_
_
_
_
_
BROU DE LLENGUA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Coses que passen i coses que estan passant

La perífrasi verbal estar + gerundi és l’última de les víctimes de la correcció inclement

Fotograma del programa de TV3 'Està passant'.
Fotograma del programa de TV3 'Està passant'. TV3

Darrerament el gerundi està tenint una vida molt dura. Bé, ja és estrany que personifiquem una forma verbal i li atribuïm qualitats vitals, però és que es fa molt difícil de qualificar les vicissituds per les quals passa. O està passant, el pobre. És la darrera de les víctimes de la correcció despietada, aquella que veu enemics arreu i dispara contra tot allò que es belluga, tal com li ha passat al possessiu, que de tant perseguir-lo ara et trobes textos en què no saps de qui són les coses. I, per descomptat, és a les xarxes socials, convertides en zona franca per a la correcció no demanada, on el tòpic pot emulsionar més fàcilment amb la ignorància.

Ja va haver de patir el gerundi una primera croada en contra, aquella que el perseguia en introduir expressions temporals de posterioritat per influència de l’anglès, on aquest ús del gerundi és ben legítim. No podem dir Va tenir un accident, morint l’endemà, sinó Va tenir un accident i va morir l’endemà, on la posterioritat és molt evident gràcies a l’adverbi l’endemà. Passa, però, que no podem corregir basant-nos en un sistema d’alarmes (“Alerta, un gerundi, això no és català!”), perquè la correcció sistemàtica pot manllevar usos ben correctes d’una forma verbal no personal que té l’origen en el llatí. Per exemple, davant d’una frase incorrecta com Li va clavar una plantofada, fent-li molt de mal, on la posterioritat és molt immediata, és útil capgirar les dues expressions i dir Li va fer molt de mal clavant-li una plantofada, en què indultem el gerundi tot donant-li un ús modal en lloc de temporal. I és clar, no podem eliminar el gerundi (com de vegades passa) quan l’acció és totalment simultània, com ara en la descripció d’una escena sadomasoquista, en què sense el gerundi no tens manera de dir una frase com Li donava plaer fent-li molt de mal.

Mals auguris, doncs, tenia el gerundi davant l’ofensiva que rep ara, aquest cop centrada en la perífrasi estar + gerundi, que malgrat la seva idoneïtat carrega altra vegada amb la llufa de l’origen anglès (allí l’estructura, equivalent al present continu, és ben abundant) i de la penetració a través del castellà (amb arguments tan brillants a les xarxes com ara “si no sabem anglès, a través de quina llengua ens ha entrat, si no?”). Ara has d’anar amb compte, perquè cada vegada que escriguis que s’està dient alguna cosa, o que diguis que algú està mirant la tele, se’t llançaran a sobre per catanyolàs. Que els ho diguin si no als insensats que van batejar un programa de TV3 amb el pecaminós Està passant.

La perífrasi estar + gerundi és perfectament vàlida en català i serveix per indicar el valor progressiu de l’acció, o que l’acció s’està produint en aquell moment: Estic escrivint aquest article, Ella estava prenent el sol. Sí que és cert que se n’abusa, i que en català la fórmula pot ser substituïda per temps imperfectius (és a dir, temps verbals sense marca temporal precisa, i per tant també útils per expressar durada), com ara si diem Escric aquest article o bé Ella prenia el sol. Però també és cert que l’estructura és útil per focalitzar l’atenció en la temporalitat de la situació plantejada: si volem parlar d’algú que ha emprès un camí de vida saludable, direm que Fa ioga, però si volem expressar que en aquest moment tenim aquest algú sobre l’estoreta fent la del corb, direm que Està fent ioga. A més, l’estructura estar + gerundi resulta imprescindible per a aquesta expressió progressiva en el cas de temps perfectius, com passa per exemple amb el futur, que en si mateix no comporta noció de durada. Seguint l’exemple que dona la gramàtica, no és el mateix dir Quan arribaràs soparem (és a dir, en el moment que arribis ens posarem a sopar) que dir Quan arribaràs estarem sopant (és a dir, en el moment que arribis ja serem a taula). És un cas semblant al que proposava Josep M. Virgili, gran defensor de la incorrecció de la perífrasi, que per prescindir d’estructures com Porto dos anys estudiant el tema o Fa dos anys que estudio el tema, ens regala un estupend He estat dos anys estudiant el tema.

Ara veurem durant quants dies estaré rebent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_