_
_
_
_
_

La comunitat xinesa de Barcelona assenyala el camí a seguir

Bona part dels xinesos van començar dilluns una quarantena voluntària

Clara Blanchar
Wei Chen i les seves filles saluden des de la finestra del pis on viuen al Fort Pienc.
Wei Chen i les seves filles saluden des de la finestra del pis on viuen al Fort Pienc. CRISTÓBAL CASTRO

Wei Chen i les seves filles saluden des de la finestra del pis on viuen al Fort Pienc, el barri de Barcelona amb més població d'origen xinès. Chen acaba de pujar a casa després d'haver baixat a comprar. Amb mascareta, com el 99% de la comunitat a la ciutat. Bona part dels xinesos a Barcelona han viscut amb tanta angoixa la crisi del coronavirus a la Xina i el caos que s'ha produït a Itàlia que s'han autoimposat una quarantena voluntària. No entenen com les autoritats espanyoles han trigat tant a actuar. O com no s'ha controlat que les persones confinades no sortissin de casa. Asseguren que la seva actitud ha estat espontània, que no han rebut cap ordre del Govern xinès ni del consolat, tot i que algunes famílies van comunicar fa dies que deixaven de dur els nens a l'escola amb una carta idèntica, sense capçalera. Preguntada l'ambaixada de Madrid sobre si hi havia alguna consigna, aquest diari no ha obtingut resposta.

“Les nostres famílies ho han passat molt malament a la Xina, el coronavirus és molt perillós, perquè deixa seqüeles", explica Chen, carregada amb dues bosses de menjar. Està confinada des de la setmana passada. El restaurant on treballa és al centre i aquesta setmana continuava obert, explica. Però ella li va dir al seu cap que marxava a casa. Les hores es fan llargues, reconeix: “Estudiem, mirem la tele i fem gimnàstica”. Altres compatriotes han optat per enviar els nens a la Xina. Ella veu “perillós estar tancat en un avió”.

El tancament de negocis regentats per la comunitat xinesa ha estat tan extens que fins i tot proveïdors com la cervesera Damm ho han notat. També el Departament d'Educació ha constatat que famílies del col·lectiu han deixat de portar els nens a l'escola, abans que la Generalitat tanqués les escoles. Però ni un ni altre quantifiquen el fenomen.

Qui sí que parla de números Luis Jiang, des de la caixa del supermercat Oh Food del carrer d'Alí Bei. “Les vendes han pujat més d'un 50%. Les famílies que són a casa s'enduen arròs, pasta i condiments”, explica. A dos metres té una pila d'exemplars del diari Kan Zhong Guo, que titula: “Itàlia, el país europeu més afectat pel coronavirus”.

Després de l'experiència dels seus familiars a la Xina, la comunitat barcelonina ha viscut amb atenció i espant el cas d'Itàlia, on viuen 300.000 xinesos. Ho recorda el president de la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya, Lam Chuen Ping. A Barcelona hi ha 50.000 xinesos, 100.000 a Catalunya i 250.000 a Espanya, assenyala, i es mostra indignat amb les autoritats espanyoles: “El Govern no ha actuat. Només diu quants contagis hi ha i res més, no explica on són els malalts en quarantena ni controla que la compleixin. No hi ha control del confinament. A ningú li agrada tancar el negoci, però és que no hi ha control", insisteix, i no entén que no es prohibissin les manifestacions del 8-M. També lamenta la reacció d'alguns clients, que en el punt àlgid de la crisi de Wuhan van deixar d'anar als negocis xinesos.

Però de la mateixa manera que entre el col·lectiu hi ha veus crítiques amb les autoritats espanyoles, també hi ha veïns d'origen xinès que qüestionen l'actitud dels seus compatriotes i la seva “falta d'integració”. Les germanes Zhao –el nom és fals, no volen donar el seu– van arribar de ben petites a Barcelona, quan tot just eren nadons. Ara ja tenen més de 30 anys, han estudiat en universitats catalanes i es consideren “molt integrades”. “La reacció ens ha sorprès, a la Xina el virus es va viure amb molt de pànic i pensen que aquí no s'està actuant correctament. S'informen a través de xarxes socials com WeChat [el WhatsApp xinès], estan en grups de centenars de persones i miren la tele xinesa. No tenen cultura de contrastar la informació, només parlen d'això i la bola s'ha fet immensa”, asseguren. “El sentiment nacionalista i de pertinença a la comunitat és enorme, només coneixen un model de gestió pública i no entenen la d'aquí. La quarantena és voluntària, ho han decidit pel que consideraven inacció del Govern”, assenyalen. Elles han continuat fent vida normal i portant els nens a l'escola.

I mentre hi ha una xifra indeterminada de bars i comerços tancats, altres famílies han continuat aixecant la persiana. Però per poc temps, coincideixen. Com Xufen Ye i el seu marit, que regenten el Bar Roca, a la Sagrada Família. “Tancarem la setmana que ve, la família està molt preocupada, el coronavirus és greu i deixa seqüeles als pulmons”. No han tancat perquè tenen tres filles que han de pujar. El pare troba a faltar mesures dràstiques com les de les autoritats de Wuhan: “La gent té un codi al mòbil en funció del seu estat de salut: verd, groc o vermell. I la policia l'utilitza per deixar entrar o no viatjar en el transport públic”.

Joan Liu, propietari de Can Liu, al barri del Besòs, llança retrets: “No us ho preneu gaire seriosament, a la Xina es va tancar absolutament tot i només una persona de cada família sortia al carrer per comprar menjar”. Ell va tancar el restaurant cinc setmanes al gener (tres va viatjar per Any Nou i dues es va quedar a casa per si s'havia posat malalt). Ara tornarà a tancar.

“Si per xinesa et diuen coses, imagina’t amb mascareta”

La Ylei té 14 anys i fa uns mesos que no ho passa gaire bé a l'institut. No es queixa. Se la veu resignada, esperant que passi el xàfec. Des de la crisi de Wuhan aguanta que alguns dels seus companys li diguin “coronavirus” i li posin cançons al·lusives a la malaltia. El tema no ha passat d'aquí. Però alguns dies, si es posen molt pesats, a l'hora d'esbarjo evita baixar al pati i opta per la biblioteca.

Actituds com les que relata la van portar fa unes setmanes al col·lectiu Catarsia, de joves d'origen asiàtic, a denunciar-ho amb una performance a Arc de Triomf, al centre de Barcelona, al crit de #nosocunvirus.

La Ylei explica que, després de l'experiència viscuda en la distància, a través dels seus familiars a la Xina, volia anar a l'institut amb mascareta. Però se li van treure les ganes l'únic dia que ho va fer. Per les burles que la protecció va generar per part d'alguns alumnes. "Si per ser xinesa ja et diuen coses, imagina't amb mascareta”, sospira.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_