La moto compartida desencadena una guerra per les llicències a Barcelona
21 empreses opten al concurs per les 7.000 llicències que adjudicarà l'Ajuntament
El pastís de les motos elèctriques de lloguer a Barcelona ha desencadenat una guerra entre empreses en el concurs per les 7.000 llicències que adjudicarà l’Ajuntament. Hi ha cinc operadors en actiu (eCooltra, Acciona, Yego, Movo i Scoot, amb entre 2.300 i 500 motos) i el sector esperava que al concurs s’hi presentessin quatre o cinc més. Però hi van optar 21: els han tocat 350 llicències provisionals per empresa. La meitat d’aspirants pertanyen al sector de la mobilitat compartida, però la resta són empreses de molt recent creació o sense experiència en el sharing. I d’aquestes, sis tenen relació amb Reby, operador dels patinets retirats per l’alcaldessa Ada Colau. La resta de companyies estan convençudes que tots sis pretenen agrupar-se i sumar 2.100 motos.
Però aquests operadors descarten ara per ara impugnar el concurs i esperen que sigui l’Ajuntament el que actuï. Colau ha admès que alguna cosa ha fallat en un concurs que qualifica d’innovador i que va ser pactat amb els operadors actuals, que fa quatre anys que fan negoci en uns llimbs legals. La setmana passada, la regidora Rosa Alarcón es va referir a l’Ajuntament a la possibilitat que algú pretengui cometre alguna irregularitat i va recordar que el concurs prohibeix expressament la compravenda de llicències.
Alarcón també es va mostrar convençuda que hi haurà empreses que es retiraran. Fonts municipals assenyalen que “s’estan analitzant tots els documents i evidències rebudes i s’actuarà d’acord amb la llei”. I afegeixen que s’ha avisat els adjudicataris de llicències provisionals que el concurs prohibeix agrupacions d’empreses o compravenda de llicències.
Tres dels actuals operadors (eCooltra, Yego i Movo) alerten del “frau de llei que suposaria una possible agrupació d’empreses”. “Seria competència deslleial”, assenyala el conseller delegat de Yego, Tim Ougeot. “Les dades són públiques, la vinculació és tan òbvia que l’Ajuntament hauria de prendre mesures”, prossegueix en un argument compartit pel conseller delegat de eCooltra, Oriol Marimon, i el director general de Movo, Luis Chen. Tots tres reivindiquen el seu esforç inversor i de gestió en els últims quatre anys: “Al seu dia vam crear i desenvolupar un servei que no existia”, explica Marimon.
Asseguren que eren conscients que amb el concurs perdrien llicències, però no tantes. La flota mínima per fer viable el negoci és, asseguren, de 1.500 motos. Ara tenen 2.300 motos eCooltra, 1.600 Acciona, 1.000 Yego, 650 Movo i 500 Scoot.
Però malgrat el malestar dels operadors, descarten impugnar el concurs. Esperen que sigui el consistori el que actuï. “El nostre esforç s’ha d’enfocar a prestar el millor servei, és l’Ajuntament el protagonista per posar límit a males pràctiques”, defensa Chen.
Aquests operadors asseguren que 350 motos per operador és una xifra que fa inviable el negoci, pels costos estructurals que té: logística, mecànics, vehicles, atenció al client 24 hores al dia, tots els dies de l’any i en diversos idiomes...
Més enllà de les empreses que ja operen, del total de 21 que inicialment van aspirar a les llicències provisionals, una va optar per retirar-se (Tier). I entre la resta, hi figuren diversos operadors coneguts en el sector (Boltest, Wind i Respiro, filial de Seat).
Societats de nova creació
Entre la desena restant hi ha societats constituïdes en els últims mesos de l’any passat (els aspirants s’hi podien presentar fins al novembre), algunes amb un capital mínim (3.000 euros quan la inversió requerida per comprar 300 motos voreja el milió d’euros), i de sectors que no tenen res a veure amb la mobilitat sostenible (immobiliari, tèxtil o arts gràfiques, segons figura en el registre mercantil).
A partir de dilluns, per aconseguir la llicència definitiva, les empreses que han obtingut autoritzacions provisionals tenen deu dies hàbils per presentar documentació, una garantia econòmica i demostrar que han comprat les motos.
Les sis aspirants que tenen vincles amb Reby
Les dades que figuren en el registre mercantil o que estan publicades a internet i a les xarxes socials revelen vincles de sis de les empreses que han obtingut llicències provisionals amb Reby. Tucycle, amb seu a Gijón, és l’operador de bicicletes compartides a la ciutat, i també de patinets de Reby. Un dels seus representants va treballar a l’empresa de Barcelona. Una altra empresa, UUalk, té com a cofundadora Cristina Castillo, que en el seu perfil de Twitter afirma que també ho és de Reby. Quasar Mobility té com a administrador únic Juan Andrés García, un dels dos apoderats de Reby.
En el cas d’Ecohibrid, el seu administrador únic i accionista majoritari, Carlos Saiz, apareix al web Apollo com a “product operation manager” de Reby. I dos casos més: la firma Global Mobility Sharing es va donar d’alta el novembre del 2019; el seu administrador únic va ser fins al gener Sergi Monferrer, que és director general de Buny, empresa que opera patinets a Vigo i que és una marca d’Arisharing, segons figura en el registre, i que també ha obtingut llicències provisionals. Montferrer treballa a Reby, segons asseguren fonts del sector.
Aquest diari ha intentat contactar amb tots ells sense èxit. També s’ha intentat fer el mateix, sense obtenir resposta, amb Pep Gómez, el fundador de Reby.
