Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Sense veritat no hi ha llibertat ni democràcia

Es tendeix a pensar que dir la veritat significarà, en un escenari com l'actual, defraudar els teus militants, les persones que confien en el teu projecte i et voten…

Diputats de JxCat aplaudeixen a Torra mentre els d'ERC, inclòs el vicepresident Aragonès, continuen asseguts.
Diputats de JxCat aplaudeixen a Torra mentre els d'ERC, inclòs el vicepresident Aragonès, continuen asseguts.

Sense veritat no podem ser lliures i no hi pot haver democràcia. Podem dialogar molt sobre la veritat. Què és la veritat? Existeix la veritat? No és el mateix la veritat sobre fets que han passat, o no, que la veritat sobre valors, que podem considerar de maneres molt diferents. Qui és de veritat el millor jugador de futbol? Hi ha debats que mai s'acabaran i d’altres que hauríem de poder resoldre d’acord amb les evidències, les dades, el que ha passat. La veritat, com allò que considerem bo, en segons quins àmbits depèn dels gustos de cada persona, però en d’altres depèn dels fets.

Dir la veritat és el primer objectiu de l’organització Extinció o rebel·lió, que treballa per fer front a la crisi ecològica. Denuncien la falta de veritat, la mentida, consistent a no explicar al conjunt de la ciutadania la gravetat de la situació i actuar en conseqüència. La setmana passada des del Barcelona Supercomputing Center s’anunciava que l’escalfament global avança amb molta més rapidesa i de manera més greu del que s’esperava. Qui ens ho explica? Què estem fent?

“El problema és que tothom menteix una mica... És molt difícil dir la veritat”. Així s’expressava el periodista i director d’El Món, Salvador Cot, a la tertúlia d'El Matí de Catalunya Ràdio. Ho deia amb una estranya barreja de descripció i justificació en parlar de la taula de diàleg entre el Govern espanyol i el català. Semblava una cosa compartida per periodistes de diferents mitjans que l’acompanyaven. Semblava que s’assumia que hem de viure amb la mentida. És molt difícil dir la veritat tal com afirmava Cot? Dir la veritat és fàcil quan la saps, una altra cosa és assumir-ne les  conseqüències. Es tendeix a pensar que dir la veritat significarà en un escenari com l’actual: defraudar els teus militants, les persones que confien en el teu projecte i et voten...

Esquerra Republicana de Catalunya va començar a parlar de la necessitat de superar relats màgics en l’independentisme i es va autosituar en el pragmatisme. Eren els dies en què JxCat demanava al president de Parlament, Roger Torrent, que no fes cas del Tribunal Suprem i mantingués la condició de diputat al president Torra. JxCat va començar la cursa electoral afirmant que l’independentisme pragmàtic és el més màgic. Darrere d'aquesta disputa dialèctica hi ha la veritat i la mentida. Qui ha enganyat? Qui ens ha dit que la independència estava a punt d’arribar quan sabia que no era així? Qui ens ha dit que hi havia “estructures d’Estat” preparades quan sabia que no era així?...

Podríem mirar cap a altres bandes, cap a altres partits, cap a periodistes... Podríem fer una llarga llista de mentides relacionades amb l’actualitat informativa: persones migrants, que busquen refugi, polítiques d’igualtat, habitatge, impostos... Aquestes mentides són un engany a la ciutadania. Busquen que les persones pensin, prenguin decisions, a partir d’una realitat alterada, deformada. En aquestes condicions les persones veuen atacada la seva llibertat, la democràcia s’allunya una mica més, la por i l’odi creixen.

S’ha desencadenat una guerra contra la veritat. Així s’està fent política a molts indrets del món i la nostra societat no n'és una excepció. El més important no és dir la veritat o mostrar que altres opcions menteixen. L’objectiu és imposar la nostra veritat, que es cregui la nostra veritat. Tant se val si ho és o no ho és. Tant se val si les dades i les proves ens donen la raó o no. Es tracta d’aconseguir que la gent cregui el que diem i per això cal eliminar la noció mateixa de veritat. La societat sencera perd quan això passa.

Avui ens ho explica Jason Stanley des dels Estats Units, es pot llegir en la seva obra Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida. També Marcia Tiburi des del Brasil i es pot llegir a Cómo conversar con un fascista. Reflexiones sobre el autoritarismo de la vida cotidiana. Podríem pensar que aquesta guerra contra la veritat només és cosa dels feixistes, però em sembla que convé reflexionar sobre què i qui es presenta com a feixisme. Necessitem pensar que qualsevol atac a la veritat, fins i tot en nom de la nostra millor causa, és un atac a la llibertat de les persones i de la possible vida en democràcia.

Jordi Mir és professor d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >