Guardians contra la ‘pesca fantasma’
Investigadors de la UB recullen velles xarxes de pescadors del fons marí de la Costa Brava per conscienciar sobre la pol·lució dels oceans
Les aigües de la Costa Brava reben el bot Mascarat amb amabilitat. A la popa, els tancs d'oxigen; a estribord, els vestits de neoprè; i a babord, el Bernat Hereu, investigador de la Universitat de Barcelona (UB), que coordina dos bussejadors que se submergiran amb ell en la recerca de xarxes de pesca perdudes al fons marí del litoral de l'Estartit, al Baix Empordà. De la tranquil·litat de les onades, una boia taronja emergeix discretament. Una de les integrants de l'equip avisa des de la superfície: “Han trobat alguna cosa!”. Tots s'aboquen amb dificultat per la borda del vaixell per mirar d'entreveure-la a la llunyania. La sortida ha tingut la seva recompensa.
Hereu es va adonar fa anys que aquests residus danyaven el món submarí. Es coneixen, de fet, com la pesca fantasma. “Capturen de manera molt eficient perquè les preses que s'hi queden atrapades serveixen d'esquer per a altres animals i van morint”, lamenta. El professor se submergeix al Mediterrani des del 2015, a la caça d'aquests residus amb un equip base de tres investigadors. El seu projecte Evitem la pesca fantasma vol minimitzar l'impacte d'aquesta mena de rebuig als oceans. Primer, bussejaven només al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Dos anys després, la iniciativa de la UB es va estendre a totes les costes catalanes, en col·laboració amb la Generalitat.
La tasca és difícil. Buscar materials de pesca al litoral és igual de complex que trobar una agulla en un paller. A més, retirar les xarxes enganxades en espècies com coralls o esponges pot danyar-les si no es fa amb cura. Per això, la Generalitat va contractar la companyia de bussejadors professionals Delta Sub per a les tasques d'extracció. Per la seva banda, Hereu i el seu equip registren els residus amb coordenades GPS, documenten les seves troballes per als seus estudis i supervisen les jornades de reculls. La batalla de la difusió es lluita en terra ferma.
El cap de serveis de control i acció de la Direcció General de Pesca, Joan Ylla, comenta que es van apropar al projecte per estandarditzar-ne els protocols. “És un tema perillós. Des de la Generalitat només podem treballar amb empreses autoritzades”, assegura. Ylla detalla que l'Administració els ha donat suport amb uns 50.000 euros, en un període de tres anys, en el marc del Pla multianual 2018-2021 de l'estratègia marítima de Catalunya. Reben l'ajuda amb els braços oberts. Una sortida d'inspecció costa al voltant de 800 euros; una d'extracció, uns 1.000, segons Hereu. Aquest any també van obtenir una subvenció, a través del programa Plenamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca, de la Fundació Biodiversitat.
Evitem la pesca fantasma no espera omplir la seva embarcació de xarxes a cada sortida —el 10% de tots els residus plàstics al mar estan associats amb equips de pesca, que inclouen objectes com envasos d'embalatge, boies i esquers, segons Greenpeace—, sinó apel·lar a la responsabilitat social davant de la pol·lució del fons marí. L'Organització per a l'Agricultura i Alimentació (FAO, per les seves sigles en anglès) estima que cada any es rebutgen 640.000 tones d'aquests residus que s'abandonen, es perden o es descarten i que poden navegar a l'aigua sense rumb durant dècades abans de desintegrar-se.
La iniciativa es divideix en tres fases: un diagnòstic de la situació a través d'un formulari al seu web, en què reben avisos de la ciutadania, una segona etapa de localització i les extraccions de les arts de pesca. Sota de les onades, el temps avança en contra dels bussejadors. A més, corren el risc de quedar atrapats a les xarxes.
Els riscos sota l’aigua
El director d'operacions de Delta Sub, Pedro Giner, explica que treballen amb un equip de comunicacions audiovisual que permet observar les immersions en temps real des de la superfície. També, utilitzen un robot subaquàtic Rov i globus per reflotar els residus trobats. “Per no tenir problemes, no podem treballar a més de 30 metres de profunditat”, descriu Giner, a causa de la pressió sota del mar.
La investigadora Júlia Ortega, per la seva banda, s'enfoca que totes les entitats que col·laboren es posin d'acord en la iniciativa. Ella gestiona el finançament, analitza les dades i participa en les sortides de camp, entre altres tasques. Ortega assenyala que només poden obtenir les “coordenades aproximades” de molts residus. “Encara que les tinguis és difícil trobar-los”, afegeix. Quan aquestes trampes adquireixen un cert pes, poden caure a les profunditats o ser arrossegades pels diversos corrents marins. Malgrat tot, aquest grup d'acadèmics, preocupats pel medi ambient, ha recollit 131 xarxes que ja no perjudiquen espècies de coralls ni animals aquàtics.
