Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona inicia les obres per reduir el trànsit al carrer Consell de Cent

La via de l'Eixample serà la primera de les horitzontals que es convertirà en un eix cívic

Treballs de pacificació del carrer Concell de Cent, entre Viladomat i Borrell.
Treballs de pacificació del carrer Concell de Cent, entre Viladomat i Borrell.

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha començat els treballs de pacificació del carrer de Consell de Cent, que serà la primera de les vies horitzontals que creuen l'Eixample que es convertirà en un eix cívic i verd, amb circulació només de veïns. Des de fa uns dies un grup d'operaris treballa al carrer, entre Viladomat i Borrell, en unes obres que compilen tres projectes anunciats pels comuns: la protecció d'entorns escolars, la superilla de Germanetes i la conversió en eix verd d'un de cada tres carrers de la quadrícula que va idear Cerdà. Els eixos verds també figuren en la Declaració d'emergència climàtica.

Són actuacions amb un objectiu comú: treure cotxes, guanyar espai públic, reduir la contaminació i els accidents, i millorar la salut de la ciutat. Els cartells que l'Ajuntament ha situat a la zona expliquen que les obres consisteixen en la creació d'un espai amable al costat de l'institut Viladomat. Però els treballs són significatius: deixen un sol carril per aparcar a la superfície (amb zona blava), un altre de circulació; i la resta se'l reparteixen el carril bici (ja hi ha els separadors de cautxú col·locats sobre l'asfalt) i la vorera del centre escolar. Quan Colau va anunciar la creació d'eixos pacificats a l'Eixample, va considerar Consell de Cent com el primer previst per a aquest mandat.

Que aquesta via sigui la primera horitzontal del districte que es pacifica té sentit, a més, perquè forma part de dues superilles ja anunciades: la de Germanetes (que comprèn deu illes de llarg, des del parc de l'Escorxador fins a Aribau) i la de Girona (que abasta quatre d'amplada, de Roger de Llúria fins al passeig de Sant Joan). Una vegada executades les dues superilles, només faltaria unir l'eix verd intervenint els sis carrers que queden al mig. També tindria sentit reduir el trànsit de Consell de Cent per evitar els embussos que es produeixen a l'extrem que desemboca a la Meridiana, on des de fa un any també s'han reduït els carrils de sortida de Barcelona.

Com a totes les pacificacions ja executades, la reducció del trànsit s'executarà amb obres “estructurants” –de ciment i d'altres on s'intervé amb mobiliari urbà (testos, bancs, etc.) i pintura. En qualsevol cas, pretenen dificultar la circulació lineal en vehicle privat i permetre només la de veïns o serveis. Tot això amb girs obligats, amb la presència de mobiliari o vegetació, o creant places a les interseccions (com a la supercruïlla del mercat de Sant Antoni). És el cas dels projectes de les cantonades de Consell de Cent amb Borrell (una via ja pacificada) o Girona.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, assegura primer que l'actuació actual “és molt petita” i afirma que “no hi ha planificació de més trams”, però admet: “Igual que ens hem marcat intervenir en carrers verticals, com Borrell o Girona, ens hem de fixar en els longitudinals”. Sanz recorda el tall del carrer d'Aragó durant diumenge i adverteix: “Totes les actuacions van en la mateixa direcció, a l'Eixample han de passar coses, ens l'hem d'imaginar d'una manera diferent”. Sobre la intervenció al tram central de Consell de Cent, entre Aribau i Roger de Llúria, afirma que encara no té calendari.

Des de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l’Eixample, el seu vocal d'Urbanisme, Xavier Riu, celebra l'actuació davant de l'institut Viladomat: “D'entrada, millora l'entorn escolar de l'institut, però suposa també fer un primer pas per a projectes de més magnitud que ara com ara no tenen pressupost ni calendari”. Riu es mostra convençut que “limitar la circulació a un sol carril reduirà molt el trànsit” i recorda que dos dissabtes al mes aquest tram ja es talla al trànsit, perquè s'hi instal·la el mercat de pagès. “Tenim clar que Consell de Cent s'ha de pacificar sencer, ha de ser el primer carrer horitzontal de l'Eixample que guanyem per passejar, l'interrogant és a quin ritme i amb quin pressupost”, diu.

Des de l'altre extrem del districte, el president de l'Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample, Jaume Artigues, subratlla que fins ara els ritmes han estat lents. “És un procés complex, fa tres o quatre anys que hi treballem i abans de parlar de Consell de Cent hem de començar pel carrer de Girona, i encara no s'ha redactat el projecte executiu. Quan estigui a punt entrarem a valorar si la pacificació pot arribar a creuar Balmes o el passeig de Gràcia”.

Objectiu: accelerar el setge als cotxes

El setge als cotxes s'estén. Primer van ser les superilles als nuclis antics, com Gràcia i Horta. Després, ja amb Barcelona en Comú a l'alcaldia, la superilla del Poblenou, en trama quadriculada com la de l'Eixample, però sense ser al centre, i amb polèmica, perquè es va fer sense consens. El gran salt va arribar amb l'entorn del mercat de Sant Antoni: una superilla enmig de l'Eixample, treballada amb temps i aplaudida per l'entorn. En el segon mandat dels comuns, i amb actuacions també vinculades a la Declaració d'emergència climàtica, el setge als cotxes al centre s'accelera amb més superilles, entorns escolars, eixos verds, obres a la Via Laietana, festius sense cotxes, més carrils 30 i la zona de baixes emissions. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ