Selecciona Edició
Connecta’t

Aniversaris màgics a Badalona

El festival Li-Chang fa 20 anys i Magoo, el seu director, ja en suma 40 als escenaris

El mag Enric Magoo, durant la seva actuació a Badalona.
El mag Enric Magoo, durant la seva actuació a Badalona.

Dimarts. Tarda. Institut Eugeni d’Ors. Sant Roc (Badalona). Acabat l'horari lectiu, 25 professors assisteixen a un taller sobre aplicacions pedagògiques de la màgia. La matrícula s'ha tancat sense poder atendre totes les peticions. Els mestres del taller són Enric Magoo i Mati Gálvez. És un de les desenes d'actes que omplen aquest mes l'agenda del festival de màgia de Badalona, el Memorial Li-Chang. Són sis sessions de dues hores que passen volant. Primer es fa un repàs ràpid a la història de la màgia. Magoo fa un joc de gobelets rememorant la pintura de la tomba de Baket III, a l’Egipte faraònic, on apareixen dos personatges manejant-los. És de fa 4.000 anys i podria ser el primer testimoni gràfic d'un joc màgic. També els parla de Dedi, de qui s'explica en un papir que, davant del faraó Keops, va ressuscitar una oca decapitada unint-li el cap al coll. Dedi, diu la llegenda, era un home de 110 anys, que menjava al dia 500 pans i mig bou i bevia més de 100 gerres de cervesa. La classe, particularment divertida, continua amb altres jocs. Alguns basats en principis físics (una anella embullant-se en una cadena) o efectes de base matemàtica amb cartes. I també s'explica que la màgia pot ajudar a la memòria, la imaginació, la psicomotricitat, la percepció… Una tècnica d'aprenentatge que empra el joc. Gairebé al final de la sessió, Magoo pregunta als alumnes per què s'hi han matriculat. Les respostes són les lògiques. Atreure l'atenció de l'alumne, trencar la rutina escolar, aplicar-ho a un curs de manualitats, aconseguir la complicitat de l'estudiant… Fins que un d'ells, que demanarà permís –concedit per mostrar un joc de màgia, fa broma: poder fer desaparèixer els alumnes més empipadors.

Magoo fa 40 anys que és mag i ho ha celebrat amb un espectacle al Principal de Badalona. Es titula Confidències d’un prestidigitador. Figura que Magoo ha acabat una actuació i entra al seu camerino, l'escenari, on explica la seva peripècia i passió per la màgia. Com va començar en el circ familiar d’Antonio Arbós. Com va entrar a treballar amb 19 anys a L’Apotecari Màgic. I com va ajudar la companyia Abracadabra, etc. També aquí narra, molt breument, la història de la màgia. En el seu relat no s'oblida de Reginald Scot, un noble anglès que l’any 1584, aterrit per les fogueres de la Inquisició, va publicar un llibre per demostrar que la bruixeria es basava en trucs que no tenien res de demoníacs. Va ser el primer text imprès sobre rutines màgiques. Magoo recorda Jean-Eugène Houdin (1805-1871), que funda l'espectacle d'il·lusionisme modern i a qui Erik Weisz va homenatjar inspirant-se en ell per donar-se el nom artístic de Houdini. Magoo recrea un exercici d'escapisme. Mentre es va maquillant per acabar amb el seu premiat número de Frankenstein, realitza diferents jocs. Amb la innocent ajuda d'una nena del públic, fa levitar una taula. Un efecte meravellós i tècnicament impecable. L'espectacle és una classe d’allò que el mag anomena “engany honest”, en la qual viatja per la sorpresa i la tendresa. Els aplaudiments no van durar 40 anys… però gairebé.

Mati Gálvez, Psiquelady quan puja als escenaris, presentava un espectacle infantil. Mentalisme per a nens? Gálvez reivindica un mentalisme que no confon, però igualment capaç de crear il·lusió. “Als meus espectacles, ningú pot pensar que utilitzo poders esotèrics, el mentalisme no té per què ser tenebrós”. A més de màgia per a adults, Gálvez es dedica a la màgia corporativa, però no només per actuar en una convenció de clients. La contracten per millorar estratègies de màrqueting o vendes. Gálvez cita com a exemple de l'especialitat Txema Gicó, il·lusionista i enginyer, autor de Magia para vender. Interessada en la neurociència, està convençuda que els mags poden aprofitar el que saben de psicologia per a altres objectius.

En la gala internacional va intervenir la peruana Gisell. També fa cursos de màgia per a nens, com una activitat extraescolar. “Recórrer a la màgia perfecciona la capacitat d'expressió i comunicació”. Abans d'establir-se a Barcelona l’any 2015, ja va treballar amb nens al Perú. En el festival participen gairebé el mateix nombre de mags que de magues. Un fet poc freqüent perquè la història de la màgia és masculina. Elles no hi apareixen. “No és perquè no existissin”, comenta Gisell, “van ser marginades”. I ressalta el paper de les assistents o partenaires en els grans efectes d'escena, on acostumen a ser elles les qui es fiquen dins dels calaixos. “La veritat és que ens manquen referents. Tots els llibres de màgia s'adrecen als mags”. Una de les tasques de Gisell, per exemple, ha estat crear el seu propi vestuari alternatiu a l'americana, una indumentària plena de butxaques molt útils.

Gisell va actuar a la gala internacional del festival el cap de setmana passat. Va mostrar la seva destresa en la multiplicació de cartes. L'italià Shezan ho va fer amb llanternes i el sevillà Héctor Ruiz va ser l’encarregat de la màgia de grans aparells. L’excepcional duo portuguès Ta Na Manga va fer dos exercicis de poesia escènica que són un radical exemple de quina manera un repertori es pot renovar proposant nous conceptes, arguments i mirades. El finlandès Marko Karvo va portar el classicisme en la seva manifestació més perfecta. És inconcebible la seva capacitat per fer aparèixer coloms, gàbies i lloros que, a més, donen controlats tombs per la sala. Tot això presentat amb bon humor pel mag Jaime Figueroa. El ventríloc Andreu Llorens, Selvin, va rebre l’homenatge del festival pels seus 50 anys d'ofici. La gala es va fer al teatre Zorrilla, on joves mags com Guillem, Àlex Gelabert o Alouette rebien el públic amb jocs de cartes que no eren precisament per a aprenents. Aquest és un dels llegats del festival: la propagació germinal de l'art de la màgia. I al primer a qui cal agrair-l'hi és a Magoo. És al capdavant del memorial des del primer dia, ara fa 20 anys.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >