Selecciona Edició
Connecta’t

Els cinemes de Barcelona es ressituen per contrarestar Netflix

L'enèsim tancament d'una sala, el Palau Balañá, evidencia els canvis en el sector de l'exhibició cinematogràfica

El cinema Palau Balañá, l'últim que ha tancat a Barcelona.
El cinema Palau Balañá, l'últim que ha tancat a Barcelona.

La sala de cinemes Palau Balañá, situada al darrere de l'estació de Sants de Barcelona, va tancar les portes divendres 18 anys després de la seva transformació en multicinemes el 2002. Una sala més que tanca. En l'última dècada, diversos cinemes a Barcelona han abaixat la persiana per problemes econòmics, reestructuracions empresarials o falta d'acord en la renovació dels contractes de lloguer amb els propietaris de les sales, com el Rex o l'Urgell. Grup Balañá atribueix aquest últim tancament a la baixa assistència de públic. Les noves plataformes d'exhibició de pel·lícules també tenen part de culpa.

Segons dades de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), des del 2010 els espectadors a Barcelona han baixat dels 7,5 milions als 5,8 el 2018, en part a causa de l'encariment de les entrades per la pujada de l'IVA. Aquesta caiguda de públic representava un descens del 24% en els beneficis del 2017 respecte als gairebé 55 milions d'euros que es van recaptar en taquilla el 2010.

Un informe del 2019 de la Federació de Cinemes d'Espanya assenyala que el 57,8% dels espanyols han anat al cinema almenys una vegada l'any i la venda d'entrades s'ha disparat des del 2013 un 37%. A Espanya s'han obert 19 sales (153 pantalles en total), mentre que a Barcelona, el nombre de pantalles des del 2010 ha baixat fins a les 158, i això que el nombre de pel·lícules exhibides no ha fet més que augmentar any rere any, fins a arribar a les 966 el 2018.

“No és crisi, és evolució”, diu el president del Gremi de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón

Segons el president del Gremi de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, el que aquestes dades indiquen “no és una crisi, és evolució”. El cinema, de fet, continua sent l'espectacle cultural preferit dels catalans. Les sales de cinema van ser el tercer espai cultural amb més visitants de Barcelona el 2018.

Tarrazón no amaga, però, que el sector “es troba en un moment econòmicament complicat”, però subratlla que el seu valor com a producte “segueix molt elevat”. Ho exemplifica comparant-lo amb el menjar: és molt possible que no recordem l'última pel·lícula que vam veure al mòbil o a la televisió, però ens és molt fàcil recordar l'última vegada que vam anar al cinema i què és el que vam veure.

El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, també assegura que les sales de cinema catalanes es troben en bon estat de salut: “Tenen la supervivència garantida”. La Filmoteca és un dels espais que manté una bona xifra d'assistents des de la seva reobertura, el 2012, entre els 138.000 i els 148.000 anuals, xifra que representa uns 100 espectadors de mitjana per sessió. Riambau explica que el públic “respon molt bé” als projectes que aposten pel valor afegit de la gran pantalla.

Albert Triviño, un dels socis fundadors del Zumzeig Cinecooperativa, una sala que aposta pel cinema independent i s'escapa dels circuits comercials habituals, també parla de bones xifres. “Si li dones a l'espectador una experiència que no pot trobar a casa, vindrà”, afirma Triviño, tot i que admet la importància de les subvencions per consolidar un projecte com Zumzeig. El fundador del projecte afegeix, a més, que Zumzeig “fa un acte reivindicatiu de les sales per reclamar un espai que no només serveixi per veure pel·lícules”, per aquest motiu ofereixen també tertúlies amb els directors i altres iniciatives.

“El món s'ha adaptat a la digitalització i l'espectador ha canviat els hàbits de consum: el que abans era una bona ubicació a la ciutat ara ja no ho és necessàriament”, explica Tarrazón. I assegura que l'espectador troba més atractiva la concentració de serveis en un centre comercial i per aquest motiu els multicines funcionen millor en aquests llocs. Així s'entén que els cinemes Full, al centre comercial Splau de Cornellà, fossin el 2017 una de les dues sales multicinema del país amb més recaptació, amb una assistència d'1,35 milions d'espectadors.

A Barcelona hi ha actualment 22 cinemes i 156 sales, sense comptar la Filmoteca de Catalunya, que té dues sales pròpies. Els districtes que concentren més sales són l'Eixample, amb sis cinemes i 32 pantalles; Gràcia, amb cinc cinemes i 25 sales; i Sarrià-Sant Gervasi, amb quatre cinemes i 35 pantalles. Nou Barris, en canvi, només té un multicine, que té 16 pantalles; al districte de Ciutat Vella, hi ha dos cinemes i tres pantalles, i, a la cua de la llista, després del tancament del Palau Balañá, es queda sola l'única pantalla del Zumzeig a tot el districte de Sants-Montjuïc.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ