por per si em moro”, explica aquest barceloní d'origen ghanès mentre camina abrigat sota diverses capes de roba que li han donat, arrossegant una vella bicicleta i dissimulant que va una mica coix. Va arribar a Espanya el 2001. “No puc explicar com vaig anar a parar aquí perquè és molt complicat, però no va ser en pastera”, assegura amb un somriure murri. Primer va viure a Vic amb uns coneguts, però sense poder treballar perquè no tenia permís de residència. El 2005, una empresa agrícola a Andalusia li va regularitzar la situació. El seu gran tresor és que resideix a Espanya de manera legal. La seva família és a Ghana, on té una filla. En saben ben poca cosa, tampoc vol explicar-los gaire com està. La crisi del 2008 va anar complicant més la seva capacitat de generar ingressos. La seva última feina estable va finalitzar el 2018. Poc després, sense recursos ni família, perdia la possibilitat de llogar una habitació i va acabar sense sostre.

L'Osei comenta que només s'instal·laria en un centre de recepció per a persones sense llar si és en un espai ampli per a cada ingressat. El govern municipal informa que a finals d'aquesta setmana obriran un nou espai que seguirà els protocols sanitaris requerits. Es preveu que s'habilitin nous centres similars. L'Ajuntament també està en contacte amb el Govern central després de l'anunci, dilluns, de la ministra de Defensa, Margarita Robles, comunicant que l'exèrcit posarà en marxa infraestructures per acollir persones sense sostre i on es facilitaran aliments i equips bàsics d'higiene. Arrels ha demanat a les administracions que habilitin immediatament instal·lacions que ara estan tancades per donar aixopluc. El director de la fundació, Ferran Busquets, destaca que el 30% dels sense llar pateixen malalties cròniques, i mostra la seva preocupació pel risc de contagi en albergs que no estan ben condicionats. Busquets opina que cal estudiar la possibilitat que també se'ls permeti continuar en àrees urbanes obertes.

El restaurant que havia de contractar l'Osei li garanteix que tindrà el seu lloc de treball a partir del juny si torna la normalitat. Ell és escèptic sobre el seu futur. El rictus se li torna encara més seriós quan pensa en la possibilitat que el coronavirus s'estengui a Ghana. “Això ja és allà, i serà molt pitjor que a Espanya”, diu l'Osei mentre un vianant, protegit amb mascareta i guants, creua veloç davant l'entrada del garatge on s'asseu per evitar les patrulles de la policia municipal.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_