_
_
_
_
_

Sergi López: “La memòria mai pot ser inofensiva”

La pel·lícula animada ‘Josep’, coproducció francesa i catalana basada en la vida del dibuixant i exiliat Josep Bartolí, s'estrenarà el 2020

El 'teaser' del film 'Josep'.
Toni Polo Bettonica

“Tenim l'obligació artística de posicionar-nos i de parlar del dolor”, diu Sergi López, abandonant les gesticulacions i els somriures. “La memòria mai pot ser buida o inofensiva, ni tan sols fent el pallasso, fent riure”. L'actor de Vilanova i la Geltrú ha posat la veu al protagonista de la pel·lícula animada Josep, que explica la història de Josep Bartolí (Barcelona, 1910–Nova York, 1995), dibuixant català que, després de la Guerra Civil, va passar pels camps de concentració de França, es va exiliar a Mèxic, on va ser amant de Frida Kahlo, i va acabar a Nova York, on va formar part del grup 10th Street, amb artistes com Jackson Pollock, Willem de Kooning o Mark Rothko. El dissenyador gràfic Juan Carlos Concha és l'ajudant de direcció del dibuixant francès Aurel, que s'enfronta al seu primer llargmetratge d'animació. Concha i López van revelar la setmana passada en la mostra internacional d'animació de Lleida, Animac, alguns dels secrets que conté la pel·lícula, que també compta amb la veu (i la música) de Sílvia Pérez Cruz i que s'estrenarà aquest 2020.

La pel·lícula es basa en els records d'un avi francès, Serge, que li explica al seu net que va ser gendarme al camp de concentració d'Argelers. A través d'un filat, es va fer amic del Josep. Sergi López va acceptar la proposta d'Aurel, a qui ja coneixia, sense dubtar-ho ni un instant: “La història de la retirada (com l'anomenen els francesos), fotre el camp perquè ha guanyat el feixisme és una cosa que forçosament et toca, no?”, diu.

L'actor subratlla la importància d'explicar aquesta història que molts francesos ignoren: “Per a ells Josep no era un presoner, era un hoste en un camp d'acollida, on se suposa que atenien i ajudaven els qui fugien del feixisme. És important explicar-los les animalades que es van cometre en aquests camps”. Juan Carlos Concha recorda que a la pel·lícula és crucial el fet de la redempció. “Jo crec que, d'alguna manera, Aurel, francès, està dient: ‘Vam fer això malament i en som culpables’”, comenta l'animador. “I molts francesos continuen parlant com si ells no haguessin col·laborat amb els nazis, et diuen que van acollir els espanyols que es retiraven… Perdona...!? La pel·li també parla d'aquest dolor, d'aquests gendarmes que van tractar els espanyols com a gossos”, torna a intervenir López, encara sense amagar la seva indignació.

López, que va tancar les llistes de la CUP a les eleccions municipals del 2015 a Vilanova, subratlla un altre punt primordial de la pel·lícula, i és que la història es repeteix: “Aquest filat i aquests suposats camps d'acollida ressonen avui dia d'una manera al·lucinant”. I afegeix: “Són CIE! Els estem veient cada dia!”

Qui s'ha ocupat de transmetre la idea d'Aurel, d'aquest francès redent, ha estat el dissenyador gràfic Juan Carlos Concha. “El dibuix d'Aurel és primordial”, explica. “Un dibuix molt gràfic, amb una força brutal i una línia molt marcada. Són dibuixos sense gaire descripció, gens realistes i, tot i això, poden resultar tan realistes com fantàstics, perquè s'ataca el símbol”, sentencia Concha. Així, emocions que amb imatges veritables no es podrien transmetre, el dibuix les converteix en autèntiques fuetades.

El fet que un dibuixant dirigeixi una pel·lícula sobre un altre dibuixant dona autenticitat al projecte. “No es tractava d'animar els dibuixos de Bartolí i tampoc és un biopic”, aclareix Concha, “però sí que s'aconsegueix transmetre l'evolució del seu estil, que comença en negre, en carbó, plasmant el drama dels camps de França, i acaba ja a Nova York (passant per l'amant, Frida Kahlo) a tot color”.

I, per fi, hi ha la veu, que, amb permís de Sergi López, és la de Sílvia Pérez Cruz, que interpreta les dones de la pel·lícula (Frida Kahlo, entre elles), canta i fins i tot compon. Sergi López i Juan Carlos Concha s'han quedat corpresos per la cantant catalana. “Ella va entrar en el projecte volent fer-hi la música”, diu Sergi López. “Quan li taral·lejava les melodies, Aurel al·lucinava, com nosaltres”, reconeix l'actor. Concha va molt més allà per expressar la implicació de Pérez Cruz en la pel·lícula: “Si ens despistem, la Sílvia fa de Josep!”, diu, entre riures.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_