Selecciona Edició
Connecta’t

Clamor entre les entitats contra el fre als carrils bici a Barcelona

L'aturada en el desplegament de polítiques per a la bicicleta provoca friccions entre comuns i socialistes

El carril bici del carrer de Camèlies de Barcelona.
El carril bici del carrer de Camèlies de Barcelona.

El traçat de la futura Via Laietana, on les bicis compatiran espai amb cotxes i motos, ha encès els ànims dels ciclistes i entitats de la bici de Barcelona. Alerten que suposa un retrocés i que la proposta es carrega el carril doble i segregat que va sortir del procés participatiu. Però el malestar per la Via Laietana és només la punta de l’iceberg del malestar de les entitats pel fre a les polítiques de foment de la bicicleta en el segon mandat de l’alcaldessa Ada Colau. Amb l’àrea de Mobilitat en mans del PSC, l’aturada ja ha provocat friccions entre comuns i socialistes.

Durant el darrer mandat, entitats com el BACC o Amics de la Bici —que sempre volen més mesures i millors— estaven relativament satisfetes amb la política respecte als pedals. Els comuns van prometre que triplicarien la xarxa de carrils bici (de 100 a 300 quilòmetres). El balanç és que només la van duplicar, i van deixar redactats projectes per construir o millorar 45 quilòmetres més, amb un cost de 28 milions d’euros.

Però també és veritat que a finals de mandat el ritme ja va baixar. Un any abans de les eleccions, la tempesta que van provocar les pressions de l’oposició, les queixes dels veïns i comerciants, i les discrepàncies entre polítics i tècnics de mobilitat, la Guàrdia Urbana i els districtes, va alentir el ritme del desplegament.

Tot plegat, sumat a la marxa enrere que s’ha fet amb la Via Laietana, que no surtin a concurs les obres pendents, i al poc feeling entre entitats i la nova regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, en les primeres trobades que s’han fet, ha desenterrat la destral de guerra. Tant que hi ha entitats que giraran l’esquena a la Festa de la Bicicleta i preparen una protesta a la Via Laietana. Associacions i experts també posen el crit al cel quan veuen que la reforma de la Meridiana preveu un carril bici central, un traçat que asseguren que no es construeix en cap ciutat referent en la matèria.

Portes endins, a l’Ajuntament hi ha recel entre els comuns pel “perfil poc bicicleter” d’Alarcón, com qualifica una font. I el dibuix de la Via Laietana també ha generat molta mala maror entre part dels comuns. En aquest cas, com a la Meridiana, la decisió no ha correspost a Mobilitat, sinó a Urbanisme, l’àrea que capitaneja Janet Sanz.

La regidora de Mobilitat respon a les crítiques: “No soc antibici, però tinc sentit de la proporcionalitat a la ciutat i les meves prioritats són els vianants i el transport públic, que són el 70% [dels trajectes], la bici és el 2,5%”. Alarcón no s’aventura a dir quants carrils es faran aquest mandat i apunta que “es posarà l’accent a desdoblar la xarxa, millorar les cruïlles i baixar carrils de les voreres a la calçada”. També adverteix que “no es podrà fer tot amb carrils segregats, perquè la ciutat és petita”, però que “sí que es vetllarà per la seguretat dels ciclistes, pacificant la ciutat amb carrers 30 [en què la velocitat màxima permesa és de 30 km/h]”. En l’annex d’inversions que figura en el pressupost vigent només apareixen 1,3 milions amb l’epígraf Foment de la bicicleta. Millores.

Des d’Amics de la Bici, partidaris de connectar bé l’actual xarxa de carrils i abaixar la velocitat dels cotxes, Albert García critica que “es parli de carrers 30 però no es faci res”. I suggereix fer servir xicanes o passos elevats per obligar els cotxes a frenar. “Anem cada cop pitjor, al cotxe mai se’l toca, no perd mai”, lamenta, i assenyala que “en un context d’emergència climàtica, la bici és salut per a qui pedaleja i per a la resta”.

María Elisa Ojeda, de la consultora en mobilitat Comoba, alerta que “fer males infraestructures és retrocedir”. Des del BACC, Carles Benito lamenta que “tots els projectes del pla de carrils bici estan aturats, sense voluntat política d’executar-los”. “És un gran fracàs, no pots apartar la mobilitat ciclista en una Barcelona sostenible, tornem als anys noranta; pensàvem que teníem superat això de demanar carrils bici”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >