_
_
_
_
_

La casa de Muñoz Ramonet es queda sense biblioteca

L’Ajuntament de Barcelona canvia de plans i destinarà la finca del carrer Muntaner a “residència científica i cultural”

La finca Muñoz Ramonet on s'havia de construir la biblioteca.
La finca Muñoz Ramonet on s'havia de construir la biblioteca.Massimiliano Minocri

La biblioteca que l’Ajuntament de Barcelona havia previst ubicar a la finca on hi ha l’antic palauet de l’empresari tèxtil Julio Muñoz Ramonet al carrer Muntaner, i que anava a especialitzar-se en literatura internacional i llengües estrangeres, no s’acabarà fent. “Hi ha hagut un canvi de projecte i tot el conjunt es destinarà ara a residència científica i cultural”, admet el flamant gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB), Ferran Burguillos, com a primera causa de la decisió.

La ubicació d’una biblioteca de barri a la finca que delimita l’encreuament dels carrers de Muntaner i Avenir semblava una de les poques idees clares que tenia el Consistori des de fa més de set anys per donar un ús públic a la torre dissenyada per Enric Sagnier entre 1912 i 1914 per encàrrec del Ferran Fabra, segon marquès d’Alella, conjunt que el 1945 va passar a ser propietat de Muñoz Ramonet. Aquest la va deixar en herència a la ciutat, però les claus de la finca no van arribar a mans públiques fins al juliol del 2013, no sense una llarga disputa jurídica amb les descendents de l’industrial.

Des d’aquell moment, es va treballar en el projecte de reconvertir bona part de l’espai en biblioteca, intentant respectar al màxim els edificis de la finca, catalogats i protegits com a Béns d’Interès Urbanístic, que hagués comportat potser la creació d’un parell de plantes subterrànies per guanyar espai i, al seu torn, respectar els jardins, un dels pocs vestigis que queden a la ciutat de l’obra del gran paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, que va treballar-hi el 1916. Sota aquestes premisses, es va arribar fins i tot a promoure un concurs públic el 2016, que va resultar molt freqüentat, amb vista que les obres s’iniciessin aquell mateix any perquè l’equipament es pogués inaugurar el 2018, una cosa que no va passar mai.

Que el projecte de la biblioteca es descarti ara no comportarà, segons Burguillos, que el barri de Sant Gervasi-Galvany quedi orfe d’aquests serveis. El CBB, segons el seu gerent, ha realitzat un estudi d’usos i àmbits d’influència que demostraria que “la zona queda, en realitat, coberta amb les biblioteques ja existents de la Joan Maragall de Sant Gervasi i l’Agustí Centelles, de l’Eixample, que és on es dirigeixen ara la majoria dels usuaris del barri”, costum que hauria fet menys dolorós el fet de descartar el projecte.

En realitat, els dos equipaments es troben equidistants de la finca de Muñoz-Ramonet. Així, el centre de Sant Gervasi està a 1,5 quilòmetres, una distància que es pot recórrer a peu en un interval de 22 a 25 minuts. En el cas de la biblioteca de l’Esquerra de l’Eixample, que té categoria de referència de districte, està a 1,4 quilòmetres, un recorregut que pot realitzar-se en poc més de 15 minuts a peu, ja que queda en una cota més baixa.

Periodisme a Sant Martí

Davant el projecte nonat de la biblioteca Muñoz Ramonet, el CBB té les seves il·lusions dipositades en la també llargament esperada del barri de Sarrià (que s’ha d’ubicar a la plaça de Sarrià i que hauria d’entrar en funcionament el 2023) i en una de les últimes grans inversions previstes, la de Sant Martí, que portarà per nom Gabriel García Márquez i s’ubicarà a la cantonada dels carrers Concili de Trento i Treball. Aquesta, les obres de la qual ja estan en marxa i que s’espera que obri les seves portes l’any vinent, s’especialitzarà en literatura hispanoamericana, però també en comunicació, fent una atenció específica a l’assaig periodístic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_