Selecciona Edició
Connecta’t

L’art català ‘venç’ a Arco el coronavirus

Bones vendes i activitat normal en la 39a edició de la fira madrilenya que va tancar les portes diumenge

La peça de Carlos Aires, a ADN, que s'ha pogut veure a Arco.
La peça de Carlos Aires, a ADN, que s'ha pogut veure a Arco.

Dos anys després de la polèmica generada per l'obra de Santiago Sierra sobre els polítics independentistes empresonats, la pau social sembla que ha tornat a Arco. Així ho van voler escenificar els reis d'Espanya, que durant el seu habitual passeig inaugural es van aturar a la galeria Joan Prats per recordar el galerista Joan de Muga, mort al gener, en companyia de les seves filles Patricia i Marta, que han ocupat el seu lloc al capdavant de la galeria. Joan Prats, que acapara molts flaixos amb una obra de Fernando Prats sobre les protestes a Xile (per cert, criticada durament per un grup de joves comissàries xilenes), és una de les més veteranes de les 14 galeries catalanes presents a la fira madrilenya, exactament les mateixes de l'anterior edició.

L'emergència sanitària del coronavirus ha creat una situació una mica estranya, hi és però no es veu i s'intenta remoure, una mica com les escenes sexuals que Fito Conesa ha eliminat d'un vídeo porno dels anys setanta, anterior al boom de la sida, que s'ha exhibit a la valenciana Espai Tactel, amb seu també a Barcelona des de fa dos anys. Més enllà d'això, la sensació generalitzada és la d'una fira reeixida amb poques anècdotes i moltes vendes. Als estands la tònica ha estat una presència equilibrada de grans noms i joves talents i obres de tots els preus, tot i que ha predominat certa tendència a la contenció i la prudència.

Un any més Marc Domènech, que amb Mayoral (amb seu a París des del novembre) representa les avantguardes històriques, ha enlluernat amb un bonic cap de Pablo Gargallo, un gran fresc de Torres-García (2.250.000 euros) i tota una paret dedicada als surrealistes catalans amb uns estranys dibuixos de Jaume Sans, pràcticament inèdits. En una fira, que reconfirma el triomf de la pintura, sovint d'allò més tradicional i conservadora, RocioSantaCruz destaca amb una gegantina obra de Lluís Hortalà, que recupera tècniques pictòriques en risc de desaparició, en treballs absolutament impactants que demostren que la pintura té encara molt per dir. Amb la seva reproducció d'una paret del Museu del Prado, Hortalà signa també una de les rares intervencions site-specific de la fira. Santacruz, que fa doblet com a galerista i directora de la fira Arts Libris, en la seva cinquena edició totalment consolidada, presenta també una “capelleta” monogràfica dedicada a Ceesepe.

Encara que la direcció d'Arco empeny les galeries a presentar només un o dos artistes, com han fet etHAll amb Marc Vives i Itziar Okariz i Bombon Project amb una mostra de Jordi Mitjà, que enllaça amb la seva retrospectiva oberta al centre d'art Fabra i Coats, la majoria continua apostant per oferir una visió panoràmica dels artistes de la galeria. És el cas de Miguel Marcos amb Campano Alcolea i Navarro Baldeweg; ADN, amb Núria Güell, Carlos Aires, Eugenio Merino i Carlos Pazos, entre d'altres, o Senda, amb Evru/Zush, Peter Halley, Yago Hortal, Gino Rubert i un dels caps de Plensa (que es multipliquen com bolets) inusualment en fusta. Veient les vendes sembla que les dues opcions són igual de vàlides.

Per segona vegada en 15 edicions el Premi Arco-Beep d'Art Electrònic, que preveu l'adquisició d'una obra per a la Col·lecció Beep de Reus, ha recaigut en una galeria catalana. La primera vegada havia estat per a Llucià Homs, que ja ha tancat i aquest any per a la puixant Àngels Barcelona per Prosopagnosia, de Joan Fontcuberta, un dels fotògrafs i teòrics de la imatge més reconeguts del món, que amb Pilar Rosado ha creat un programari capaç de crear rostres inèdits a partir d'imatges històriques. L'obra, que consta de tres fotografies, un llibre, un vídeo i el programa informàtic, reflexiona sobre la complexitat del retrat contemporani a partir d'un desordre neurològic que no permet reconèixer adequadament els altres.

América Sánchez a la Blanquerna

El món de l'art català es va donar cita divendres al centre cultural llibreria Blanquerna per a la inauguració d'una nova versió de la mostra d'América Sánchez, que es va estrenar al Palau Robert. Les incendiàries declaracions de Santi Vila quan era conseller de Cultura ja són només un record llunyà i aquest any ni tan sols va haver-hi visita de la seva homòloga actual, Mariàngela Vilallonga. En canvi, pels estands es va passejar el director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Miquel Curanta, que poc abans havia anunciat la voluntat de recuperar una línia històrica de subvencions per a la promoció de les galeries que es va cancel·lar el 2018 i el 2019, perquè no formava part dels pressupostos 2017, que es van anar prorrogant. També va reiterar la idea que l'ICEC augmenti les ajudes per a material tecnològic (de 25.000 a 40.000 euros) i per a la internacionalització de les galeries (de 250.000 a 3000.000 euros).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >