La Universitat de Barcelona torna a ocupar els primers llocs en un rànquing internacional

Quan als rectors de les 50 universitats públiques espanyoles se'ls retreu que no encapçalen les classificacions internacionals –només la Universitat de Barcelona apareix entre les 200 millors en el prestigiós rànquing de Xangai del 2019, molt centrat en la faceta científica–, ells addueixen que disposen d'un finançament deficient (reconegut pels partits) i recorden que es posicionen millor quan la llista detalla les àrees de coneixement. Les xifres publicades aquest març els donen la raó. Deu universitats espanyoles –que imparteixen estudis superiors (graus o postgraus)– han posicionat almenys una matèria de coneixement entre les 50 millors del panorama internacional al QS World University Rankings by Subjects, que acaba de publicar la companyia britànica Quacquarelli Symonds. I la xifra puja a 17 institucions si s'amplia la mirada a les 200 millors de cada especialitat.

La Universitat de Barcelona torna a ocupar el primer escalafó amb quatre facultats entre els 50 primers (Anatomia i Fisiologia, Biblioteconomia i Documentació, Filosofia i Arqueologia), empatada amb la Politècnica de Madrid (Aeronàutica, Mines, Arquitectura i Camins), tot i que se situa una mica més enrere. Però les institucions espanyoles no tenen motius per cantar victòria. "L'última edició del QS World University Rankings per matèries evidencia que Manuel Castells [ministre d'Universitats] s'encarregarà d'un sector que ja té un elevat grau d'exigència, però encara té més potencial de millora", opina el director de recerca d'aquesta classificació, Ben Sowter. N'hi ha prou amb comparar-se amb els veïns. Itàlia té vuit estudis al top 10, mentre que Espanya no disposa de cap estudi en la primera desena. El Regne Unit continua al pòdium malgrat el Brexit, i els Estats Units perden punts, mentre que la Xina continua el seu ascens.

"A la Universitat de Barcelona hi ha una voluntat de buscar l'excel·lència en la recerca de tots els camps des dels anys vuitanta, quan va ser rector Josep Maria Bricall. És la nostra política d'Estat", presumeix el rector actual, Joan Elias. Els resultats d'aquestes investigacions es quantifiquen en citacions que puntuen en rànquings com el QS. "I, a més, hi ha una enquesta als ocupadors i és important com et veuen", continua Elias.

"Aquests rànquings per disciplina s'elaboren amb paràmetres de reputació acadèmica i ocupabilitat que es retroalimenten, i Espanya té gent molt ben formada a les multinacionals de la qual es parla molt bé", opina Guillermo Cisneros, rector de la Politècnica de Madrid. "La Universitat i l'empresa van plegades pel món en les enginyeries, la moda o l'arquitectura, és una bandera d'Espanya", assenyala.

"Per assegurar que l'educació superior espanyola es fa més competitiva globalment, seria urgent i necessari que competís eficaçment per obtenir finançament i caldria assegurar que les universitats sempre col·laboren amb els responsables de Ciència i Innovació", continua analitzant Ben Sowter fent referència al ministre Pedro Duque. "Molts països separen universitat, recerca i innovació d'una manera tan aguda com ho ha fet la nova Administració espanyola, i cal observar quins efectes tindrà això els propers mesos", adverteix el director de recerca del QS. La divisió en dos ministeris d'Universitats i Ciència no convenç ningú, ni tan sols els ministres que hi ha al càrrec.

"Quan veus que moltes universitats queden per darrere nostre en els rànquings amb molt més pressupost –com a mínim amb un zero més a la dreta– t'adones de tot el que es fa a Espanya sostingut per molt menys. Els estudiants, els professors i el PAS [personal d'administració i serveis] fan un gran esforç, però es necessita una injecció econòmica", afegeix Cisneros. "És com jugar a la Champions League amb el pressupost de tercera divisió", exemplifica Elias. Un altre exemple el posa Francesc Torres, el rector de la Politècnica de Catalunya, que té Camins i Arquitectura entre el top 50. "Hem estat a la Universitat d'Aalto, a Finlàndia, i no és comprabale. Ells tenen 10.000 estudiants i 350 milions de pressupost; nosaltres tenim 30.000 alumnes i 300 milions". Torres argumenta que el seu èxit es basa en el fet que estan presents en aliances internacionals d'excel·lència que donen molt bons fruits.

En el top 50 entren també, a l'àrea de Business & Management, tres universitats privades (Ramon Llull, Navarra i IE) que tenen escoles de negocis de molt de prestigi. Mentre l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar –privada i adscrita a la Universitat de Girona– i la Ramon Llull entren també al top 50 de Turisme. “Els rànquings per matèries, especialitzats, són més coherents que els generalistes. Repeteixen resultats cada any, la qual cosa dona idea que són força consistents”, raona Torres. “Els generalistes prioritzen les universitats grans i antigues (per exemple, amb diversos Nobel en la seva història) i, sobretot, que tinguin molts recursos en ciències de la salut, que és l'àrea que té més impacte científic. Probablement, les 100 millors compleixin aquests requisits”. Entre les grans damnificades d'aquestes classificacions generalistes hi ha la Universitat Carlos III –que situa la seva facultat d'Economia al top 50– i la Pompeu Fabra. Totes dues són institucions joves, sense estudis sanitaris, deliberadament petites (tenen una enorme demanda) i amb una gran reputació internacional.