Selecciona Edició
Connecta’t

Teresa Cunillera: “El diàleg no serà fàcil, però ha de sortir bé, perquè no hi ha cap altra via”

La delegada del Govern espanyol a Catalunya advoca per una “col·laboració lleial i sincera entre els diferents cossos i forces de seguretat”

Teresa Cunillera, delegada del Govern espanyol a Catalunya.

Teresa Cunillera (Bell-lloc, Lleida, 1951) ha estat ratificada com a delegada del Govern espanyol a Catalunya, una cosa que no poden dir la majoria dels seus companys que ocupen el mateix càrrec en altres comunitats.

Pregunta. Esperava la confirmació?

Resposta. Per a mi va ser una sorpresa quan em van nomenar, perquè m’havia retirat. No esperava viure això i espero que quan em retiri d’una vegada hagi valgut la pena. De moment, la tasca és apassionant.

P. En què consisteix aquesta tasca?

R. El ciutadà català ha pogut tenir la sensació que l’Estat havia abandonat la seva obligació de ser present en la vida quotidiana. Això és una cosa que m’he proposat de revertir, exercint bé les nostres competències, però també allargant la mà honradament i sense esperar res a canvi.

P. Què espera de la taula de diàleg que es constitueix el proper dia 26?

R. Que sigui un espai de diàleg fluid, fructífer i que ens permeti trobar les solucions que tots desitgem.

P. L’independentisme portarà l’amnistia i el dret d’autodeterminació a la taula de diàleg, i el Govern central va dient des de fa mesos que aquests temes són innegociables.

R. L’independentisme sap que hem de trobar un àmbit de convivència per a tothom. En tota negociació es parteix d’una petició de màxims i una oferta de mínims, però el diàleg només és possible si cadascú és capaç de renunciar a part de la seva raó per entendre la raó de l’altre.

P. Per tant, es parlarà de tot en la negociació?

R. El problema no és l’amnistia o l’autodeterminació. Aquest és el plantejament d’una part, però el Govern central té molt clar el que vol: la recerca de la convivència per superar els moments molt difícils que hem viscut. Una gran part de l’independentisme està desitjant arribar a l’enteniment sense renunciar als seus ideals.

P. El diàleg i el pacte sempre impliquen renúncies.

R. El diàleg es produeix a partir que un té una convicció i sap que parlarà amb algú que pensa diferent.

P. Fins on està disposat a cedir el Govern central?

R. No estem parlant de cessions, sinó de la recerca de posicions comunes. Em va agradar molt l’anomenada “proposta per al retrobament” que Pedro Sánchez va entregar a Quim Torra. Hem estat massa temps distanciats, fins i tot confrontats, ens hem de retrobar.

P. L’excarceració definitiva dels presos facilitaria el retrobament?

R. La competència de l’administració penitència la té la consellera de Justícia de la Generalitat, que és una dona seriosa i rigorosa. L’exerceix amb tota la professionalitat del món i jo he de respectar el que decideixin. El diàleg no serà fàcil, perquè venim de massa anys de desacords i situacions confrontades. Si partim de posicions d’esquena contra esquena, cada pas que fem ens separa més. Si ens mirem cara a cara serà més fàcil que ens trobem.

P. Una d’aquestes “situacions confrontades” va ser l’actuació de la Policia i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre, que va generar un ampli rebuig en la societat catalana. Ja s’ha reconduït aquell distanciament?

R. L’1 d’octubre no es pot analitzar com un fet aïllat. És la conseqüència de dos governs que no es parlaven i buscaven la confrontació. Les dues parts van cometre errors fatals. Del que estic orgullosa és que ara podem parlar d’una col·laboració lleial i sincera entre els diferents cossos i forces de seguretat.

P. És impensable que es repeteixi una actuació policial com la de l’1 d’octubre?

R. És impossible, perquè el Govern central que va fer allò va apostar per la confrontació i l’actual aposta pel diàleg.

P. El relator és necessari?

R. Hem de complir les nostres paraules i compromisos. El PSOE i el PSC vam firmar amb Esquerra un acord de constitució de la taula de diàleg i allà es diu com es desenvoluparà. Aquest és el marc al qual ens hem de cenyir.

P. Què pensa de l’ambigüitat que de vegades mostra Quim Torra amb la taula de diàleg?

R. Jo espero que escolti el clam popular que ens demana que ens asseguem a parlar. Sap que no hi ha cap altra via.

P. Quan es veuran els primers resultats?

R. Si ja va ser difícil fer el pas a favor del diàleg, ara no ens ha de vèncer la impaciència. Insisteixo, no serà fàcil, però ha de sortir bé i cal dedicar-hi tots els esforços que calguin. Molts ciutadans ho estan esperant i no hi ha cap altra via.

P. Percep dues ànimes en el món independentista i dues maneres d’afrontar el diàleg?

R. El món independentista, com el constitucionalista, no és homogeni, té moltes varietats i aspiracions. Cal contemplar-lo en la seva complexitat per trobar el punt comú i poder parlar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >