Selecciona Edició
Connecta’t

Esperar Puigdemont en una àrea de servei

L'èxit de convocatòria de l'expresident català bloqueja els accessos de Perpinyà

L'expresident català Carles Puigdemont al camp de l'USAP.
L'expresident català Carles Puigdemont al camp de l'USAP.

L'entrepà de fuet s'ha de preparar amb cura. Primer cal tallar l'embotit amb precisió, que no sigui un tall massa fi però tampoc massa gruixut. Després s'ha d'untar a consciència el pa amb el tomàquet, i regar-lo bé amb oli. Així era l'entrepà que va atacar Jacint Ribes a l'àrea de servei de Salses. Ribes va gaudir el migdia de dissabte del seu primer moment de satisfacció després de quatre hores a la carretera, bloquejat a França, a l'autopista A9. Ribes i la seva muller Conxa van peregrinar des de Barcelona a Perpinyà per veure el seu president legítim, Carles Puigdemont. No ho van aconseguir, però no es queixaven, podia haver estat pitjor: “La meva germana ha sortit a dos quarts de vuit del matí en autobús i encara no ha creuat la frontera”.

L'independentisme va tornar a bloquejar la frontera amb França, aquesta vegada sense haver de recórrer a les barricades. Si el novembre passat es va boicotejar la connexió entre Espanya i el veí francès per ordre de l'organització anònima Tsunami Democràtic, el responsable en aquesta ocasió va ser el carisma de Puigdemont. Centenars d'autocars i de turismes es van quedar atrapats a l'autopista, 45 quilòmetres abans de Perpinyà, municipi de la Catalunya francesa on el líder de Junts per Catalunya va encapçalar un míting amb un nivell de convocatòria mai vist a la regió. Ribes i la seva dona es van resignar a matar l'espera amb una capcinada damunt la gespa de l'àrea de descans. Un cop s'haguessin normalitzat els accessos a Perpinyà, aquest matrimoni de jubilats aprofitarien la tarda “per veure l'ambient a la ciutat”.

La de Salses no és una àrea de servei qualsevol: Ribes es disposava a jeure en un lloc quasi sagrat, perquè aquest pla del Rosselló és, segons l'imaginari del nacionalisme català, l'inici septentrional dels Països Catalans. A Delphine Boisseau, veïna de taula de pícnic de Ribes, li era completament indiferent la transcendència de Salses. “No vull saber res dels catalans. Fa hores que estem aturats a l'autopista. Això d'avui fot a tothom menys a ells”, deia Boisseau envoltada de la seva família. Els Boisseau tornaven a casa, a la Borgonya, després d'uns dies de vacances a l'Aragó. “Per mi que els catalans s'han tornat bojos. Això és com el Brexit”.

L'acte independentista es va celebrar a l'esplanada del recinte firal de Perpinyà, una zona apartada del centre urbà d'aquesta població de 120.000 habitants. Un pont sobre el riu Tet connectava la festa de l'independentisme amb el nucli antic de la vila. A aquella hora, a una banda hi havia l'eufòria patriòtica catalana i a l'altra, carrers gairebé buits. “La gent de la zona ha preferit no venir al centre en previsió d'aglomeracions”, explicava el propietari de la floristeria À la Botte. Per al seu negoci ha estat una jornada perduda: “Els dissabtes són els dies que tinc més clientela però avui encara no ha entrat ningú”.

Sébastien Lherbiez, encarregat de la bodega Le Part des Anges, confirmava que esperava una recaptació més generosa. Per a l'ocasió havia muntat divendres i dissabte una barra al carrer amb servei de vins i entrepans. “La veritat és que de moment no consumeixen gaire, no m'ha sortit a compte”. Dues amigues seves venien ginesta als visitants catalans, pel seu color groc, símbol de solidaritat amb els líders separatistes a presó. “Jo no soc nacionalista”, comentava Lherbiez, “però reprimir amb policia i jutges no és la solució. Això sí, en una Europa que ha d'estar més unida, l'independentisme em sembla una mala opció”.

Frederic Mistral, el gran nom de les lletres occitanes, té una avinguda dedicada a Perpinyà que coronen el seu bust i una estació de busos. A l'estació s'hi esperaven Maria África i el seu fill, aliens a la concentració independentista. Tornaven d'un parit de futbol del nen i ella admetia que “això de Puigdemont” no li interessava gens. En el moment que arrencava el seu bus, a les dues i cinquanta minuts de la tarda, un comboi de la secció de l'Assemblea Nacional Catalana del barri de Gràcia de Barcelona arribava per fi a Perpinyà. L'autocar va creuar veloç en sentit oposat. Els passatgers preparaven les banderes i les bufandes grogues, ufanosos per compartir unes hores de camaraderia patriòtica a la capital de la Catalunya francesa. El conductor del bus municipal va informar que no havien de pagar el bitllet. “Per la visita dels catalans, el servei de transport públic avui és gratis”. La dona va afegir que tant de bo l'Ajuntament no esperi a una altra visita de Puigdemont per repetir-ho.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >