Selecciona Edició
Connecta’t

L’encís de la ruïna

L'enigma dels gravats de Piranesi i de les fotografies d'Humberto Rivas, un al costat de l'altre, en una exposició

Exposició de Piranesi i Humberto Rivas a la galeria Artur Ramon.
Exposició de Piranesi i Humberto Rivas a la galeria Artur Ramon.

Dos dels creadors que millor representen el pas irremeiable del temps són, probablement, Piranesi (1720-1778), un dels grans del gravat, i Humberto Rivas (1937-2009), un dels millors fotògrafs contemporanis, dos artistes separats per segle i mig i milers quilòmetres de distància que no s'havien vist mai les cares. Fins ara, que la galeria Artur Ramon de Barcelona els ha reunit (fins al 24 d'abril) en una exposició, comissariada per José Antonio Aristizábal, en la qual estableix un joc de mirades en què el visitant reconeix en els gravats i fotografies confrontats el mateix ambient misteriós i poètic que genera la ruïna, siguin palaus, temples i edificis monumentals en el cas de Piranesi i molt més senzills, com fàbriques i cases de la perifèria urbana de Barcelona, en el cas de Rivas.

Piranesi va crear centenars de gravats de la ciutat de Roma que van ser adquirits pels primers turistes de la Ciutat Eterna, en els quals, en realitat, es feia palès l'abandonament i l'esplendor del passat. Però la realitat era una altra, ja que l'artista de Treviso no dubtava a ressaltar, de manera exagerada, la grandiositat de l'arquitectura i els monuments de la ciutat del Tíber, de manera que els personatges que hi apareixen, si n'hi ha, semblen formigues diminutes. "Els seus treballs van ser les primeres postals turístiques, però quan els visitants descobrien que la ciutat real no es corresponia amb la grandiloqüència dels dibuixos, es decebien", explica Artur Ramon.

En l'obra del fotògraf de Buenos Aires directament no hi apareixen persones, ja que els seus edificis, a punt de desaparèixer, els retrata buits de gent, amb una llum crepuscular que augmenta la sensació de final.

“Piranesi també sap jugar amb tinta i el blanc i negre del paper per il·luminar les seves vistes, i ens ofereix paisatges en clarobscurs, com només Rembrandt i després Fortuny van ser capaços d'aconseguir. Reunir els dos artistes en aquesta mostra és una idea feliç”, continua Artur Ramon, que assegura que la majoria dels gravats provenen dels mateixos fons de la família Ramon, un dels més rics d'Espanya en l'àmbit privat; i per això l'han exposat mitja dotzena de vegades, totes al primer local del carrer de la Palla.

Ara, en la primera mostra de Piranesi al nou local del carrer Bailèn, aquest amant de l'arquitectura que va arribar construir, tot i que només fos un edifici, està acompanyat de l'obra de Rivas. La família del fotògraf en conserva amb zel l'arxiu en un local del Poblenou, “perfectament classificat i conservat”, explica el seu fill, i també fotògraf, Salvador del Carril Helguera. “A partir d'espais reals, tots dos acaben representant un món imaginari i misteriós, explica, per la seva banda, José Antonio Aristizábal, un dels principals coneixedors de l'obra de Rivas, que també ha comissariat la mostra.

Piranesi i Rivas semblen aferrats a un passat que no tornarà. Piranesi, per l'esplendor de Roma, i Rivas, per la nostàlgia de l'Argentina que va haver de deixar de manera brusca després del cop d'Estat militar. L'exposició (gratuïta) coincideix amb la inauguració al gener de la plaça Humberto Rivas al districte de Nou Barris, molt a prop de Can Basté, on aquest Premi Nacional de Fotografia i Medalla d'Or al Mèrit Artístic va impartir classes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >