_
_
_
_
_

El retorn d’Artur Mas, artífex del procés

Acabada la seva inhabilitació, l'expresident defensa una altra estratègia independentista i marca distàncies amb Puigdemont

Artur Mas i la periodista Mònica Terribas, durant la presentació del llibre.
Artur Mas i la periodista Mònica Terribas, durant la presentació del llibre.Carles Ribas

Artur Mas ha tornat a la primera línia política. Enrere queden els 13 mesos d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem per un delicte de desobediència per haver organitzat la consulta d'independència del 9-N; i el seu retorn coincideix amb un moment d'incertesa en l'espai polític de Junts per Catalunya, al qual pertany, immers en la recerca d'un candidat per conservar el Govern de la Generalitat. L'expresident que va engegar el procés assegura que no vol tornar a ser candidat, però es deixa estimar i no tanca la porta a aquesta possibilitat si és per aclamació i l'hi demana Carles Puigdemont, l'expresident fugit a Bèlgica.

Mentre es desfulla la margarida, Mas ha optat per rehabilitar-se com més aviat millor amb una intensa activitat pública en la qual marca perfil propi i una certa distància davant de les propostes i l'estratègia de l'independentisme de Quim Torra i Carles Puigdemont.

Mas, de 64 anys, va complir el 23 de febrer la seva condemna d'inhabilitació i des de llavors s'ha prodigat en entrevistes i actes públics, coincidint amb la publicació del llibre Cap fred, cor calent, editat per Columna i presentat dijous. En aquestes pàgines, no només analitza el procés independentista, sinó que desgrana la seva proposta de quina hauria de ser l'estratègia de l'independentisme a partir d'ara.

L’exmandatari proposa que Junts i Esquerra s’alternin al capdavant del Govern

Des del 24 a la mitjanit, quan TV3 el va entrevistar en directe i va esperar a posar el comptador a zero en el segon exacte que va finalitzar la seva inhabilitació, Mas ha explicat algunes propostes noves en l'independentisme. Així, defensa, per exemple, una alternança entre Junts per Catalunya i ERC a la presidència de la Generalitat durant vuit anys com a fórmula per solucionar l'eterna disputa per l'hegemonia entre les dues formacions. L'expresident també proposa la celebració d'un referèndum pactat amb el Govern espanyol, però no plantejat en els termes d'independència sí o no, sinó podent triar entre la independència i una hipotètica “proposta espanyola” sobre la millora de l'autogovern.

Mas planteja una separació de papers entre els líders independentistes, de manera que els que governin la Generalitat es dediquin només a això, i siguin uns altres els que encapçalin i negociïn aquesta nova fase del procés. En concret, suggereix que aquesta segona bandera l'assumeixi l'anomenat Consell per la República, una plataforma llançada per Puigdemont amb la pretensió que continuï sent la referència del pla independentista.

Així mateix, Mas abraça el pragmatisme d'ERC, partit amb el qual manté una permanent rivalitat política, i considera que en aquests moments no cal un mediador per negociar amb el Govern central, al mateix temps que adverteix dels riscos de tornar a la via unilateral de la tardor del 2017 si fracassa el procés de diàleg iniciat el dimecres a la Moncloa. “No cal dir que un escenari com aquest requereix calcular bé els costos de tot tipus, explicar-los, assumir-los i assegurar-se que el plantejament té sòlides garanties d'èxit i petites dosis d'improvisació”, escriu al llibre. També qualifica com a “impensable” l'amnistia als polítics presos i enumera les “mancances” del procés: l'absència de “majories socials inapel·lables”, aliances internacionals i unitat de l'independentisme.

Mas admet que manca unitat, una majoria social i aliances internacionals

La intensitat amb la qual ha reaparegut Artur Mas ha causat certa sorpresa a l'espai polític de Junts per Catalunya. L'anàlisi que fan els seus dirigents és que l'expresident no tanca cap porta sobre el seu futur polític, però ell descarta del tot baixar al fang i entrar en la guerra successòria de Torra. Així, ha assegurat que si Puigdemont li plantegés ser el candidat a les eleccions autonòmiques “escoltaria” la proposta, cosa que no vol dir que l'acceptés.

El més ben situat per liderar aquesta candidatura és Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Públiques, però el PDeCAT ja ha recordat que el candidat haurà de ser triat en un procés de primàries. I quan s'obri serà real, perquè es dona per fet que també s'hi presentaran els consellers Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) i Àngels Chacón (Empresa i Coneixement).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_