Selecciona Edició
Connecta’t

La lluita de l’Ona per saltar a l’aigua

La família d'una menor trans denuncia les barreres burocràtiques per competir amb altres nenes en natació

L'Ona, nom fictici, dibuixa en una llibreta a casa seva. Ampliar foto
L'Ona, nom fictici, dibuixa en una llibreta a casa seva.

A l'Ona, nom fictici, li encanta nedar. Però no pot fer-ho perquè no té una llicència de la Federació Catalana de Natació (FCN). L'Ona és una nena trans de vuit anys i, segons l'organisme federatiu, les llicències es classifiquen per sexe. La documentació de l'Ona encara indica que el seu sexe és masculí, així que no hi ha manera d'aconseguir una llicència femenina. Ara la nena, resignada, demana als pares que la treguin del club de natació.

“Per a l'Ona, l'aigua és com la seva sang. Ha nedat sempre, des que tenia sis mesos”, afirma la seva mare, la Yolanda, també nom fictici. “L'Ona està frustrada perquè no entén per què les seves companyes poden competir cada dissabte, i ella no. És molt injust”. Fonts de la FCN argumenten que mentre el Registre Civil no reconegui el trànsit de l'Ona, no la poden inscriure com a nena. “Nosaltres no tenim la potestat de canviar el Registre. No hem negat la llicència a ningú”. El president d'Esport i Diversitat, David Guerrero, rebutja la posició de la Federació: “Els falta empatia. A Madrid, totes les federacions expedeixen llicències sense canviar el gènere al DNI. A Castella-la Manxa, on ni tan sols existeix una llei específica, també. Ha de prevaldre el sexe sentit”.

El tràmit per canviar el Registre Civil no és senzill. Un jutge ha de validar la sol·licitud, i pot exigir un examen psiquiàtric, segons entitats especialitzades. “És un procés denigrant i discriminatori”, assegura Ana Valenzuela, vicepresidenta de l'associació Chrysallis, de famílies amb menors trans. “Alguns han de passar per un metge forense”, afegeix, “i després necessites que el jutge tingui la sensibilitat per aprovar la sol·licitud. És molt incòmode per als menors”. La família de l'Ona vol protegir a la seva filla d'aquesta experiència, més senzilla a partir dels 18 anys. “No és just que algú hagi d'autoritzar-la a ser qui és”, reclama la Yolanda, la mare. “No crec en aquest procés perquè sembla que tingui una patologia, i no és així”. La família, les entitats i la federació advoquen per un canvi legislatiu que tingui en compte la realitat dels menors trans. “Ara només es tenen en compte als adults. Cal actualitzar el protocol comú federatiu per a aquests casos, i em consta que la Generalitat vol fer-ho”, analitza Valenzuela. Guerrero hi coincideix: “Necessitem una llei que posi el focus en els menors trans i l'esport”.

Mesos difícils

El juny passat la monitora de natació de l'Ona li va preguntar si li agradaria formar part d'un equip federat. Li veia talent. “Va arribar a casa eufòrica”, recorda la Yolanda. “M'ho ha dit de debò!”, reivindicava la petita a casa. La menor entrena quatre dies per setmana, però continua sense competir des de setembre. A principis de curs, un dilluns, les seves companyes se li van apropar: "Per què no vas venir dissabte [a la competició]?". L'Ona no va saber què respondre. “Tot això és molt difícil de gestionar per a ella”, explica la Yolanda. “Només volem que la nena s'ho passi bé, que nedi com les altres, no volem guanyar res ni fer-nos rics”, afegeix.

Valenzuela va representar la família de l'Ona per reclamar la seva llicència. I la federació va rebutjar la sol·licitud per correu electrònic. “Les llicències es classifiquen segons el que estableix tant la normativa interna de la federació com la normativa de la federació internacional. És la nostra obligació atenir-nos a aquesta normativa”. La vicepresidenta de Chrysallis no ho entén: "No he vist una voluntat real d'arribar a un acord". 

La situació de l'Ona recupera el debat sobre el valor de la competició en edats infantils. “De què serveixen aquestes competicions en menors de set i vuit anys?”, es pregunta David Guerrero, el president d'Esport i Diversitat. “La feina de les federacions és assegurar la pràctica esportiva, sobretot a la base. L'Ona no pot nedar perquè la federació no li tramita la llicència”, insisteix. La institució catalana, que gestiona unes 16.000 llicències, va argumentar la seva posició al mateix correu. “El motiu de la distinció entre homes i dones és un criteri esportiu per salvaguardar la integritat de les competicions. Permetre que la vostra esportista competeixi en categoria femenina podria implicar eventuals reclamacions per part de la resta de participants en la competició”.

El conflicte està desgastant l'Ona.“És una nena molt activa. Però està perdent la il·lusió per la natació. No ho entén, com és normal, i està molt cansada. Cada pas és una barrera, i està en una edat fràgil. No s'haurien de fer aquest tipus de distincions”, deplora la Yolanda. Aquesta setmana l'Ona continua nedant, però el cap de setmana vinent, que toca competició, no es podrà llançar a la piscina amb el seu club.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ