_
_
_
_
_

TV3 va pagar 184.000 euros a la fundació que defensa que Colom, Cervantes i Da Vinci eren catalans

Els mitjans públics de la Generalitat van emetre entre el 2003 i el 2019 sis documentals del polèmic Institut Nova Història

Cristian Segura
Un fotograma del vídeo 'Desmuntant Leonardo'.
Un fotograma del vídeo 'Desmuntant Leonardo'.

Cristòfor Colom, Miguel de Cervantes, Santa Teresa de Jesús, Hernán Cortés, Leonardo da Vinci o William Shakespeare, entre molts altres, tenen una cosa en comú: segons l'Institut Nova Història (INH), tots eren catalans. Només una manipulació sistemàtica durant segles, orquestrada per la Corona de Castella i després per la d'Espanya, és el que ha permès que la seva falsa identitat s'hagi donat per bona. Aquesta és la hipòtesi d'una fundació INH que des de la seva creació el 2009 ha rebut el suport de nombrosos referents polítics i culturals de Catalunya. Ara ha transcendit que la televisió pública catalana va finançar l'INH amb 184.280 euros per emetre entre el 2003 i el 2019 sis documentals sobre les seves teories conspiradores.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va pagar aquesta quantitat a l'INH per disposar d'unes produccions audiovisuals que pretenien demostrar, entre altres elucubracions, que el descobriment d'Amèrica va ser una gesta gairebé exclusivament catalana. L'INH assegura que Colom era català, com ho eren els germans Pinzones, Bartolomé de las Casas, Francisco Pizarro o Hernán Cortes, entre d'altres. Colom tampoc va salpar el 1492 des de Palos de la Frontera, sinó des de Pals, municipi de l'Empordà. TV3 va emetre el 2010 el documental El enigma Cervantes, una creació del cap d'investigació de l'INH, Jordi Bilbeny. La teoria del seu equip apunta al fet que Cervantes era en realitat Miquel Sirvent, un cavaller valencià que va escriure originalment el Quixot en català però que la censura de l'època va traduir ràpidament al castellà. L'INH afirma que bona part de la literatura del Segle d'Or, com La Celestina, va ser escrita per autors catalans esborrats per una historiografia oficial. Bilbeny també ha estat un habitual a la programació de Catalunya Ràdio, l'emissora pública de la Generalitat.

El documental de l'INH més conegut dels emesos per TV3 és Desmuntant Leonardo. La tesi d'aquest treball es basa en la convicció que Da Vinci procedia d'una família catalana i que per això va dibuixar les muntanyes de Montserrat a La Gioconda. Una altra producció de l'INH finançada per la CCMA –39.000 euros– és La recerca del Grial (2004), un document que investiga la hipotètica ocultació a Catalunya o al sud de França del calze de l'Última Sopar de Jesús.

El febrer passat va arribar a les llibreries Pseudohistòria contra Catalunya (Eumo), una obra de vuit historiadors que refuten algunes de les principals teories de l'INH –potser la més esperpèntica és la que assegura que el català procedeix d'un idioma protobasc que, al seu torn, va evolucionar de l'idioma dels ibers. “El veritable drama social del cas”, escriu Vicent Baydal, un dels coordinadors del treball, “és que una part molt important dels mitjans de comunicació i de les entitats polítiques amb sensibilitat catalana o catalanista es fan ressò dels plantejaments dels membres de l'INH, els legitimen i els tracten amb normalitat”.

Pseudohistòria contra Catalunya inclou una llista de personalitats i institucions que han apadrinat l'INH: Esquerra Republicana de Catalunya va concedir el 2013 a aquesta fundació el premi Lluís Companys; la Diputació de Girona o els Ajuntaments de Montblanc i Arenys de Munt també han donat fons a l'INH –aquests dos consistoris li han aportat 7.000 euros anuals, segons va informar el 2019 Eldiario.es. També han mostrat el seu suport a l'INH l'exvicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira, l'activista independentista Antonio Baños o el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell. Un altre nom destacat entre els defensors de l'INH és Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals del Govern. Puigneró va publicar el 1999 un estudi, a partir de les tesis de Bilbeny, en el qual revelava que la veritable identitat de Juan Sebastián Elcano era la del català Joan Cacirea del Canós o que Bartolomé de las Casas era un frare català de nom Bartomeu Casaus. El cap d'informatius de TV3, David Bassa, va publicar el 2003 un llibre amb Bilbeny amb el qual, segons recollia el diari Avui, pretenia “desemmascarar la mentida dels historiadors oficials”.

Contractes públics

El PSC va sol·licitar al Parlament al Departament d'Economia una llista de les ajudes i contractes públics que podria haver rebut l'INH de la Generalitat. L'Executiu va respondre l'octubre passat amb el detall d'adjudicacions que han guanyat dues companyies del president de l'INH, Albert Codinas, dedicades a la gestió de serveis socials i culturals. Aquests contractes, que sumen més de 2,5 milions d'euros entre el 2012 i el 2019, no tenen relació amb l'activitat de l'INH malgrat que aquesta entitat té el mateix domicili que les societats de Codinas. La quantitat total rebuda per les empreses de Codinas és superior als tres milions d'euros si se sumen altres licitacions aconseguides en anys previs i a partir d'altres administracions públiques catalanes. Codinas explica a EL PAÍS que la seva aportació personal a l'INH pot ser com a molt de 4.000 euros anuals, en un pressupost de la fundació que oscil·la entre els 40.000 i els 50.000 euros, segons el seu testimoni.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_