Selecciona Edició
Connecta’t

L’animadora Nuria G. Blanco creu que aquí hi ha talent, però falten ajudes

La productora de l'estudi Cartoon Saloon, que ha estat a Animac, ha acabat la sèrie ‘Silly Sundays’

Nuria González Blanco, dijous a Animac.
Nuria González Blanco, dijous a Animac.

Nuria González Blanco, un dels caps visibles dels estudis d'Irlanda Cartoon Saloon, no s'ha format a Espanya. Aquesta granadina de gairebé 40 anys va descobrir a Edimburg que es podia plantejar viure de la seva autèntica vocació: explicar històries, dibuixar-les, donar-les vida. “A Espanya vaig estudiar òptica i vaig marxar a Edimburg per aprendre anglès i allà vaig descobrir estudis específics d'animació i m'hi vaig posar”, explica, amb vitalitat, poques hores abans de fer la seva xerrada inaugural a Animac Campus, la secció de la mostra d'animació per a joves estudiants.

Implicada en projectes com Dorg Van Dango, a punt d'estrenar-se, la pel·lícula The Breadwinner, que va estar nominada a l'Oscar, o el curtmetratge Late Afternoon, Nuria G. Blanco controla el mercat de l'animació assistint a festivals, conferències i escoles arreu del món: “He de dir que l'animació està creixent a Espanya”, assegura. “Hi ha molt de talent espanyol pel món, però crec que falten finançament i incentius fiscals. A Irlanda el Govern dona molt de suport al sector i en treu molt benefici”. Però la seva visió és positiva: “Cada vegada aquí hi ha més opcions per a tot tipus de projectes creatius”.

Fruit d'això, cita Rosa Ballester i Mónica Armiño, dues companyes en el seu actual projecte a Cartoon Saloon, Silly Sundays, una sèrie per a nens de preescolar que ha creat i produït. “Fa dos anys vam fer la presentació al Cartoon Forum de Tolosa de Llenguadoc i va anar molt bé, estem negociant, però es veurà a partir de l'any que ve”, diu. Aquestes històries les protagonitzen dues germanes i el seu cosí en aquells típics diumenges en família: “Quan has d'estar amb la família per nassos”, diu. “Doncs ells, és clar, es fiquen en problemes i s'ho passen bomba”. La seva idea és empènyer els més petits a “explorar camins que els portin molt lluny”. Amb tota la cura del món, en tractar-se de nens molt petits: “Els cascos són moooolt importants quan van en bici”, subratlla, amb un somriure.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >