Selecciona Edició
Connecta’t

Difícil homenatge a García Marquez i Vargas Llosa

L'Ajuntament de Barcelona es resisteix a col·locar una placa d'homenatge a Sarrià, el barri on van viure els dos premis Nobel

Grup de novel·listes de l'anomenat 'boom' llatinoamericà els anys setanta, d'esquerra a dreta: Mario Vargas Llosa, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez i José Donoso, els anys setanta.
Grup de novel·listes de l'anomenat 'boom' llatinoamericà els anys setanta, d'esquerra a dreta: Mario Vargas Llosa, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez i José Donoso, els anys setanta.

Poques ciutats han tingut dos premis Nobel com a veïns. El barri de Sarrià, a Barcelona, els ha tingut, i residint, a més, a la mateixa cantonada: Gabriel García Márquez va viure al número 6 del carrer Caponata i Mario Vargas Llosa, al costat, al 50 del carrer Osi. Gairebé portal amb portal, entre el 1970 i el 1974 van confraternitzar sota els auspicis de la seva agent Carmen Balcells. No hi ha cap record del pas d'aquests gegants de les lletres per aquest tranquil racó de la capital catalana. El partit de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, ha demanat a l'Ajuntament que introdueixi en aquest lloc un element d'homenatge a tots dos escriptors.

La proposta la va presentar Barcelona pel Canvi el desembre passat al consell de districte de Sarrià-Sant Gervasi. El govern municipal, format per la coalició entre els comuns i el PSC, va respondre que la distinció plantejada no es podia materialitzar perquè la normativa local estableix que perquè una persona sigui recordada amb un carrer han d'haver passat cinc anys després de la seva defunció. Vargas Llosa és viu i de la mort de García Márquez farà sis anys l'abril vinent.

L'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), organisme presidit pel tinent d'alcalde dels comuns Joan Subirats, matisa que una placa commemorativa sí que es pot instal·lar sense necessitat que el seu protagonista hagi mort. L'Icub avança a EL PAÍS que preveuen arribar a un acord aquest any amb la comunitat de veïns de l'edifici on va residir García Márquez per col·locar una senyalització informativa a la façana. L'Ajuntament té previst inaugurar el 2021 una nova biblioteca al districte de Sant Martí que portarà el nom de l'escriptor colombià. L'Icub, per la seva banda, afegeix que ja està en marxa el procés d'avaluació per dedicar-li un carrer. L'ens de promoció cultural de l'Ajuntament barceloní també indica que no hi hauria problema a identificar amb una senyalització el punt exacte on va viure Vargas Llosa, tot i que això no s'ha concretat.

Eva Parera, regidora i mà dreta de Valls, explica que la seva proposta va sorgir d'“alguns veïns”. Es tracta d'un grup de 14 residents de Sarrià capitanejats per Martín Gurría, membre de la família fundadora de l'Editorial Juventud i responsable d'assumptes internacionals de l'organització antiindependentista Societat Civil Catalana (SCC). Gurría detalla que va fer arribar la idea a l'equip de Valls, a Ciutadans i al PP. Gurría confirma que en aquell consell de districte també va parlar amb Albert Batlle, tinent d'alcalde del grup del PSC, i que aquest li va mostrar la seva predisposició a buscar una solució. Un portaveu dels socialistes catalans informa que són partidaris d'aquesta iniciativa per significar la vida dels dos escriptors a Sarrià, però que han d'estudiar la millor manera de fer-ho.

Parera aposta per instal·lar un objecte recordatori al paviment, davant dels dos edificis on van habitar i van escriure. Preguntada per quins precedents similars hi hauria a la ciutat per al seu projecte, la regidora admet que encara no ho han estudiat: “La qüestió està en una fase molt embrionària. De moment només ho hem plantejat en aquell consell de districte perquè no és una cosa que tingui tanta transcendència i perquè volíem consultar-ho amb els veïns”. Parera afirma que han rebut el suport de referents del món literari que van col·laborar en la redacció del seu programa electoral, sense especificar quins, i que aquests s'han ofert per recollir signatures.

Gurría precisa que una alternativa seria un cartell que recordi de manera general l'apogeu de la literatura llatinoamericana en les dècades dels seixanta i setanta a Barcelona, l'anomenat boom llatinoamericà. Esquerra Republicana (ERC), el principal grup de l'oposició, subratlla que “totes les iniciatives consensuades per la ciutat sobre el boom llatinoamericà seran estudiades i benvingudes”. La regidora d'Esquerra Gemma Sendra destaca que és igualment important destacar el valor de la figura de Balcells. El regidor de Junts per Catalunya Jordi Martí és partidari de l'homenatge al boom “impulsant una ruta cultural amb plaques o altres elements que ofereixin les noves tecnologies”. Martí incideix que cal incloure García Márquez al nomenclàtor de Barcelona.

Fredor amb Vargas Llosa

ERC adverteix que per a ells “no és una prioritat proposar un reconeixement o un homenatge a Vargas Llosa”. L'escriptor hispanoperuà s'ha significat per la seva oposició a l'independentisme. Junts per Catalunya no valora la possibilitat de distingir Vargas Llosa perquè no ha mort. L'Icub defensa que Vargas Llosa és l'únic autor viu que és reconegut al mapa oficial de rutes literàries de l'Ajuntament. “Anirem treballant en aquest mapa literari la identificació d'espais relacionats amb el boom en particular i la literatura hispanoamericana en general”.

El fill de Balcells i director general de l'agència literària fundada per la seva mare, Lluís Miquel Palomares, opina que “Barcelona hauria de sentir-se orgullosa d'haver estat la capital cultural de Latinoamèrica, reemplaçant París, i que és un llegat que cal recordar i mantenir viu”. Palomares apunta que la ciutat continua mantenint aquesta capitalitat literària.

Carrers i monuments, un conflicte recurrent a Barcelona

Els monuments i el nomenclàtor han estat camp de batalla recurrent a Barcelona. Ada Colau va arribar a l'alcaldia el 2015 amb uns aires de canvi que també van arribar als homenatges a la via pública. La prioritat, amb un ampli consens, ha estat introduir més noms femenins a la llista de carrers de la ciutat. Hi ha hagut altres casos que han generat agres polèmiques, com la insistència del nacionalisme català a dedicar una via a la consulta il·legal de l'1-O, o el rebuig de Colau a dedicar una via pública a l'expresident del Comitè Olímpic Internacional Juan Antonio Samaranch pel seu passat franquista. Una altra modificació que va generar polèmica va ser la retirada el 2018 de l'estàtua dedicada a Antonio López, marquès de Comillas, destacat mecenes i empresari, també acusat d'esclavisme. L'alcaldessa també va provocar el 2018 un nou conflicte en l'acte de substitució del carrer Almirall Cervera per la de l'humorista Pepe Rubianes. Colau va assegurar que Cervera va ser “un fatxa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >