La ‘performance’ omplirà el Macba en el 25è aniversari del museu

L'octubre del 1986, dues setmanes després que Barcelona aconseguís ser seu dels Jocs Olímpics del 1992, l'alcalde Pasqual Maragall es va posar en contacte amb l'empresari Leopoldo Rodés per engegar una fundació que reunís fons per a un museu d'art contemporani que finalment obriria les portes el 28 de novembre del 1995, per la qual cosa aquest 2020 es compleixen 25 anys de la seva inauguració del centre. “Un bon moment per al museu”, segons el seu director, Ferran Barenblit. Ho diu perquè després de gairebé dos anys de notícies en les quals el Macba apareixia als mitjans per la seva disputa amb el CAP Raval Nord por la capella de la Misericòrdia per ampliar-se, al novembre es va signar la pau i el museu torna a ocupar espai als mitjans per la seva tasca cultural d'exposicions i activitats.

No és d'estranyar que en aquest moment d'efemèride i de retorn als orígens, el museu del Raval, que ha reunit en aquest quart de segle prop de 5.000 obres i ha organitzat desenes d'exposicions, posi la mirada en l'art de la dècada dels noranta que el va veure néixer, i especialment en l'escena alternativa de la performance espanyola, “en la qual se subratlla la importància del cos humà, la influència de la cultura popular contemporània i la capacitat de l'art de rellegir políticament el passat recent”, explica Barenblit, comissari de la mostra Acció. Una història provisional dels noranta, que obrirà les portes el 2 d'abril i que marca la programació de la temporada.

Les performances, nascudes en l'art conceptual dels anys seixanta i setanta com a manera de superar la manca de memòria en la qual havia caigut bona part de la cultura durant la Transició, van trobar terreny fèrtil a les facultats de Belles Arts, els festivals i els espais independents. La mostra del Macba es nodrirà, segons Barenblit, de la documentació que han deixat de les seves accions, en les quals el cos humà adquireix un paper protagonista, artistes com Óscar Abril Ascaso, Jordi Benito, Cabello/Carceller, Circo Interior Bruto, Club 7, Pepe Espaliù, Carles Hac Mor i Ester Xargay, Daniela Musicco, Antonio Ortega, Tere Recarens (inoblidable el seu Terratrèmol, que es va veure al Macba el 2016), Àngels Ribé, Isidoro Valcárcel Medina o Borja Zabala, entre d'altres. “Es tracta de revisitar-les en el seu conjunt i entendre la seva gran importància”, segons el comissari, que assegura que la història d'aquests anys encara s'ha d'escriure, malgrat que molts dels joves artistes en beuen “sense saber-ho”.

És el primer dels cinc moments àlgids de la programació d'aquest 2020. La segona mostra es dedicarà a l'artista afroamericà Tony Cokes (8 de maig-27 de setembre). “És un artista extraordinari i apassionant que utilitza el videoassaig com a eina de treball”, un artista que explora i subverteix els discursos culturals i polítics de la música pop, l'electrònica, l'art, la televisió i el cinema, citant figures com Althusser, Malcolm X, David Bowie i Trump.

La setmana següent Fina Miralles serà la protagonista d'una exposició “llargament esperada d'una artista clau, una autèntica trencadora” (15 de maig-1 novembre), que comissariarà Teresa Grandas. La mostra pretén ressituar-la tenint en compte l'amplitud i complexitat de les seves propostes relacionades amb el poder i la inferioritat social, la natura i l'artifici i el feminisme. Entre les obres que es recordaran, la impactant Imatges del zoo, una sèrie de gàbies amb animals que l'artista va col·locar el 1974 a la Sala Vinçon; entre els animals hi havia un gos, un gat, un xai i l'artista.

L'any es tancarà amb dues exposicions: la retrospectiva dedicada a Félix González-Torres, “un artista que va canviar la història de l'art”, comissariada per Tanya Barson (entre el 30 d'octubre i el 17 de març del 2021), la segona celebrada a Espanya després de la que se li va dedicar a Santiago de Compostel·la als noranta. “Serà una lectura política de la seva obra en relació amb Espanya i Amèrica”, d'aquest artista nascut a Cuba i mort pel VIH el 1996 “amb qüestions com la condició queer, el postcolonialisme, la política, l'existencialista i el desig i l'amor homosexual”.

L'última serà l'anunciada exposició que es farà després de la donació de la col·lecció d'art conceptual de Rafael Tous que es va anunciar la setmana passada (del 27 de novembre al 17 de maig), una mostra de la qual Barenblit no va avançar detalls ni els artistes seleccionats: “Serà una sorpresa. Deixar que ho expliquem més endavant”. Tampoc en què consistirà la celebració prevista dels 25 anys, el 28 de novembre.

L'inici d'una temporada és el tancament de l'anterior. Dimarts des del museu es van repassar les xifres de la temporada 2018-2019: 377.000 visitants, un 7% més que l'any anterior. El pressupost d'aquest any és d'11,4 milions d'euros, un 2% més que el 2019 per l'increment d'un 5% de les aportacions de Generalitat i l'Ajuntament. D'aquesta quantitat, 1,7 milions es destinen a exposicions i programes públics.

L’ampliació s’inaugurarà el 2023

A finals del 2022 venç el termini per rebre els cinc milions d'euros dels Fons Feder previstos per ampliar el Macba. I llavors ja ha d'estar acabat l'edifici. Segons va explicar el gerent del Macba, Josep Maria Carreté, la setmana passada es va signar el conveni amb l'Ajuntament per fer efectiva la renúncia de la Capella de la Misericòrdia amb la finalitat que s'hi traslladi el CAP Raval Nord. També s'ha aprovat la modificació del Pla General Metropolità, de manera que “a finals d'aquest any o principis del 2021 el museu disposarà de la propietat”, va explicar Carreté.

De manera paral·lela es prepara “un concurs internacional d'idees, a dues voltes, en les quals quedaran cinc finalistes”. El procés de construcció “es preveu ràpid, per tenir conclòs l'edifici a finals del 2022”. Una altra cosa és la seva inauguració. “Caldrà esperar l'inici del 2023 perquè pugui acollir activitat”. El nou edifici tindrà 2.800 metres quadrats, tres plantes i dialogarà amb el museu situat davant del de Richard Meier.