Selecciona Edició
Connecta’t

Superministre per accident

El titular de Sanitat, sense experiència prèvia de gestió en el sector de la salut, té el repte de combatre l'epidèmia amb poders reforçats per l'estat d'alarma

Superministre per accident Ampliar foto

“Espero que no hagi de bregar amb cap gran epidèmia o algun mal estrany”. Van ser les paraules d'un dels dirigents dels socialistes catalans en una reunió a la seu del partit a principis de gener tan bon punt va transcendir que Salvador Illa, secretari d'organització del PSC, es disposava a acceptar la cartera de ministre de Sanitat. No és que l'autor de la frase tingués dubtes sobre la idoneïtat del candidat a dirigir el Ministeri. El que passava és que l'extens organigrama de vicepresidències i ministeris que va obligar a dibuixar el pacte de Govern entre el PSOE i Unides Podem, el càrrec d'Illa estava pensat per garantir la presència del PSC a l'Executiu espanyol en plena tempesta catalana més que no pas per donar consistència política i tècnica a un ministeri que la descentralització de Espanya ha anat buidant de competències a favor de les comunitats autònomes.

Només han passat tres mesos des de la reunió a la seu del PSC, al carrer Pallars de Barcelona, però Illa, més per les circumstàncies que per cap altra raó, no ha estat el “ministre aparador” o la simple “quota catalana” que alguns esperaven. Aquest llicenciat en Filosofía i màster en Direcció d'Empreses s'ha convertit no només en el ministre de Sanitat més visible dels últims anys sinó també en el que més poder acumula després d'haver-se decretat l'estat d'alarma per la pandèmia de coronavirus. Illa és des del cap de setmana passat l'encarregat que es compleixi l'article 14 del Reial decret, que garanteix el subministrament de béns i serveis necessaris per a la protecció de la salut pública. I té poders tan sensibles com el d'“intervenir i ocupar transitòriament” hospitals privats, fàbriques o la indústria farmacèutica si finalment calgués.

Per dur a termes aquesta tasca haurà de recórrer a la determinació que ha hagut de mostrar en altres moments de la seva carrera política, que no tenen res a veure amb l'emergència actual, però que li han forjat un caràcter d'home “negociador prudent però ferm i, sobretot, molt obstinat”, en paraules d'un company de files al partit socialista. En aquestes qualitats confien els seus companys de formació i de Govern tenint en compte que el ministre no té formació específica en l'àmbit sanitari.

El primer gran repte polític li va arribar a l'ara ministre amb 29 anys. Com a regidor socialista del seu poble, la Roca del Vallès (Vallès Oriental), de tot just 10.000 habitants, Illa va haver de substituir de manera totalment imprevista l'alcalde, que va morir per un aneurisma al cap de pocs mesos d'haver accedit al càrrec. No era una tasca fàcil en un poble dividit per baralles entre els quatre nuclis de població que conformen el municipi. Era complicat per les pugnes aferrissades i perquè havia de substituir un alcalde especialment carismàtic, Romà Planas, que havia estat secretari personal de Josep Tarradellas, el primer president de la Generalitat recuperada després de la dictadura. Illa es va fer fort a l'Ajuntament en un moment en el qual el pujolisme era hegemònic als municipis petits i mitjans de Catalunya. I ho va fer fins al punt de guanyar per majoria absoluta el 1999 després d'un breu parèntesi a l'oposició fruit d'una moció de censura dels seus rivals de CiU. Com a part de l'herència de la seva gestió municipal a la Roca, Illa va deixar la construcció de La Roca Village, un centre comercial de descomptes que cada any es cola en el rànquing de les atraccions turístiques més visitades de Catalunya, rivalitzant amb la Sagrada Família i el Camp Nou, i que també li ha comportat moltes crítiques dels seus rivals per haver transformat l'economia del municipi.

“El que Salvador no suporta és que la gent no vagi de cara o que facis A quan havies dit que faries B”, explica un veí d'Illa que l'ha acompanyat en alguna de les seves aventures polítiques. L'actual ministre de Sanitat va escalar posicions en la política autonòmica quan el 1999 el PSC va arribar a la presidència de la Generalitat amb Pasqual Maragall. Va ser nomenat director general al Departament de Justícia, on es va encarregar de planificar la construcció de jutjats i centres penitenciaris, com el de Lledoners, on avui compleixen condemna bona part dels condemnats pel procés.

Després d'un curt parèntesi a l'empresa privada, Illa va tornar a l'àmbit públic al capdavant de les finances de l'Ajuntament de Barcelona el 2010. Sis anys després, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, li va oferir ser secretari d'organització de la formació en un moment de greu crisi interna i en el qual el procés havia fet estralls en el que durant anys havia estat el primer partit de Catalunya. Va ser en aquesta posició quan va entrar en contacte amb Pedro Sánchez, a qui la cúpula del PSC sempre va donar suport en la seva lluita per arribar a ser secretari general del PSOE primer i president del Govern espanyol després. La confiança de Sánchez en Illa va quedar demostrada quan va accedir a situar-lo en la taula de negociació amb Esquerra Republicana que va permetre la investidura del president al gener. D'allà al ministeri només hi havia un pas.

Delegació de funcions

L'aterratge d'Illa a Sanitat no ha estat plàcida. El coronavirus va arribar a Europa quan el ministre no feia ni 10 dies que era al càrrec, una cosa que el va obligar no només a fer un curs accelerat de presa de comandaments del Ministeri de Sanitat, sinó també a multiplicar les seves aparicions públiques. El seu paper com a “home del PSC” i enllaç amb els seus socis d'ERC ha quedat eclipsat per les circumstàncies. El que sí que ha fet Illa ha estat delegar àmplies funcions en els tècnics i escudar-se en ells a l'hora de prendre les principals decisions de la crisi, que només el temps i els resultats diran si han estat les encertades. Fruit d'aquesta àmplia delegació de funcions Illa ha compartit bona part del seu protagonisme amb Fernando Simón, molt bregat en la gestió de crisis com a director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha viscut la transformació d'Illa de polític de partit a ministre de Sanitat. “Tenint en compte les poques competències que té el ministeri valoro bé la seva actuació en aquesta crisi”, explica el veterà metge barceloní. “Illa té bones habilitats, escolta molt i no mira el color polític de qui té al davant abans de prendre una decisió”, diu Padrós. Entre els avantatges d'Illa a l'hora d'afrontar el sistema hi ha el seu ampli coneixement del funcionament de l'Administració autonòmica. En un marc en què la Sanitat està transferida a les comunitats i en el qual la coordinació de polítiques és essencial, la seva sensibilitat en aquest sentit serà clau per coordinar-se amb administracions de diferents colors polítics. En el cas de Catalunya, on el seu controvertit president Quim Torra ha liderat les càrregues contra l'actuació del Govern espanyol en l'actual crisi sanitària, Illa manté bona relació amb la consellera del ram, Alba Vergés, d'Esquerra Republicana. “Confio que el caràcter apaivagador d'Illa permetrà que el bé comú s'imposi per sobre del conflicte”, afirma el president del Col·legi de Metges de Barcelona.

Quan és al seu poble, la Roca del Vallès, Illa dedica el temps lliure a tenir cura de l'hort del seu pare i a passejar un parell de gossos. I a córrer. Molt. Tot i això, és poc de desconnectar. “No és el típic runner de posar-se uns auriculars amb música; en porta, sí, però moltes vegades aprofita per escoltar podcasts de The Economist per perfeccionar l'anglès”.

Pocs reconeixen haver-lo vist superat per alguna situació en l'àmbit polític. Sí que és recordada en el seu entorn la reacció que va tenir quan l'any passat grups radicals independentistes agrupats entorn dels CDR van pintar insults a les parets del seu domicili familiar. “Coneixen poc els socialistes si creuen que aconseguiran alguna cosa amb aquest barroer intent d'intimidació”, va dir. Ara Illa té un repte immens: demostrar que pot coordinar la maquinària per combatre el coronavirus, l'epidèmia que s'hauria imaginat, des d'un càrrec pel qual tampoc va lluitar mai.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ