Selecciona Edició
Connecta’t

Picasso i Fontbona es retroben, un segle després

La família de l'escultor entrega dues de les seves obres al museu del pintor, que el 1902 va començar a modelar al seu taller

Les dues escultures d'Emili Fontbona que els seus hereus han donat al Museu Picasso.
Les dues escultures d'Emili Fontbona que els seus hereus han donat al Museu Picasso. EFE

Pablo Picasso li deu molt a la seva etapa barcelonina, la de la seva formació i primeres amistats, en la qual va freqüentar un cercle d'amics que es reunien al famós Els Quatre Gats. Va ser allà on el malagueny va exposar per primera vegada de forma individual el febrer del 1900 i possiblement on va conèixer Emili Fontbona i Ventosa (1879-1938), un escultor amb el qual va compartir els seus inicis com a artista. Fins i tot Picasso va començar en l'escultura a la casa d'estiueig que la família Fontbona tenia al carrer Pàdua, a Sant Gervasi. Allà va fer el 1902 la seva primera escultura, Dona asseguda, l'original de la qual es troba al Museu Picasso de París i una còpia en bronze al Museu Picasso de Barcelona des que la va donar Jaume Sabartés el 1962. Aquell mateix any, i per què no, alhora, Fontbona va crear dues de les seves peces: Dona d'Amposta i Mariner de Tarragona, dues escultures (la seva fosa en bronze) que la seva família, en concret el seu nebot net, l'historiador de l'art Francesc Fontbona, va lliurar dilluns al Museu Picasso de Barcelona, fent que aquests dos amics, representats per aquestes obres, es tornessin a retrobar, més d'un segle després.

'Dona asseguda', de Picasso, del 1902.
'Dona asseguda', de Picasso, del 1902.

“Aquestes obres permetran aprofundir i difondre els coneixements del museu sobre Picasso i Catalunya”, va explicar el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, a la sala on es poden veure, dins del recorregut de la permanent, les escultures de Fontbona al costat de la de Picasso, i diversos dibuixos que el malagueny va fer del seu amic, tots del 1902.

Del mateix cercles d'amics, Fontbona i Picasso van coincidir a París a partir del 1899, amb artistes comuns com Max Jacob, Manolo Hugué i Mateu Fernández de Soto, a més de Jaume Sabartés. “Les escultures demostren la relació professional d'amistat entre ells i la influència mútua”, va explicar Francesc Fontbona. A París, Emili Fontbona va compartir taller amb altres artistes, com Pidelaserra i Pere Ysern, al carrer Saint-André-des-Arts, com es veu en una de les fotos de la mostra.

'Retrat d'Emili Fontbona', de Marià Pidelaserra del 1901.
'Retrat d'Emili Fontbona', de Marià Pidelaserra del 1901.

A la instal·lació que s'ha inaugurat es poden veure altres fotografies, les escultures donades i els seus originals de fang, el medalló La poesia èpica i la poesia mística que Fontbona va fer el 1902 en homenatge a Jacint Verdaguer, a més de Cap de faune, del 1905; la coberta que va fer Fontbona d'Il Tiberio, del 15 de març del 1897, dos dibuixos de Picasso en els quals es veu Fontbona, i un llenç de Marià Pidelaserra, Retrat d'Emili Fontbona, ple d'expressionisme i color.

Les obres, com la majoria de la resta de la petita producció de l'artista, amb prou feines una dotzena de peces, no es van arribar a presentar més enllà de l'exposició que es va fer a la Sala Parés el 1905. “Unes peces d'acabat arcaic, tosc i auster”, segons va elogiar Carles Junyer Vidal a El Liberal; “obres d'una grandiositat bàrbara, d'una aspror popular, d'expressió espiritual. Grandioses en les seves petites proporcions”, va dir també Eugeni d’Ors.

Marià Pidelaserra, Emili Fontbona i Pere Ysern, al seu estudi de París, enre el 1899 i el 1901.
Marià Pidelaserra, Emili Fontbona i Pere Ysern, al seu estudi de París, enre el 1899 i el 1901.

Però aquí es va acabar gairebé tot. Fontbona, que patia crisis nervioses, va treballar el 1905 com a modelista a la Sagrada Família. “Gaudí va dir d'ell que el desequilibri que patia era fruit de la falta de disciplina”, explica Núria Gil, professora de la Universitat Rovira i Virgili, que ha participat en el minicatàleg que s'ha editat amb motiu de la donació. El 1906 una crisi més forta el va portar a ser ingressat en un centre psiquiàtric, el Frenopàtic de les Corts, on va morir el 1938, després de 32 anys de reclusió. Segons va explicar el seu hereu, el professor Fontbona, la seva escassa producció es deu, en part, al fet que la seva mare va destruir les seves obres, atribuint que eren l'origen de la seva malaltia.

De les escultures de fang s'han editat 20 còpies en bronze per a col·leccionistes. D'aquestes, s'han fet fins a sis donacions: al MNAC, al Museu Marès, al Museu d'Art Modern de Tarragona, al Museu de Montserrat i al Casino d'Amposta i Tarragona, a més de les que ha rebut el Picasso.

Conservació preventiva dels cassetonats gòtics

Els dilluns són dies en què el Museu Picasso de Barcelona (i la majoria de museus de la ciutat) tanquen al públic. Però el tragí continua. No només es treu la pols a totes les obres que hi ha exposades: també s'aprofita per dur a terme treballs que comporten més infraestructura, com en alguns dels rics sostres de fusta, cassetonats, dels palaus que acullen el museu. Ahir, dos operaris, a nou metres d'altura, acabaven de donar una última capa de vernís a les enormes bigues gòtiques que cobreixen la galeria del pati del segle XV del Palau Aguilar, propietat des del 1953 de l'Ajuntament. Són els que van protegir, fins que els van arrancar i portar al MNAC, els excel·lents frescos de finals del segle XIII que evoquen la conquesta de Mallorca per Jaume I, el 1229. Segons la responsable de conservació i restauració del museu, Reyes Jiménez, els treballs han consistit a netejar-lo a fons, sobretot de pols, aplicar un tractament contra xilòfags i vernissatge final. Aquest dimarts, quan el museu obre les portes, aquests treballs estaran acabats. Al llarg de març, els treballs continuaran a la sala neoclàssica, “només neteja de la pols” i en altres dels cassetonats del palau.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >