Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

De profecies i conspiracions

La hipocondria guanya i la histèria domina. Estem empestats. Tots som susceptibles de ser contagiats però ningú que no tingui símptomes vol assumir que també pot contagiar

Compra massiva als supermercats aquests dies.
Compra massiva als supermercats aquests dies.

“En aquesta terra hi ha plagues i víctimes i, en la mesura del possible, cal negar-se a estar amb la plaga”. És la consigna d’aquests dies. Per descomptat que també ho és de les autoritats sanitàries. Però en insistir a fer una crida a la calma mentre prenen mesures preventives no poden evitar que aquestes, per si mateixes, creïn alarma. Un bucle inevitable. La citació literària és en aquests moments l’ideal de la ciutadania ajudant amb un comportament serè i solidari a estar amb els afectats per evitar que el Covid-19 continuï propagant-se com una pandèmia com la pesta escrita per Albert Camus. En aquella obra de referència, alguns crítics hi van voler llegir la denúncia de la retallada de llibertats que davant la malaltia van imposant les autoritats assimilades a les dictadures i que troben en la defensa d’un bé superior –la salut pública– l’excusa per imposar els seus criteris sense ser discutits.

Les lectures conspiradores del coronavirus, que n’hi ha, volen interpretar el moment present com un moment per passar comptes amb el dirigisme econòmic a través de l’especulació de la borsa. S’havia anat massa lluny, diuen. I buscant la complicitat de la geopolítica entorn del petroli, s’ha provocat una catarsi global que va començar a la Xina, s’ha instal·lat a Europa, busca condicionar els Estats Units i se serveix de l’ascendent que l’Aràbia Saudita exerceix sobre l’OPEP per pressionar Rússia, que es desmarca perquè Putin vol seguir el seu camí al marge dels cànons per castigar els seus rivals. Pot ser que sigui cert perquè ja tot és possible però, en qualsevol cas, és massa complicat perquè s’entengui sense manual d’instruccions.

Posats a deixar-se endur per mans negres, és més entretingut llegir Los ojos de la oscuridad, una novel·la de Dean Koontz publicada el 1981 i que basa el seu terror en la infecció mundial provocada per un virus gestat en uns laboratoris de la ciutat de Wuhan a partir de les instruccions del Partit Comunista a l’Exèrcit xinès per traslladar la soca als Estats Units i atacar només els humans a través d’una estranya malaltia que s’expandiria durant l’any... 2020!

Els testimonis de Jehovà són més directes. Basant-se en l’Evangeli de Mateu, recorden que tot està escrit: “S’aixecarà nació contra nació, i regne contra regne, i hi haurà a diversos llocs pestes, fam, guerres i terratrèmols”. Efectivament, si un vol adaptar-ho a la situació actual, l’advertència de Crist al Mont de les Oliveres en resposta a quan estava prevista l’arribada del fill de Déu i convertida en lectura d’advent, es pot fer coincidir amb una incisiva mirada del que ens passa. El problema que hi hauria respecte la dissociació amb el temps que ens ocupa –som a la Quaresma– es resol amb la interpretació que tots dos períodes ho són de preparació per als dos documents clau del cristianisme: el naixement i la resurrecció de Jesucrist. Cal estar preparats, doncs, per al que s’acosta i que exigeix un alt nivell de contrició. Així ho aconsella la parella de proselitistes que truca a la porta diumenge al matí per predicar la seva interpretació de la Bíblia. “No volem furgar en la ferida del moment”, conclouen, “però si ens apartem de la paraula del Senyor hi haurà plors i cruixiran les dents”. Adapten així les darreres paraules d’un dels evangelis més amenaçadors, aquell en el qual, per cert, Jesús també adverteix: “Mireu que ningú us enganyi”.

Preparant-nos, doncs, per al pitjor i a l’espera d’algun tipus de redempció, l’acumulació d’aliments se succeeix, les comandes a domicili es multipliquen, els viatges es cancel·len, les visites s’ajornen, les escoles tanquen, les competicions esportives es juguen a porta tancada, les Falles se suspenen, els serveis sanitaris es col·lapsen, els sectors productius reclamen, els finançaments s’alteren, el teletreball s’imposa, els governs tenen por, les institucions calculen, les poblacions es confinen, les efusions s’eviten i la proximitat es condemna. La hipocondria guanya i la histèria domina. Estem empestats. Tots som susceptibles de ser contagiats però ningú que no tingui símptomes vol assumir que també pot contagiar. Els especialistes no ens ho poden garantir perquè, com que el desconeixement és gran, les mesures només poden ser temptatives. Sabem, això sí, quina és principalment la població de risc, però això no consola la resta perquè hem decidit viure espantats. La Xina ens ha ensenyat el camí.

És la contrapartida a l’exigència d’una seguretat garantida. I quan hi havia sorpreses, ho eren per errors de càlcul de les prediccions humanes o per la fúria de la natura, cansada de tanta agressió. Fins que un virus, un simple virus, ha recuperat la pesta d’Albert Camus: “L’hàbit de la desesperació és pitjor que la desesperació mateixa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >