_
_
_
_
_

1.001 gravats per a Lleida

Antoni Gelonch realitza el dipòsit més ampli en la història del Museu Diocesà amb obres de Dürer, Rembrandt, Goya, Dalí, Picasso i Warhol, entre d'altres. La selecció que s'exposa està tancada però és possible veure-la a internet

José Ángel Montañés
Obres de Dürer i de Warhol que pertanyen a la col·lecció Gelonch, que s'ha dipositat a Lleida.
Obres de Dürer i de Warhol que pertanyen a la col·lecció Gelonch, que s'ha dipositat a Lleida.

El col·leccionista Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) ha dipositat recentment al Museu Diocesà de Lleida la seva col·lecció de gravats, formada per 1.001 obres de 459 autors creades entre els segles XV i l'actualitat i que representen totes les escoles i tècniques d'art gràfic. Entre els autors, artistes del nivell de Dürer, Rembrandt, Piranesi, Tiepolo, Goya, Renoir, Rodin, Matisse, però també Dalí, Picasso, Plensa, Miró, Lichtenstein, Warhol, Tàpies i Barceló, entre d'altres.

“La col·lecció l'he anat construint d'una manera molt personal, triant cada peça, sabent el buit que omplia, observant-la, gaudint del goig que em produïa, estudiant-la, documentant-la, mostrant-la, restaurant-la, acaronant-la una per una”, va dir Gelonch en l'acte de presentació de l'exposició amb una selecció de les 30 peces més representatives, que il·lustren l'evolució històrica del gravat, amb motiu del dipòsit d'aquest conjunt d'obres que el col·leccionista no descarta que acabi donant al centre.

“Ara tot aquest treball que vull seguir fent estarà dipositat aquí amb la voluntat que en un futur que espero llunyà passi a integrar-se en els fons d'aquest museu”, va afegir el col·leccionista, que ha precisat que a les 994 obres que ja ha dipositat se n'hi sumaran altres, fins a arribar a les 1.001.

Gelonch explica que fa anys, quan va pensar en el futur de la seva col·lecció, es va plantejar que l'havia de dipositar i llegar “a una institució que se'n pogués fer càrrec, que la pogués estudiar, que la mantingués unida i que tingués la voluntat de fer-ne difusió”. Això i la vinculació del col·leccionista amb la seva ciutat natal han fet que es decantés per aquest museu. “Em sembla que deixar una part del teu treball i la teva il·lusió al servei de la col·lectivitat és una bona manera de transcendir i de construir ponts entre generacions”, comenta Gelonch.

En l'acte de presentació del dipòsit, que es va fer abans del tancament de tots els museus i equipaments culturals catalans i espanyols per frenar l'expansió del coronavirus, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va agrair la “generositat” del col·leccionista en nom del Govern, va defensar la necessitat d'una llei de mecenatge i va llegir el discurs que tenia previst pronunciar el president de la Generalitat, Quim Torra, que finalment no va assistir a l'acte.

Per la seva banda, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, va ressaltar que es tracta d'un conjunt de “primeríssim nivell” i va mostrar el seu agraïment a Gelonch i als Mossos d'Esquadra, que van col·laborar en el trasllat de les peces des de Barcelona. Segons Giralt, la resta de les obres que no s'exposen són en magatzems, d'altres són al Museu d'Almacelles i una part rellevant es mostra a l'exposició de París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut són a diferents museus que depenen de la Diputació de Barcelona. “Es tracta d'una acció generosa de mecenatge. La part de Renaixement es veurà enriquida amb una sèrie de peces que faran internacional el relat fins ara territorial de la nostra col·lecció, amb artistes com Dürer, Van Dyck i Rembrandt”, va explicar Giralt, que, amb les obres més actuals, va dir, “espero abordar la contemporaneïtat en aquest museu i dotar el discurs històric i artístic del museu d'una mireu universal”.

Les 30 peces seleccionades es van poder veure durant uns dies en la mostra situada al cor de l'església, un dels espais més destacats del museu, en principi, fins al mes de setembre. Les peces permeten veure l'evolució històrica del gravat; des de Dürer, quan el gravat era considerat com una font d'informació i de transmissió del coneixement científic, fins a Goya, com a punt culminant, com una manera d'explicar i de criticar la societat del seu temps. Al segle XX, amb Picasso, el gravat va passar a considerar-se una obra d'art i un mitjà d'experimentació adoptant una gran diversitat de tècniques i formats.

Gelonch va estudiar Dret i Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Més endavant es va graduar en Alta Direcció d'Empreses per l'IESE, en Estudis Europeus por la Universitat de Grenoble i en Innovació de Polítiques Sanitàries per Harvard. És acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi i president dels cercles del Museu d'Història de Barcelona i el Museu Frederic Marès. En aquest últim museu es van poder veure el 2014 una selecció de 30 gravats en l'exposició Una mirada al 1700, amb molts dels protagonistes i escenaris del conflicte del 1714. També s'han exposat en museus com el Museu d'Art Arte Jaume Morera, també de Lleida, el Museu d'Història de Barcelona i centres d'Andorra i França. Les primeres obres que va adquirir Gelonch van ser dos gravats de Piranesi, el 1992. Després, a partir del 2006, “d'una manera més seriosa”, van venir totes les altres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_