Un tècnic diferent, els mateixos problemes
El Barça canvia la proposta de joc amb Setién, però continua sense imposar el seu futbol
L'àrea esportiva del Barça va considerar que l'equip no treballava prou, que tampoc tenia els automatismes requerits i que el futbol era molt millorable, per més que fos líder a la Lliga i arribés sense problemes als vuitens de la Champions. Per això va acomiadar Valverde i va fiar el grup a Setién, que no va prometre resultats sinó un futbol de saló. Un jurament que se li retreu cada vegada que l'equip no té un bon nivell. I ja són unes quantes vegades que el Barça s'ha quedat amb les ganes. Per més que hagi canviat l'entrenador i que el futbol destil·li ara matisos cruyffistes, l'equip tampoc s'imposa. Transcorregudes 26 jornades, el Barça suma 55 punts, la seva puntuació més baixa a aquestes altures des de la temporada 2007-2008 (54 punts). "La Lliga és molt irregular i serem aquí. Per a la Champions, si hi volem optar, hem de continuar creixent i molt, perquè crec que ara com ara no ens arriba com estem per poder lluitar pel títol", va resoldre Messi fa un parell de setmanes. Paraula de capità.
Feblesa lluny del Camp Nou. Ho va advertir Valverde després d'encaixar la tercera derrota fora de casa, llavors contra el Llevant. “Lluny del Camp Nou tenim dificultats, patim”, va apuntar. Un missatge desolador per als aficionats, que mantenen a la retina els daltabaixos europeus contra la Roma i el Liverpool; també una realitat, perquè l'equip no té respostes davant de molts rivals. “No sabem sortir bé de servei de porteria quan ens pressionen”, va apuntar Busquets després del clàssic. Una veritat a mitges perquè a la primera part el Madrid va robar dues pilotes en posicions avançades i 12 en la segona, quan les cames ja no donaven per a més.
El Barça ha tingut a la Lliga cinc triomfs, cinc derrotes i tres empats fora de casa. A més, només ha marcat 18 gols en 13 partits i n'ha rebut 19. Dinàmica que no ha corregit Setién, que va guanyar en el descompte contra l'Eivissa, de Segona B, va caure contra l'Athletic a la Copa, i a la Lliga contra el València. Després, va vèncer el Betis amb dificultats i va empatar a Nàpols.
Mala planificació esportiva. Després d'empatar contra el Nàpols, Busquets va ser diàfan: “No som una plantilla gaire àmplia; malauradament, la planificació ha estat així”. Rakitic va afegir: “Tenim una plantilla curta, però això ja ho sabien els responsables”. I no hi ha remei perquè per norma un equip sempre té un parell de lesionats, dilema per a Setién perquè només té 19 fitxes del primer equip i a Luis Suárez se l'espera per a l'esprint final. A Dembélé ni se l'espera. Només Ansu Fati demana pas, ja que Riqui Puig no convenç el tècnic en l'apartat defensiu de la mateixa manera que li agrada Collado, tot i que no prou perquè li pot l'exigència. “Ja tinc clar que aquí cal guanyar tots els partits”, va reconèixer el tècnic abans del clàssic.
Els ‘rockers’ de sempre. Contra el Madrid es va donar la mateixa constant que passa des que el Barça va ser l'exemple al planeta pilota amb Guardiola. Els que segueixen dempeus són els millors. A més de Ter Stegen, que blinda la porteria, hi ha tres futbolistes que són la columna vertebral de l'equip, jugadors amb l'escut al pit més d'una dècada. És el cas de Piqué (33 anys), el cas de Busquets (32), i el cas de Messi (33), que per una vegada no s'ha sortit amb la seva. Notícia que dona valor als tres jugadors però que resta mèrits a la resta perquè no hi ha ningú que agafi el relleu, no hi ha un fitxatge que assumeixi galons i tampoc un jove que liciti amb afany, més enllà de Fati. “Soc conscient de l'edat que tinc, es va apropant el moment de la retirada”, va resoldre Messi en rebre al desembre la seva sisena Pilota d'Or.
Messi perd dards. Quan Xavi tenia la pilota, aixecava el cap per mirar a Messi. “Si mirava a terra, feia una volteta i el tornava a mirar. I si seguia sense voler-la, la pilota anava cap a una altra banda”, explicava l'ara tècnic de l'Al-Saad de Qatar. També tenia una altra reflexió: “El Leo sap on ha d'estar per fer mal. Jo li deia: ‘Queda't aquí, que nosaltres et portem la pilota”. El clàssic va evidenciar que ja no és el mateix, per més que Messi hagi aguantat al club els últims anys.
Resulta que, d'una banda, Messi la va voler en tot moment fins que es va cansar d'intentar-ho, fins que van rebre el primer gol. I, de l'altra, no es quedava en el seu lloc, sinó que creuava la divisòria per recollir la pilota. Això va fer que s'allunyés massa de la porteria i quan la va encarar se li va encasquetar el xut. No és el millor any de Messi, amb 24 gols en 30 partits —una barbaritat—, tot i que s'ha quedat sense marcar en 16. Els seus números més terrenals (junt amb el 2010, quan havia fet 23 gols en els mateixos duels) des del curs 2007-2008, quan, encara nen, sumava 15 gols i s'havia quedat en 18 partits sense marcar.
