_
_
_
_
_

La Generalitat busca voluntaris entre els funcionaris per traslladar-se a la Zona Franca

L'Administració catalana afronta el trasllat de 2.600 treballadors que abandonaran el centre de Barcelona

Josep Catà Figuls
Oficines del Districte Administratiu al barri de la Marina, a la Zona Franca de Barcelona.
Oficines del Districte Administratiu al barri de la Marina, a la Zona Franca de Barcelona.Carles Ribas

El trasllat de 2.600 treballadors de la Generalitat a les noves oficines de l'anomenat Districte Administratiu, a la Zona Franca de Barcelona, va començar dilluns i continuarà al llarg del mes de març. Malgrat la planificació i les facilitats –entre les quals, un autobús llançadora i la possibilitat de fer teletreball tres dies a la setmana–, el Govern admet que ha rebut sol·licituds per canviar d'àrea i evitar el trasllat. L'Administració ha obert un procés de recerca de voluntaris per anar a la Zona Franca amb l'objectiu de fer permutes més endavant.

Els primers funcionaris a traslladar-se a les oficines de la Zona Franca són els del Departament de Justícia, el d'Economia i Hisenda, i el de Polítiques Digitals i Administració Pública. Els treballadors deixaran les seves cèntriques oficines per anar a uns immobles nous a la Zona Franca. El projecte de trasllat al Districte Administratiu va començar el 2015 i ha comportat la construcció de dos edificis d'un total de 46.100 metres quadrats.

Cinc anys després es duu a terme el trasllat de treballadors, que se sumaran als treballadors de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que ja el 2015 es van instal·lar a la Zona Franca. En aquella ocasió la Generalitat ja va rebre sol·licituds de funcionaris –d'una plantilla que tenia poc més de 300 treballadors– que volien canviar d'àrea per evitar el trasllat.

El canvi d'ubicació de 2.600 treballadors –del total de 200.000 treballadors de la Generalitat–, tot i que fa anys que es planifica i la Generalitat ha previst una sèrie de facilitats, també està patint una acceptació desigual. Des del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, que dirigeix el conseller Jordi Puigneró, admeten que han rebut “alguna sol·licitud” que explícitament ha demanat evitar el trasllat. El Departament no detalla el nombre de sol·licituds, però assegura que no és un volum important. El que sí que ha començat a fer la Generalitat és buscar voluntaris entre els funcionaris per traslladar-se a la Zona Franca. El procés intern de consultes durarà “unes setmanes” i permetrà, més endavant, fer permutes amb treballadors que no vulguin que els destinin a les noves oficines.

El complex d'oficines del Districte Administratiu té espais comuns per al coworking, sales polivalents i espais per a l'empleat, que no tindrà un lloc fix i treballarà “per projectes”. Els edificis són a menys de 10 minuts de les estacions de metro de la L10 Foc i Foneria, i també té connexió amb l'estació de L9 Fira i amb la de FGC Ildefons Cerdà. Malgrat que estan ben connectats amb transport públic, la Generalitat habilitarà, a partir del 9 de març, un autobús llançadora per als treballadors públics amb estació d'origen a Plaça d'Espanya i a l'estació de FGC Sarrià. El servei serà complementari al que ja existeix per als empleats de l'ATC. Tots dos serveis es podran utilitzar indistintament.

A més d'aquesta opció de mobilitat, l'incentiu més important per al trasllat a la Zona Franca és la possibilitat que els treballadors que estan destinats a les noves oficines podran fer teletreball tres dies a la setmana. El Govern ho va aprovar mitjançant un decret llei fa dues setmanes, i, després d'aconseguir un acord amb els sindicats en la Mesa de la Funció Pública, va garantir que la mesura es farà extensiva (amb un màxim de dos dies) als altres treballadors de la Generalitat abans que s'acabi la legislatura. Estan exclosos d'aquesta opció els funcionaris que estan en llocs de treball d'atenció al client, agents de Mossos o Bombers, i metges, entre d'altres.

Un control horari basat en “la confiança”

L'opció del teletreball que tindran els funcionaris no estarà controlada directament pels responsables de cada secció. Els treballadors que es connectin des de fora de les oficines hauran d'introduir ells mateixos l'horari en el qual han fet la jornada laboral. Una portaveu del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública defensa que "el teletreball es basa en un element indispensable de confiança en el treballador" i destaca que, si es treballa mitjançant projectes, es podrà fer un seguiment de la feina feta. Tot i això, no es descarta implantar un sistema de control més exhaustiu en el futur.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_