Els veïns de Sentmenat cusen mascaretes amb material cedit per fàbriques de l’entorn
Barris i pobles creen xarxes de suport per tenir cura de qui ho necessiti durant la quarantena
Del municipi de l'Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà, als barris de Barcelona (Vallcarca, el Clot, el Gòtic, el Raval, Sant Andreu…), passant per Valls, Lleida, Sabadell o Sant Celoni. Moviments socials, veïns de manera informal, o totes dues coses, han creat desenes de xarxes de suport a barris i poblacions per atendre qualsevol necessitat que sorgeixi al seu entorn arran del brot de coronavirus. Si una persona gran necessita que algú li vagi a comprar. Un malalt a qui li calen medicaments. Un cangur per a nens que tenen els pares a la feina. O assessorament laboral si a algú el volen fer fora com a conseqüència del cessament d'activitat per les mesures que han pres les autoritats per frenar el coronavirus. Hi ha fins i tot escales de veïns on s'han activat aquestes xarxes, en versió micro. O alcaldes de petites poblacions que han mobilitzat voluntaris per fabricar mascaretes amb material donat.
A Sentmenat (Vallès Occidental, 9.000 habitants), l'alcalde, Marc Verneda, explica que ja des de l'inici de la crisi es va mobilitzar davant la falta de material de protecció que va detectar per als treballadors municipals, com la policia local o les treballadores socials: “Vam començar a demanar a les empreses del municipi que ens cedissin els seus excedents de material: gel netejador, mascaretes…”. Però es van acabar, i el següent pas va ser “pensar com podríem fabricar-ho nosaltres”. A Rubí hi ha una empresa, RobinHat, que fa gorros per a metges. “L'enginyer municipal va contactar amb empreses i aquesta en concret ens va dir que no podia fabricar mascaretes, però que ens podien cedir material si les fabricàvem nosaltres”. Resultat: “Quatre persones cosint mascaretes al taller de costura de l'Associació de Veïns, i a punt de començar a repartir material a voluntaris que s'han ofert per fabricar-les a casa. Començarem pels que tenen més experiència, com sastres o patronistes”. I sobre la destinació de les màscares? “El que sigui més urgent, hospitals, els pobles propers, policies locals... La incògnita que tenim és com les esterilitzarem”, explica, i assegura que tenen tela i gomes per fabricar-ne 400.
A Barcelona, en un edifici d'una vintena de pisos del carrer de Astúries (Gràcia), han creat un grup de WhatsApp. “La meva veïna del davant és gran i viu sola. Encara que passin dies sense veure'ns, sempre n'estic pendent i li vaig escriure per preguntar-li si anava tot bé i per dir-li que comptés amb nosaltres”, explica l'Helena. I de la conversa va sorgir la idea de preguntar a la presidenta què li semblava crear el grup. Van enganxar un cartell a l'ascensor i la gent va apuntar els seus números. “Ens hem conegut amb gent amb qui només ens creuàvem i dèiem un hola i adeu, és interessant i et fa la sensació que vius en un lloc saludable”, explica sobre l'experiència. Una de les iniciatives que han engegat és aprofitar quan baixen a comprar i fer la compra per algú altre.
Des de Maldà, l’Urgell, 200 i escaig habitants, la Sandra Fernández explica que van ser els veïns més joves del municipi els qui es van prestar per ajudar la gent gran. “Ja no és només que puguin sortir a comprar, sinó que al poble només hi ha una botiga petita i no té de tot, de manera que els oferim transport”, explica després de fer una classe d’anglès per Skype en un municipi on la irrupció d’internet ha marcat un abans i un després. A l’Espluga de Francolí, al costat de la crida per les xarxes d’“Ajudem-nos”, es pot accedir a un enllaç on cada un apunta les seves dades, edat, disponibilitat, què pot fer i de quins mitjans disposa.
A Barcelona, les xarxes de barri les han activat els moviments socials, acostumats a fer pinya per aturar desnonaments, defensar espais públics i denunciar abusos de grans corporacions. Des del Gòtic, el Martí Cusó explica que la xarxa de suport ha sorgit aquesta vegada de manera espontània i informal. I que ho han difós a les xarxes socials, però la principal actuació ha estat anar a picar la porta dels qui pensen que poden necessitar ajuda. “Internet està bé com a altaveu, però la gent exclosa no té xarxes, els anem a buscar” , explica.
En el cas dels barris de Ciutat Vella, a més de necessitats quotidianes de gent gran, nens o malalts, Cusó explica que ofereixen assessorament en matèria laboral: “Aquí hi ha molta gent que treballa en el sector serveis o per al turisme i es quedarà sense feina. Estarem atents que no es produeixin abusos i si cal els denunciarem”, adverteix.
Contes confinats
Distreure els nens durant les setmanes que ens esperen és també de molta ajuda. I és el que se'ls ha acudit a la companyia de contacontes Vivim del Cuentu. Cada tarda a les cinc pengen un vídeo d'un dels seus membres explicant un dels contes de la seva col·lecció “Contes desexplicats”. Històries reinventades protagonitzades per caputxetes forçudes o pinotxos que diuen veritats tal com raja. Oriol Toro, explica que, com els ha passat a totes les companyies, han vist com els seus bolos queien un rere l'altre: “Com que hem d'estar a casa, com tothom, hem pensat a ajudar a entretenir els nens amb versions reduïdes dels nostres contes”. La iniciativa ha triomfat i només en anunciar que penjarien una història diària van guanyar centenars de seguidors a Twitter.
Sobre la firma
