Selecciona Edició
Connecta’t

Despullar-se a Instagram

“Ho visc com un projecte d'art personal. Ho faig perquè em fa molt feliç, aquest és el meu àlbum de fotos”, explica el cuiner Raül Balam

Raül Balam Ruscadella, al seu restaurant, Moments.
Raül Balam Ruscadella, al seu restaurant, Moments.

“Soc l'única persona que perd followers a Instagram quan publica un dels seus nus”. Va ser precisament la seva imatge en moviment la que em va cridar l'atenció: aquest cos nu en calçotets blancs saltant sobre el llit d'una habitació d'hotel a Madrid a ritme de Shakira, amb la cançó Te dejo. Hi ha gent que es diverteix i Raül Balam n'és un. Mentre salta, es grava amb el mòbil i el penja a la xarxa social.

Balam (1976, Sant Pol de Mar) és cuiner i instagramer, regenta un restaurant a Barcelona, viu a Sant Pol de Mar (Maresme) i és fill de Carme Ruscalleda, de la qual ha heretat la seva manera de parlar, i de Toni Balam, a qui s'assembla cada vegada més físicament. Però, a més, és el reporter de la seva pròpia vida. Són molts els éssers humans que s'hi dediquen en l'actualitat, però en el cas de Balam impera el bon rotllo. La seva activitat a Instagram és constant. Hi dedica molt de temps al dia, però quan se li pregunta no ho quantifica.

“El fenomen no té marxa enrere. El problema és que internet té memòria i, per més que parlem de ‘dret a l'oblit’ i coses per l'estil, la veritat és que mostrar la nostra intimitat sense restriccions ens fa més vulnerables en l'àmbit personal, social, laboral”, explica Ferran Lalueza, professor de la UOC.

L'experiència de Balam a Instagram es divideix en dues: el compte abans de la malaltia i el de després. “Vaig haver de parar per temes de salut, tinc una malaltia d'addicció i vaig haver de tallar amb tot el passat. Després de parar, vaig obrir un nou compte, que ja no té a veure amb l'anterior. No és la mateixa persona. El primer compte era una festa constant i aquest d'ara, obert el gener del 2015, és com soc jo”.

El cuiner rep els periodistes amb un somriure a la sala del restaurant Moments, guardonat amb dues estrelles Michelin, a l'interior de l'hotel Mandarin Oriental. Sempre es vesteix de negre quan no és al davant dels fogons. Per què publica tots aquests moments de la seva vida? Quina necessitat té algú de publicitar-se a les xarxes? “Ho visc com un projecte d'art personal, no m'hi guanyo la vida. Tinc amics que es dediquen només a això. Recordo el meu primer nu. La gent va començar a deixar de seguir-me, m'enviaven comentaris i tot plegat m'afectava moltíssim. Però em vaig preguntar: per què ho fas, Raül? Ho faig perquè em fa molt feliç, això és el meu àlbum de fotos. No faig mal a ningú, no em puc amagar”.

Segons Berta Saliner, psicòloga clínica, són molt variades les persones i els continguts que es publiquen a les xarxes socials, però tenen un element en comú: “El plaer que s'obté de publicar aquestes imatges de la vida personal i obtenir likes i comentaris positius”. Hi ha “suposats beneficis”, com aconseguir suport i aprovació social, augmentar l'autoestima, reforçar l'ego… però també riscos, com que es converteixi en una necessitat o augmenti la sensació de solitud. “El que sí que està comprovat és que els likes generen alliberament de dopamina, l'hormona relacionada amb la sensació de plaer”, explica la psicòloga.

Balam, a més, té la seva pròpia explicació del perquè de tanta intensitat: “És que soc solter. Suposo que el dia que tingui parella hi dedicaré menys temps. Passo molta estona sol, soc força ermità”. Entre els seus forts, sobretot, cantar i disfressar-se. I, en tot aquest temps, es penedeix d'una cosa: “Del que més em penedeixo va ser un missatge que vaig penjar l'1 d'octubre del 2017, era un missatge que no anava contra ningú, però sí contra el que veia que estava passant. Em vaig posar el nas de pallasso i vaig dir: ‘Sou tots uns pallassos’. Em van dir de tot. De política ja no en parlo. Estic molt enfadat. M'he quedat sense color. No crec en res. No vaig votar en les últimes eleccions”. Fa poc li van trucar per dir-li que era al número 50 dels 100 gais més influents d'Espanya: “Ara col·laboro amb Orgullo Radio. Jo parlo molt del que sento. No amago que soc addicte. Aquest 5 de març fa set anys que em van ingressar, vaig tornar a néixer, i ara tinc una vida ordenada i normal amb una malaltia que està adormida si no tens contacte amb aquestes substàncies, i tot va bé. Molta gent m'escriu i em pregunta coses com on em vaig tractar. Quan em van dir que estava malalt, em van explicar que els meus transmissors de plaer no connecten i no en tenen mai prou. Només ho has de tractar”.

L'homosexualitat és un altre dels temes: “Jo vaig patir moltíssim la meva homosexualitat. El gran problema vaig ser jo mateix, em vaig posar la barrera més gran. El dia que vaig dir ‘fins aquí’ es van acabar els problemes. A casa sempre ho van saber… però com jo pensava que en la vida el que s'havia de fer era tenir una nòvia, casar-se, tenir fills… vaig agafar una depressió enorme i amb 22 anys vaig estar dues setmanes plorant a casa. El meu pare va entrar a l'habitació i em va dir: ‘Per què plores? Explica-ho, si us plau. Et volem ajudar’. I vaig respondre: ‘Perquè potser tens un fill maricon’. El meu pare va respondre: ‘I per això plores! Vols que demà anem al banc plegats, veiem tots els deutes que tenim i plorem de debò? Raül, sigues el que vulguis, però sempre tingues respecte”. Així és com el cuiner va sortir de l'armari.

Balam sent que ara pot ser el que vulgui; que pot fer tot el que es proposi. El seu últim repte: es va presentar al càsting de Tu cara me suena. Hi va arribar, va veure les quatre persones del jurat, va cantar i se'n va anar. “No em va caldre prendre res per fer una cosa que em feia molta vergonya. No em van agafar, buscaven altres perfils”. I no va passar res. Balam continua cantant a Instagram.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >