Selecciona Edició
Connecta’t

Els hospitals es blinden per evitar el col·lapse per la pandèmia

Els grans centres sanitaris anul·len activitat no urgent i reestructuren els seus serveis per sortejar l'impacte del coronavirus

L'Hospital Clínic de Barcelona.
L'Hospital Clínic de Barcelona. REUTERS

La pandèmia de coronavirus ha posat en perill el sistema sanitari. Per evitar un eventual col·lapse, els hospitals catalans ja han començat a desplegar els seus plans de contingència. Reduir al mínim intervencions i consultes no urgents per alliberar llits, establir circuits diferenciats a urgències per evitar contagis i limitar les visites a pacients són algunes de les mesures més urgents. El Servei Català de la Salut (CatSalut) de la Generalitat no descarta reconvertir sales d'operacions en unitats de cures intensives per atendre els casos més greus.

Catalunya ja supera els 700 afectats per coronavirus, vuit morts i 41 en estat greu. És la segona comunitat autònoma, només per darrere de Madrid, amb més casos. Amb la corba epidèmica a l'alça, el Departament de Salut ja estima que els hospitals catalans poden arribar a doblar l'activitat sanitària a què han de fer front. A aquesta pressió assistencial afegida se sumen les baixes de sanitaris que han sucumbit al virus (65 a Catalunya) o que es mantenen en quarantena després d'haver estat en contacte amb algun cas positiu. Un exemple d'aquesta situació és l'hospital d'Igualada, la zona zero d'un brot de coronavirus que ha obligat a confinar 70.000 persones de quatre municipis. L'episodi infecciós ha afectat 67 persones, 36 d'elles sanitàries, i hi ha 250 veïns més aïllats, la majoria professionals de l'hospital.

Amb aquest escenari sobre la taula, els grans hospitals catalans han començat a desplegar els plans de contingència que preparen des de fa setmanes. De moment, s'ha generalitzat, per ordre del CatSalut, la suspensió de les intervencions i consultes no urgents. Segons com avanci la pandèmia, els centres sanitaris tenen previstes mesures més dràstiques. “El sistema sanitari no està al límit. Els hospitals tenen alguna complicació, però el que estan fent és preparar-se i reorganitzar-se per atendre bé el que és important”, va valorar ahir la consellera de Salut, Alba Vergès, en declaracions a RAC1.

La meitat d’operacions

A l'hospital Clínic de Barcelona, centre de referència per atendre els casos de coronavirus més greus des de l'inici de l'epidèmia, els plans de contingència ja s'han començat a desplegar. S'ha desprogramat el 50% de la cirurgia no urgent i s'ha potenciat l'hospitalització a domicili per alliberar llits i evitar eventuals exposicions al virus. L'hospital també s'ha sectoritzat: hi ha dos circuits paral·lels en les àrees d'urgències, cures intensives i hospitalització convencional, per separar les persones amb i sense coronavirus.

La Vall d'Hebron, l'hospital més gran de Catalunya, tindrà capacitat per a uns 100 llits de pacients crítics. La suficiència de places a les unitats de cures intensives (UCI) és un dels elements que més preocupa els experts: si la corba epidèmica segueix en ascens, no hi haurà prou recursos per atendre els casos més greus que requereixen, per exemple, ventilació mecànica. Per evitar aquesta situació i reduir el risc de transmissió, la Vall d'Hebron ja ha habilitat llits dedicats només a persones amb el virus.

També s'han reduït consultes i cirurgies a l'hospital del Mar per reduir la demanda de llits. El centre ha habilitat places a l'hospital de l'Esperança (propietat seva) per esponjar la seva àrea d'hospitalització i la planta del servei d'Infecciosos s'està dedicant progressivament a pacients amb la Covid-19. La sala d'espera de familiars a urgències s'ha reconvertit en un espai de triatge i derivació de pacients amb problemes respiratoris i s'han reforçat facultatius de medicina interna, urgències i infecciosos. Si fos necessari per atendre els casos greus, el centre reconvertirà sales de reanimació postquirúrgica en àrees de pacients crítics.

A l'hospital de Sant Pau de Barcelona s'han habilitat àrees complementàries d'urgències i d'hospitalització. Al complex hospitalari de Mataró s'ha desprogramat tota l'activitat no urgent i només es mantindran operatives quatre de les 11 sales d'operacions. “Així es podran resituar els equips professionals en altres àrees per donar resposta a les necessitats d'atenció al pacient hospitalitzat i a l'activitat d'urgències”.

"Han deixat arribar al límit i tenir els professionals ja exhausts. Ara s’ha d’esperar que el tsunami sigui el més suau possible. És difícil saber si amb els plans de contingència arribarem a donar la resposta adequada o si farem curt. El sistema ja està tensat”, valora Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. Divendres el director del CatSalut, Adrià Comella, va assegurar que, si fos precís, les sales d'operacions podrien transformar-se en UCIs. “Els llits els adaptem segons la demanda. La capacitat instal·lada és alta. Però és molt probable que algunes sales d'operacions s'instal·lin com a UCI”, va indicar. Salut manté contactes i “bona sintonia”, va dir Coosca, amb els hospitals privats, que s'han ofert a reforçar el sistema amb els seus recursos.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ