El pla per ampliar l’aeroport xoca amb veïns i ecologistes

L'aeroport de Barcelona encadena una dècada de creixement continu i els 52,6 milions d'usuaris registrats l'any passat situen la instal·lació a un pas del sostre que teòricament marca el seu límit de capacitat en les condicions actuals: 55 milions de viatgers. Aena apunta que no hi ha motius per al nerviosisme almenys fins al 2025, però ha traçat un pla de desenvolupament que permeti augmentar la seva capacitat operativa per donar servei a 70 milions de passatgers l'any. La seva proposta, no obstant això, xoca amb l'oposició que històricament ha mantingut plataformes veïnals i ecologistes.

Aena preveu invertir 1.500 milions d'euros en un projecte per construir una terminal satèl·lit de la T1. Per guanyar trànsit fa falta més llançadora d'asfalt i la idea que defensa l'operador aeroportuari consisteix en ampliar uns 500 metres cap al nord la tercera pista, la més propera al mar. Aquest pla inversor xoca amb les reticències dels municipis que envolten la infraestructura i amb les crítiques de diversos col·lectius ecologistes, que fan front comú per al·legar que ampliar l'aeroport atempta contra la qualitat de vida dels veïns i suposa una amenaça per a la preservació d'espais naturals del delta del Llobregat.

Només Viladecans, mitjançant el seu alcalde, Carles Ruiz, s'alinea obertament amb Aena. “Som conscients de la importància de l'ampliació de l'aeroport”, manifesta Ruiz, que s'ofereix a facilitar terrenys municipals per compensar l'afectació que l'ampliació pugui causar sobre els espais naturals de la desembocadura del Llobregat.

“A aquest aeroport no li fa falta créixer, s'està prioritzant l'economia i l'especulació a les persones”, critica Josep Velasco, portaveu de Prou Soroll, una plataforma que fa 15 anys que batalla contra l'impacte acústic que genera l'anada i vinguda d'avions sobre la franja litoral del Baix Llobregat i el Garraf. Allargar la tercera pista implicaria envair la llacuna de la Ricarda, que està catalogada i compta amb protecció mediambiental. Diverses entitats s'hi oposen i s'han agrupat sota una plataforma, Zeroport, per frenar aquests plans.

A la plataforma li ha sorgit un aliat inesperat: la Generalitat. El conseller de Territori, Damià Calvet, va manifestar recentment que “la prospecció d'Aena xoca amb una realitat: la Ricarda i el Remolar són zones protegides que s'han de preservar”.

Per les seves característiques i ubicació, l'aeroport de Barcelona opera encotillat. Disposa de tres pistes, una més que l'aeroport londinenc d'Heathrow, el de major trànsit a Europa, però amb els actuals protocols de maniobra al Prat no es registren més de “78 o 79 operacions cada hora”, apunten fonts dels controladors aeris. Té una pista transversal que només s'usa de manera puntual, normalment en els vols nocturns, i l'activitat es concentra en les altres dues. La pista llarga, compresa entre la T1 i la T2, es reserva per als aterratges, i en la pista més propera al mar es concentren els enlairaments. “Les usem amb el rol invers a com van ser dissenyades”, precisen les mateixes fonts dels controladors. Però canviar aquesta configuració constitueix una línia vermella per als municipis veïns.

L'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha advertit que introduir variacions en l'operativa és inacceptable: “Ens oposem frontalment a una configuració en pistes independents, aquesta és una opció que no podem admetre de cap de les maneres. Va en contra dels nostres interessos, d'allò que sempre hem defensat”. Gavà, com Castelldefels, ha mostrat a Aena la seva oposició a un possible canvi de rol de les pistes. Operar amb pistes independents oxigenaria el trànsit i possibilitaria posar més avions a les pistes cada hora, però dispara l'impacte acústic sobre els habitatges més propers a l'aeroport. Ho saben bé els inquilins de les cases de Gavà Mar i els seus veïns entre Viladecans i Castelldefels.