_
_
_
_
_

El feminisme és més visible però la igualtat queda lluny

Les mateixes preguntes, tres anys després. Professionals de diversos àmbits opinen sobre la situació i els reptes que afronten les dones

El 2018 va arribar la gran primera mobilització feminista del 8 de març. EL PAÍS ha preguntat a 11 dones de diferents àmbits socials què ha canviat des de llavors. Aquell Dia de la Dona, empès pel moviment Me Too als Estats Units i l'increment de casos de violència contra les dones, va començar a fer-se visible un suport més ampli al moviment feminista, un empoderament de les dones al voltant del món que va portar a popularitzar conceptes com la sororitat. Així mateix, els hem demanat que reflexionin sobre quins són els reptes que afronta la societat perquè la igualtat entre dones i homes sigui real.

Manifestació feminista del  8-M de fa dos anys.
Manifestació feminista del 8-M de fa dos anys.JUAN BARBOSA

Bel Olid, escriptora i presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Pregunta. Quina és la situació de les dones el 2020?

Resposta. Algunes de les demandes històriques dels feminismes han passat a l'agenda pública "general". La mobilització social ha incrementat, cada dia és més difícil ignorar les reivindicacions feministes.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. Que es doni resposta política a aquestes demandes, però sobretot que es continuï aprofundint en el canvi de consciència. No podem acontentar-nos amb canvis cosmètics, cal exigir que els eslògans passin a la pràctica general i diària.

Candela Calle, directora general de l’Institut Català d’Oncologia (ICO)

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. Després d’anys d’estancament, el percentatge de dones en posicions de poder en el món empresarial ha crescut tres punts percentuals. En el nostre cas, a l’Institut Català d’Oncologia, el consell d’administració està format per un 50% de dones i el comitè executiu, per un 58%. En definitiva, les dades mostren una tendència positiva i més visibilitat del talent femení als equips directius. Conscients que encara queda molta feina per fer, sobretot perquè el relat de la necessitat està cada vegada més present, estem d’enhorabona perquè estem construint junts una societat mes plural i igualitària.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. Un repte és superar la bretxa entre homes i dones en el sector de la salut. És absolutament necessari introduir i aplicar la medicina de gènere. Avui en dia, hi ha molt poca recerca en medicina femenina que estudia a fons les diferències hormonals i fisiològiques entre homes i dones. El nostre organisme i el nostre cos difereix del dels homes i necessitem ser diagnosticats i tractats de manera diferent. La recerca mèdica es continua fent predominantment amb homes i s’extrapolen els remeis farmacèutics destinats al gènere masculí al femení, amb les greus conseqüències que això comporta, com la sobremedicació dels cossos de les dones. Aquesta situació exigeix un canvi de paradigma: el que proposa la medicina de gènere.

Victòria Camps, filòsofa i catedràtica emèrita 

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. Ha canviat la visibilitat del moviment feminista. Hi ha hagut un revifament gairebé universal, gràcies al qual és imperatiu posar el focus en les desigualtats encara persistents. Les reivindicacions ara es plantegen més en l’àmbit de la vida quotidiana: conciliació, bretxa salarial, corresponsabilitat en les cures, etc.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. El repte és sostenir la visibilitat de les injustícies que encara es toleren. I abordar directament la lluita contra els comportaments masclistes amb mesures de prevenció i educació.

Margarita Arboix, rectora de la UAB

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. Els darrers tres anys han marcat un canvi molt important pel que fa a la visibilització del moviment feminista i les seves reivindicacions al món. Des dels fenòmens virals a través de les xarxes socials com el Me Too fins a les manifestacions massives del març són fenòmens que fan palesa una àmplia consciència social sobre la necessitat d’erradicar les desigualtats, discriminacions i violències que encara pateixen les dones.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. Malgrat la força social que ha adquirit el moviment feminista durant aquests darrers anys, les desigualtats no desapareixen, en tot cas es transformen. A la universitat, persisteixen les dificultats i els obstacles que es troben les dones per desenvolupar la seva carrera acadèmica en comparació dels homes fent que, per exemple, en l’accés a catedràtica, el percentatge de dones se situï entorn del 25-30%, o hi hagi una presència desigual en els òrgans de govern. En aquest sentit, el repte continua emmarcat en la necessitat de passar de la igualtat formal a la igualtat efectiva i, per això, cal afrontar les resistències polítiques, ideològiques i socials en contra de la igualtat de drets que han emergit en els darrers anys.

Carlota Pi, presidenta d’Holaluz

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. En els últims tres anys s’ha generat un moviment molt potent que ha situat les dones com a protagonistes del canvi cap a una societat en la qual la igualtat d’oportunitats sigui una realitat. La conciliació és la clau. La seva absència ens continua penalitzant. El moviment és real, però toca passar a l’acció. Per petita que sigui, marca la diferència i suma al canvi global. Holaluz és una empresa paritària, en tots els equips i a tots els nivells, també en el directiu i al consell d’administració. Hem aconseguit elevar al 25% la quota femenina de l’equip de tecnologia. Estem contents, però seguirem treballant per fer-lo créixer.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. El gran repte que tenim és que aquestes mesures no siguin l’excepció, sinó que siguin la normalitat a totes les empreses. El canvi ha començat, però necessitem accelerar-lo.

Laia Sanz, pilot de motos

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. No sé si ha canviat gaire cosa. Va millorant, però crec que es un camí lent i que no es noten grans canvis en tres anys. En l’esport, que és el que més conec, diria que sobretot s’estan veient canvis des del punt de vista mediàtic. Hem vist partits de futbol femení amb estadis plens. Ara hi ha també la campanya T’ho estàs perdent, per visualitzar l’esport femení i en la qual he participat. Crec que tothom s’està adonant una mica que cal fer força, però tampoc hi ha una gran diferència des de fa tres anys. Tant de bo hi fos.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. El dia que es deixi de parlar de celebrar i de reivindicar el dia de la dona serà un gran dia. Però és evident que queda moltíssim per fer. En tots els àmbits i en totes les feines. Queda molt per fer, molt. Per començar, s’han d’igualar els sous per gènere quan es tracta de la mateixa feina; i en l’esport, els mitjans han de ser els primers que promocionin l’esport femení, que en parlin, perquè per més bé que funcioni aquesta campanya de la qual parlava, perquè la gent miri l’esport femení, ha de sortir als mitjans.

Teresa Crespo, membre de la Vocalia de Pobresa d’ECAS

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. No gaire. Les violències masclistes són cada vegada més presents, creix el nombre de dones víctimes i es repeteixen fets com els de la Manada. Però tinc un bri d’esperança per l’augment també de les denúncies contra homes que utilitzen el seu poder per abusar de les dones i per la visibilitat que adquireixen amb casos com els de Plácido Domingo, Roman Polanski o Harvey Weinstein, que pateixen les conseqüències d’actes que en altres moments no haurien sortit a la llum. Avui les dones ja no tenen por i es revolten contra aquells que negaven la veritat, cridant sota una pancarta del Me Too i aconseguint que es faci justícia. Malgrat tot, no em vull oblidar d’una altra realitat. Es tracta de la pobresa severa i profunda que continua tenint rostre de dona, amb un increment continuat de les desigualtats i una clara correlació amb el gènere.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. El repte per una societat igualitària passa per un canvi significatiu en tots els àmbits de la nostra societat (educatiu, polític, econòmic, social, espai urbà, etc.), incloent-hi una reforma integral dels sistemes legal i judicial, i amb actuacions transversals que trenquin amb la cultura patriarcal. Cal treballar i lluitar de manera ferma per un canvi cultural en l’exercici del poder que posi fi al predomini dels valors masclistes, que tot i que alguns ja no s’atreveixen a lloar-los o defensar-los, continuen impregnant la pràctica diària perquè estan encastats en la nostra manera de fer. Necessitem un nou paradigma feminista que promogui un sistema d’organització social i un model econòmic basats en les cures, la reproducció i la sostenibilitat de la vida.

Núria Sebastian, professora del Departament de Tecnologies de la Informació a la UPF

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. En el món laboral no crec que hagi canviat res, tres anys són molt poc de temps perquè es puguin produir canvis en la igualtat en l’educació i la feina. El que sí que ha canviat és la projecció als mitjans dels casos d’assetjament. El Me Too i les sentències de la Manada i casos similars posteriors han mogut coses. Les han mogut en el bon sentit (indignació al carrer i, per tant, que se’n parli) i en el dolent (reaccions de partits d’extrema dreta que victimitzen els homes i ataquen les dones d’una manera que no havia vist abans).

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. Per a mi el repte més important és mostrar que tots ens mereixem les mateixes oportunitats: homes, dones, emigrants… néixer home o dona o néixer aquí o a Síria no es tria i no fa que siguis més bona o mala persona . No dir que certes informacions són fake news, dir que són mentides i com a tals s'han de tractar.

Txell Miras, dissenyadora de Moda

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. Poc o res. O potser sí. Quan veus que les reivindicacions feministes obren llagues deu ser que alguna cosa està canviant. La pujada de la ultradreta, entre altres coses, demostra que els intents de normalitzar la igualtat real provoquen un rebuig a sectors masclistes que tenen por de perdre l’hegemonia. Vull pensar que això vol dir que alguna cosa està passant.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. L’educació, sobretot, però és molt important que augmenti el paper de la dona en posicions de poder visibles. S’ha de seguir treballant. Queda molt per fer.

Marta Pascal, política

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. Sense cap mena de dubte, la causa dels drets de les dones s’ha visibilitzat molt més. La manifestació del març del 2019 va marcar una fita important al calendari. D'altra banda, el “no és no” s’ha consolidat davant d’aquells que flirtejaven amb l’ambigüitat.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. La igualtat salarial i trencar el sostre de vidre. Les dones han de poder accedir a més responsabilitats amb igualtat salarial i sense renunciar al dret de ser mares.

Ada Parellada, cuinera

P. Quina és la situació de les dones el 2020?

R. En dos anys ha canviat la sensació d’empoderament de les dones. Crec que ara som més conscients que som nosaltres les úniques que ens traurem les castanyes del foc. És important, també, la idea de la sororitat. Estem juntes i ens hem d’escoltar i ajudar. Potser és només una percepció, però crec que les campanyes a favor de l’empoderament de la dona han donat el seu fruit.

P. Quin és el següent repte per a la igualtat?

R. El següent repte per a la igualtat. Un repte antic: el mateix sou per la mateixa feina. És increïble que encara estiguem amb aquesta lluita! Un altre repte: augmentar l’interès de les dones per la tecnologia. Encara és molt masculina!

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_