Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA OPINIÓ i

La incredulitat s’instal·la a ‘Supervivientes’

Els mateixos col·laboradors de Telecinco posen en dubte l’autenticitat d’un flirteig

La gala de 'Supervivientes', diumenge passat.
La gala de 'Supervivientes', diumenge passat. GTRES

La fantasia lèxica que hi ha als realities de Telecinco és sorprenent. Amb Gran Hermano van consagrar l’expressió edredoning per referir-se a l’acostament íntim d’una parella. Els protagonistes són vigilats per les càmeres, nocturnes si cal, i protegeixen amb un edredó una intimitat que, amb permís seu, saben vulnerada... moltes vegades per no fer allò que l’espectador imagina que fan. D’aquí ve el neologisme que s’ha incorporat al vocabulari de l’audiència de Telecinco. Un concepte festiu si no es produeix la deriva gravíssima d’abusos sexuals que estudien els tribunals. Ara, amb Supervivientes, més que una sinècdoque es fa servir una metàfora per referir-se a la mateixa circumstància. Es parla que han fet una carpeta, un carpetazo. A una platja d’Hondures realment seria difícil exportar el concepte elaborat a Gran Hermano. Abriga massa. Per a alegria de l’audiència ja hi ha hagut una carpeta entre Hugo Sierra i Ivana Icardi.

La rapidesa com s’ha produït, poc després d’arribar a l’illa, gairebé sense temps per intimar, fa pensar en una tàctica dels dos protagonistes de l’episodi per donar el que es vol d’ells. I són una parella experimentada. Ella va intervenir al Gran Hermano italià de l’any passat i és la ex d’un compatriota, Gianmarco, que ara també corre per Telecinco. Ell ha guanyat un GH local i des de l’inici de l’actual Supervivientes és un dels plats forts cuinats per Telecinco perquè l’han fet coincidir al programa amb la seva exsogra. Per arrodonir l’escena, Gianmarco surt amb l'ex d’Hugo, guanyadora del darrer GH. Comença a haver-hi una cridanera endogàmia a la família de Mediaset. Per Nadal no cabran a cap casa, de tants com som i de tant que es necessiten, per barallar-se, per enamorar-se o per fer-ho veure.

Però el més cridaner de tot això no és que ells puguin fer teatre sinó que als programes de la mateixa Telecinco més d’un col·laborador es dedica a escampar la sospita. “És una pel·lícula, no em crec res”, ha comentat una altra concursant, Yiya. Per la seva banda, Joaquín Prat, al programa d’Ana Rosa veient “el carpetazo més precoç de la història de Supervivientes” afirma sense embuts que és un muntatge, una mentida, una presa de pèl. El mateix Gianmarco, que d’això en deu saber un niu, piulava a Twitter que solament havien passat quatre dies i ja havia de veure “aquesta pallassada” que considera una broma de carnestoltes. Realment, la parella ha forçat la versemblança donant a la història una velocitat inapropiada.

I a Sálvame no s’estan de dir que “és una construcció per al reality” i arriben a reconèixer que “necessitem aquests continguts”, agraint implícitament la comèdia a la parella. En la seva campanya de reforç de Supervivientes, el programa de la tarda no s’estalvia titulars cridaners. Per exemple: “El seu enamorament ens fa mala flaire” o, reproduint l’expressió d’una concursant, “obrim el calaix de la merda” (sic). Sembla ser que no hi ha un mortal que cregui en la veritat de la relació. I si la mateixa Telecinco permet manifestacions tan contundents sobre la falsedat sentimental dels aparellaments als seus realities és senyal que l’audiència no demana autenticitat. Vol que li contin un conte.

Per aquesta mateixa raó, ha acabat en no-res un judici dels col·legues de Lydia Lozano a la col·laboradora de Sálvame que han fet durar dies i dies perquè va donar una falsa noticia rosa contaminada per una font. L’error és una minúcia si, sobretot, es compara amb la terrible patinada que va cometre l’any 2005 (donant per viva la filla desapareguda d’Al Bano i Romina Power). Però aquesta patinada rosa ha servit per organitzar un sacramental amb la Lozano de culpable i màrtir plorosa. Malgrat les aparences, no es perseguia una mala pràctica professional, era com un sacrifici ritual. La prova és que Lozano segueix a l’emissora. El ganxo estava en l’espectacle de la reparació d’una equivocació sobre un assumpte menor però que, sembla ser, és de gran importància al món rosa. No per això l’espectador es fiarà menys del que diguin. Perquè no es tracta de què s’ho cregui. Es tracta d’entretenir amb la construcció d’una joguina plena de desamors, infidelitats, baralles, reconciliacions... d’una galeria de personatges còmplices. Una construcció, això sí, amb alguns arquitectes molt professionals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >