Selecciona Edició
Connecta’t

Les 15 inèdites ‘fantàstiques’

‘Extraordinàries’, que reuneix veus actuals, és la primera antologia d'autores del gènere en català

D'esquerra a dreta, a dalt: Laura Tomàs, Inés MacPherson, Muntsa Mimó, Cristina Xifra i Anna Martínez; a baix: Elena Bartomeu, Gemma Nafria, Gemma Martí, Àngels Blasco, Eva Espinosa, Maria Arazo i Ricard Ruiz Garzón.
D'esquerra a dreta, a dalt: Laura Tomàs, Inés MacPherson, Muntsa Mimó, Cristina Xifra i Anna Martínez; a baix: Elena Bartomeu, Gemma Nafria, Gemma Martí, Àngels Blasco, Eva Espinosa, Maria Arazo i Ricard Ruiz Garzón.

Citi tres escriptores actuals en llengua catalana que es dediquin ara i aquí a la ciència-ficció, la fantasia, el terror o el realisme màgic… Difícil? No hauria de ser-ho perquè sí, hi ha altres literatures, com la no realista, i també hi són en la catalana. I això és el que proposa demostrar Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes), on d'una tacada l'antòleg i també autor del gènere, Ricard Ruiz Garzón, en fa sortir 15 d'un cop de ploma, amb contes inèdits d'autores que en una majoria aclaparadora també són inèdites, en la que és la primera antologia d'aquestes característiques en la llengua de Pompeu Fabra.

En són 15, però Ruiz Garzón –Mary Shelley i el monstre de Frankenstein, Herba negra (amb Salvador Macip) o la sèrie juvenil Guardians de somnis (amb Àlex Hinojo)– en podia haver seleccionat força més. El planter el té en el curs que imparteix des de fa una dècada sobre gèneres fantàstics a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on ha constatat que s'apunten més dones que no pas homes. “La seva presència massiva és una obvietat en qualsevol carrera d'Humanitats; a més, són elles les que en els últims temps estan acaparant els guardons més importants en els premis Hugo, els Nobel de la ciència-ficció, o en els estatals Ignotus”, apunta el compilador, que en el cas català creu que aquesta tipologia d'escriptores havien estat tres vegades invisibilitzades fins ara: “Per ser autores, per escriure en català i per abordar l'insòlit”, un concepte amb el qual Ruiz Garzón vol fer fortuna per incloure-hi totes les varietats de la literatura no realista.

“La joventut de Netflix i els videojocs, la del Me Too i la lluita contra el canvi climàtic, i de les revoltes socials i nacionals és també la que ha integrat les formes del fantàstic sense haver de justificar-se o lluitar contra estúpides acusacions d'escapisme”, apunta com a marc sociològic general de les escriptores. I, en aquesta línia, cita en el terreny literari Marina Espasa o Irene Solà com a casos d'autores recents que, “sense fer gènere, utilitzen alguns codis del gènere fantàstic”. Per unir des d'“escriptores normals fins a les més acèrrimes seguidores del friqui fandom” que conformen el volum, encara que es va buscar expressament l'heterogeneïtat, Ruiz Garzón trena, com a fil conductor, que són “grans lectores del gènere i dialoguen amb la seva tradició”, la qual cosa els aporta “una maduresa” que es tradueix en “un joc i homenatges constants al gènere, però amb distanciament, paròdia i ironia; hi ha molta subversió: trenquen i construeixen”. També ha detectat, almenys en una tercera part dels textos, “referències a explorar vies de sexualitat fins i tot més enllà del LGBTI, una cosa lògica perquè els marges del gènere són un bon terreny per a aquest tipus d'exploracions”. I ho remata constatant en totes “un ús estilístic de la llengua molt alt” en l'àmbit formal.

“El llibre comportava un gran perill, li teníem més por que a la calamarsa: gènere fantàstic, autores no publicades… Però el nivell general és alt i, en molts casos, molt alt; la sorpresa ha estat absoluta”, coincideixen Ramon Mas i Ricard Planas, editors de Males Herbes, segell en què ja han publicat altres compilacions, com Relats ecofuturistes (2016) o Estats alterats de la ment (2017), on han participat fins i tot algunes de les autores d'ara. Gairebé un centenar de relats són els que va demanar i va destriar el compilador, que, després d'un procés d'exigent liofilització, va quedar en les 15 autores, que recullen una gran riquesa temàtica en un interval d'edat igual d'ampli que va dels tot just 22 anys de la barcelonina Anna Martínez (que en el relat A dins aborda una societat que controla gestants i naixements) a la veterana Àngels Blasco, nascuda el 1952 al Prat del Llobregat, i que vol amb El plor del fènix “mostrar els joves com a punt d'esperança en un món que sembla autodestruir-se”, aclareix la mateixa autora.

Sota un ordre “orgànic, que vol oferir una experiència immersiva”, segons Ruiz Garzón, sense respondre ni a l'alfabètic ni al temàtic, les autores que desfilen pel volum són Aina Riera (Palma, 1982), Eva Espinosa (Barcelona, 1963), Laura Tomàs (Andorra, 1982), Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982), Martínez, Maria Arazo (Barcelona, 1994), Gemma Martí (Tordera, 1981), Esperança Carrió (Artà, 1984), Inés MacPherson (Barcelona, 1982), Blasco, Cristina Xifra (Girona, 1971), Elena Bartomeu (Girona, 1978), Gemma Nafria (Barcelona, 1969), Elena Polanco (Barcelona, 1976) i Muntsa Mimó (Barcelona, 1960).

“L'experiència ja estaria bé si almenys permet parlar d'altres referents que no siguin Rodoreda”, assegura Martí, esmentant un dels tres noms de la santíssima trinitat d'autores clàssiques que van fer incursions tímides i poc canonitzades en el gènere, com Maria Aurèlia Capmany o Víctor Català. “Es tracta de trencar l'etiqueta del gènere i de la frontera”, ratifica MacPherson, que, a diferència de Martí a Solastalgia, que juga amb el tema del doble clàssic però en un context de canvi climàtic, planteja a Neat la voluntat d'algú que aspira a netejar el passat i el seu record per quedar impol·lut davant dels altres. “Podríem jugar a la primera divisió de la literatura, no sé quan ens ho creurem”, es planteja després d'aquesta antologia Xifra, que a En perill d’extinció arrenca amb una clàssica visita d'extraterrestres per afrontar els actuals mals de la Terra i qüestionar això tan humà d'algú de fora que resol els nostres problemes.

El dret o no de la ciència a fer qualsevol cosa amb l'excusa del bé comú (Polanco), els mites com a creadors d'ordre social (Espinosa) o què passaria en una societat on només es comercialitzessin productes per ser tocats més que vistos o olorats (Bartomeu) són alguns dels heterogenis temes dels relats d'Extraordinàries. Ruiz Garzón, tan bon coneixedor de la matèria com de la seva proposta en antologies (va fer el mateix en castellà amb Insólitas, en col·laboració amb l'experta Teresa López-Pellisa), creu que el volum és també “una gran porta d'entrada al gènere… Si abans no podíem dir ni tres autores, almenys ara ja en podem dir 15”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete

MÉS INFORMACIÓ