El caos existencial de Doris Lessing s’estrena al Lliure

El Teatre Lliure de Montjuïc estrena al març amb El quadern daurat, adaptació teatral de l'obra homònima de la britànica Doris Lessing i protagonitzada per Anna Wulf, a qui dona vida a l'escenari l'actriu Nora Navas. La peça, dirigida per Carlota Subirós, responsable de la primera adaptació teatral de la britànica, situa l'espectador en plena dècada dels anys cinquanta i teixeix de manera paral·lela els diferents quaderns que formen l'obra en les quals Wulf, alter ego de Lessing, posa ordre al seu caos existencial. A cadascun d'ells qüestiona les seves experiències vitals en aspectes com l'amor, la llibertat sexual, la pertinença a un moviment polític, el feminisme i la creació artística.

Per aconseguir-ho, Wulf decideix emprendre aquest camí anotant-ho tot als quatre quaderns, diferents en color i tema. Al quadern negre, Wulf escriu sobre la seva activitat com a novel·lista, rememorant la seva infantesa i joventut com a noia privilegiada que s'inicia com a novel·lista a Rhodèsia del Sud. Al quadern vermell parla del seu pas pel Partit Comunista, que va acabar defraudant les seves expectatives, tant polítiques com personals. El quadern groc és l'esbós d'una futura novel·la, en la qual voldrà parlar sobre la seva vida amorosa i el seu posicionament sobre la llibertat sexual, i finalment el quadern blau és on tracta el seu propi procés de psicoanàlisi.

“Tot i que és cert que Lessing té en comú amb Dostoievski o Rilke que et descobreixen una nova percepció del món, alhora es diferencien molt, sobretot amb Dostoievski, perquè amb aquest acabes un capítol i vols llegir el següent per veure com continua, i en canvi a El quadern daurat acabes un capítol, en comences un altre que no té res a veure i capítols més endavant et fa la sensació que recuperes el primer capítol; és una novel·la calidoscopi, un viatge al caos”, explica Subirós.

Per a la directora, els colors són fonamentals també en la seva escenografia: pàgines dels quaderns que es tenyeixen d'un color diferent en funció de la dimensió o temàtica que es tracti. Segons Subirós: “Encara que des d'una primera impressió sembli que totes les dimensions de la vida succeeixen per separat i es tenyeixen de colors diferents, realment són capes que es van superposant les unes a les altres i que acaben coincidint en un mateix espai, creant un autèntic magma. Lessing volia aportar llum a aquesta qüestió i nosaltres també hem treballat perquè tant aquest llegat de Lessing com l'estructura mateixa de l'obra visualitzin aquesta perspectiva davant de l'espectador”.

Subirós també destaca que l'obra teatral és una adaptació diferent, no convencional, en contrast amb la tendència general seguida per molts directors pel contingut, però sobretot per l'estructura: “La peça presenta un format molt semblant al d'una sèrie, ja que conté trames paral·leles que es van entrellaçant al llarg de l'obra, fet que ha despertat l'interès d'alguns companys meus de l'àmbit audiovisual per a possibles projectes en un futur proper”.

Lessing, activista i militant del Partit Comunista en la seva joventut i que va veure com aquest es desmembrava, es va divorciar en plena dècada dels cinquanta sent mare, havent començat la seva carrera com a novel·lista als 30 anys i arribant al cim literari amb El quadern daurat. La revista Time la va incloure entre les 100 millors novel·les escrites en llengua anglesa entre el 1923 i el 2010, junt amb obres d'autors com William Faulkner, Virginia Woolf, George Orwell o Ernest Hemingway. El 2007, Lessing va ser guardonada amb el Nobel de Literatura.

A més de Navas, en el repartiment figuren actors com Guillem Barbosa (Tommy), Javier Beltran (Saül), Mia Esteve (Molly), Montse Esteve (Mare Sucre), Jordi Figueras (Richard), Marta Ossó (Ella), Fèlix Pons (Paul, Michael) i Vanessa Segura (Marion). L'obra es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc del 5 de març al 12 d'abril.