Selecciona Edició
Connecta’t

Gaudí, de la carbonera al museu

El MNAC ingressa els dibuixos que l'arquitecte va fer de la Colònia Güell després que els hagin comprat La Caixa i la Generalitat per 320.000 euros

Dos operaris del MNAC, amb els dos dibuixos de Gaudí que acaben d'ingressar al museu.
Dos operaris del MNAC, amb els dos dibuixos de Gaudí que acaben d'ingressar al museu.

Gaudí i les seves obres no tenen terme mitjà. Després de ser injuriades i incompreses, ara rep milions de visitants l'any i hi ha qui fins i tot pretén beatificar l'arquitecte. És el que li ha passat també als dos únics dibuixos que va fer, entre el 1908 i el 1910, de l'església de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Aquestes obres de 59 per 46 cm i de 61 per 47 cm, respectivament, creades amb una tècnica mixta de carbonet, aquarel·la i aigualiment eren coneguts i publicats des del 1928, però se'ls havia perdut la pista i es pensaven que havien estat destruïts en els incidents que va viure la Colònia Güell durant la Guerra Civil. Però anys més tard, el 1967, van ser localitzats en una carbonera de la masia Farré, situada a l'interior de la colònia, enrotllats, plens d'humitat i amb restes de fum. El 1975 els Farré els van vendre a uns antiquaris barcelonins que ara els han venut a la Generalitat gràcies a La Caixa, que ha sufragat el 75% dels 320.000 euros que han costat. Els valen. “Són obra canònica de Gaudí”, va dir dilluns Pepe Serra, el director del MNAC, que des d'ara en serà el centre propietari.

Vista exterior de l'església de la Colònia Güell, de Gaudí.
Vista exterior de l'església de la Colònia Güell, de Gaudí.

Aquest dilluns ja es podien veure a la sala que aquest museu dedica al Modernisme, al costat de portes, mobles, reixes, vidrieres i cadires de la Pedrera, la Casa Vicens, la Casa Batlló o la Casa Calvet; molt a prop d'un dels bancs que Gaudí va fer per a aquesta església amb taulons de la bala del cotó i ferro, exemple d'ergonomia, malgrat que ja té 106 anys.

Vista interior de l'església de la Colònia Güell, de Gaudí.
Vista interior de l'església de la Colònia Güell, de Gaudí.

De totes maneres, els dos dibuixos, que dilluns van presentar el president del MNAC, Miquel Roca; la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa hauran de passar abans pel taller de conservació.

Maria Àngels Fondevila, conservadora d'Art Modern del MNAC, va explicar la importància d'aquests dibuixos que Gaudí va fer a partir d'una sèrie de fotografies que un dels seus ajudants, Vicente Villarrubias, va fer de la maqueta creada amb cordills i saquets de perdigons. “Sobre aquesta imatge invertida, Gaudí va pintar aquests dibuixos. Serà molt interessant poder analitzar-los en profunditat, per comprovar com ho va fer”, va explicar aquesta experta. L'església no es va arribar a construir després de l'abandonament del projecte el 1916, però la cripta sí i el 2005 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. “Els dibuixos permeten aproximar-nos a la idea arquitectònica de Gaudí, són un document d'incalculable valor material i documental i mostren la concepció tècnica gaudiniana, la seva experimentació i les seves solucions per superar el gòtic”, va apuntar Fondevila.

Els dibuixos és la segona vegada que són al MNAC. El 2012 van estar-hi dipositats uns dies després que ho ordenés un jutge. Va ser poc després que la sala Balclis els posés a la venda per 275.000 euros, un preu molt allunyat del que haurien tingut si s'haguessin pogut exportar, una cosa impossible després que la Generalitat els declarés Bé Cultural d'Interès Nacional la Generalitat.

Requisades pels Mossos

Quan el rector de la Colònia Güell se'n va assabentar –després que ho publiqués aquest diari–, va presentar una denúncia davant del jutge de Sant Boi de Llobregat i aquest va paralitzar la subhasta el mateix dia que estava anunciada, enviant-hi els Mossos perquè portessin les obres al MNAC. No obstant això, al cap de 15 dies, el mateix jutge va dictaminar que no eren de l'església i els va retornar als seus propietaris, que havien al·legat que “els dibuixos no figuraven en cap inventari”, “que s'havien exhibit en moltes exposicions dedicades a Gaudí” i que “l'església no havia presentat mai cap reclamació”.

Les dues obres seran una de les estrelles de la gran exposició que prepara el MNAC sobre Gaudí (on es veurà entre l'1 de juliol i el 24 d'octubre del 2021, després a CaixaForum Madrid, entre el 18 de novembre i el 13 de febrer del 2022, per acabar al Museu d’Orsay, entre el 14 de març i el 17 de juliol. Ahir, la consellera Vilallonga va recordar el compromís del seu departament per aconseguir que el Pavelló de Victòria Eugènia la pugui acollir. Per això, va tornar a anunciar els 2,5 milions per tenir-lo a punt (1,5 milions el 2020 i un milió el 2021). Però Serra, més prudent, va tornar a assegurar que ells treballen pensant que es farà a la sala d'exposicions temporals que ha funcionat fins ara, al mateix Palau Nacional.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >