Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

La fràgil unitat de l’independentisme

ERC s'ha separat de Waterloo, però sap que ha de marcar Junts per Catalunya

Assistents a l'acte de Puigdemont a Perpinyà.
Assistents a l'acte de Puigdemont a Perpinyà.

La unitat que l'independentisme català exhibeix a la taula de diàleg salta pels aires quan torna a la quotidianitat. Si dimecres passat les delegacions de Junts per Catalunya i Esquerra van assajar fins a la sacietat presentar-se com un bloc sense fissures davant del Govern central, tot just 24 hores després les dues formacions votaven de diferent manera al Congrés: els de Puigdemont es negaven a aplanar la tramitació dels Pressupostos; els republicans s'abstenien i facilitaven que s'aprovés el camí de dèficit.

La situació de l'independentisme s'assembla a una fitna alcorànica: posa a prova la unitat de la comunitat de creients que es troba en una situació de divisió. En la negociació amb l'apòstata —el Govern central— cal donar una imatge de fèrria fe comuna. Però tant JxCat com ERC saben que les seves diferències estratègiques desembocaran en una guerra electoral per l'hegemonia de l’umma, la comunitat sobiranista catalana.

Així ho mostren les acusacions de “deslleialtat” llançades als de Puigdemont des d'Esquerra per votar els primers en contra del sostre de dèficit, mentre els segons s'abstenien. Els republicans van assegurar que mai més no tornarien a anticipar a JxCat el sentit del seu vot, perquè amb això permetien als de Puigdemont erigir-se en guardians de les essències: sense posar en risc el Govern central, els fidels a Waterloo no tacaven el seu halo de puresa. “Encara que l'actitud de JxCat sorprengui pel seu tacticisme, en realitat no és més que una manifestació del debat estratègic de fons entre les dues formacions independentistes”, asseguren fonts d'Esquerra.

Artur Mas ha entrat altre cop en joc aquesta setmana amb la publicació del seu llibre

El cert és que amb les eleccions i la inhabilitació del president Torra a la vista, els nervis freqüenten al ja agitat món sobiranista.

I als motius polítics s'afegeixen els judicials. No asserena els ànims de l'independentisme més pactista la fiança civil de 4,5 milions imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a dos diputats d'ERC, un d'ells Josep Maria Jové, integrant de la taula de diàleg amb el Govern central. “Això debilita els qui proposem la via del diàleg i posa costa amunt l'estabilitat política”, afirmen des d'ERC. El dia a dia potencia la volubilitat dels partits sobiranistes i evidencia la fragilitat del tauler de joc, a més de donar carnassa a una dreta abocada a desgastar el Govern i incapaç de proposar una via de diàleg a la situació catalana. Un dia després que s'anunciés la sortida tres vegades per setmana d'Oriol Junqueras i Raül Romeva de la presó de Lledoners, va arribar el processament dels republicans Jové i Lluís Salvador.

El míting de l'expresident Puigdemont a Perpinyà, així com la seva proposta de confrontació política amb el Govern central, situa els republicans en una difícil posició davant l'electorat sobiranista més radical. Corren el risc de cedir terreny als seus rivals, que no desisteixen en el seu afany de presentar una ERC dúctil davant una JxCat granítica i insubornable. ERC ha trencat el cordó umbilical amb Waterloo, però, alhora, sap que no pot deixar sense marcatge Junts. Per això ahir van enviar una delegació de segona fila a Perpinyà, autèntic tret de sortida de la campanya electoral de l'expresident i els seus fidels sota la bandera del Consell per la República.

A l'espera del 7 de març

En aquest encaix independentista ha entrat aquesta setmana en joc Artur Mas amb la presentació del seu llibre Cap fred, cor calent. La irrupció té diverses interpretacions. La més prosaica és que se li ha acabat la pensió com a president de la

Generalitat que tenia concedida per cinc anys, els mateixos que va ser president. Aquest 80% del sou de president, asseguren fonts de JxCat, serà del 60% a partir dels 65 anys, el 2021, però durant els propers mesos es trobava sense pensió i el seu llibre li ha proporcionat un generós avançament editorial. “Mas corre el risc de quedar-se en terreny de ningú”, diuen fonts del PDeCAT.

L'expresident assegura que no serà el líder d'un independentisme postconvergent dividit. Però el cert és que a Waterloo desconfien d'ell. A l'altre costat, els dissidents de la formació sobiranista veuen Mas com el “parent ja més gran que s'instal·la a casa teva: molesta però no saps com dir-li que no l’esperaves”. Aquest sector, del qual forma part Marta Pascal —que aquesta mateixa setmana ha deixat la seva acta de senadora de JxCat—, prendrà rellevància pública el proper 7 de març, data en què un dels seus portaveus assegura que “sortiran de l'armari”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

A EL PAÍS, desenes de periodistes treballen per portar-te la informació més rigorosa i complir amb la seva missió de servei públic. Si vols donar suport al nostre periodisme i tenir-hi accés il·limitat, ho pots fer aquí per 1 € el primer mes i 10 € a partir del mes següent, sense compromís de permanència.

Suscríbete