Selecciona Edició
Connecta’t

La nova Guàrdia Urbana manté els antiavalots malgrat les promeses de Colau

El nou model policial pretén augmentar la presència de dones al cos encara que no n'hi ha cap amb el rang d'intendent major

Presentació  de la nova estructura de comandament de la Guàrdia Urbana.
Presentació de la nova estructura de comandament de la Guàrdia Urbana.

Ada Colau va arribar a l'alcaldia de Barcelona el 2015 amb la promesa de dissoldre els antiavalots de la Guàrdia Urbana. La consigna era que els agents ni fan funcions d'ordre públic ni actuen com a antiavalots. Ahir, el nou cap del cos, l'intendent major Pedro Velázquez, va presentar el model del cos renovat i va repetir les mateixes idees. Malgrat tot, la unitat antiavalots continua existint (amb un altre nom) i al novembre va desallotjar l'acampada independentista a la plaça Universitat.

La coalició de govern, formada després de les eleccions del maig passat entre BComú i el PSC, va decidir posar a càrrec dels socialistes —i en concret del tinent d'alcalde, Albert Batlle— la direcció del cos. Tot just prendre possessió, Batlle (elegit en les llistes del PSC, però que milita a Units per Avançar) es va enfrontar a una crisi de seguretat a l'estiu seguida de les protestes per la sentència del procés. El 20 de novembre, la Unitat de Reforç d'Emergència i Proximitat (UREP) del cos —equipada amb instruments propis dels antiavalots— va desallotjar l'acampada de plaça Universitat. L'operatiu va ser dirigit per Batlle i el llavors intendent major Evelio Vázquez.

Vilaró, l'excap del cos, torna amb el PSC

La nova estructura col·loca com a número dos un vell conegut: l'intendent major Xavier Vilaró. Va ser cap del cos de 2004 a 2011 (amb els alcaldes Joan Clos i Jordi Hereu); destituït quan Xavier Trias va arribar al poder i traslladat al Museu Picasso com a cap de seguretat. El juny de 2018, Vilaró va denunciar haver estat ferit (li van extirpar la melsa) per l'impacte d'una bola de goma disparada pels Mossos en els actes de celebració de l'Eurocopa. Va tornar al cos el gener de 2019. Amb les polítiques de seguretat a càrrec del PSC, tindrà el càrrec d'adjunt a la prefactura amb funcions de representació.

Els antiavalots que volien eliminar BComú, el partit de Colau, no feien un operatiu similar des del desallotjament el 2011 del campament del 15-M de plaça de Catalunya. A mitjans de desembre, Colau va rellevar Vázquez per l'intendent major Pedro Velázquez, que va ser ahir l'encarregat juntament amb Batlle i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, de presentar el nou model del cos.

Malgrat que les directrius indiquen que la Urbana no té funcions d'ordre públic ni antiavalots, l'UREP continua treballant equipada amb roba i instruments similars a les unitats de BRIMO i ARRO, els antiavalots dels Mossos. El nou model manté, a més a més, la unitat muntada (a cavall) que Colau també va voler eliminar.

El nou model prioritza el patrullatge. A partir de març, tots els agents seran alliberats de les tasques administratives. “La policia ha de fer de policia”, va dir Batlle. La iniciativa permetrà que un centenar d'agents tornin al carrer; el personal administratiu i tècnic (no uniformat) reemplaçarà els policies en les tasques burocràtiques.

Collboni va anunciar la posada en marxa de la campanya Som dones, som urbanes amb la qual l'Ajuntament pretén promoure la incorporació de més dones al cos; ara són només el 13% dels agents. “L'objectiu ideal seria aconseguir la paritat, que el 50% d'agents fossin dones, encara que el raonable és marcar-se que en un futur proper almenys el 30% del cos siguin guàrdies urbanes”, va destacar.

La gerent de l'Àrea de Seguretat, Maite Casado, va destacar que a més de buscar la paritat també es treballa en la formació en igualtat i perspectiva de gènere. Aquest discurs es va fer davant dels principals comandaments de la Guàrdia Urbana, tots homes i la majoria de més de 50 anys. En l'actual estructura de comandaments no hi ha cap intendenta major i només hi figuren dues intendentes. Una d'elles serà l'encarregada de l'assessoria de perspectiva de gènere i l'altra és la responsable de la unitat territorial de Sarrià-Sant Gervasi.

Els candidats a policia podran portar tatuatges i sumarà saber anglès

L'Ajuntament de Barcelona ja ha presentat la convocatòria de les 282 noves places d'agent de la Guàrdia Urbana que es cobriran aquest any. Unes oposicions obertes a totes les persones que tinguin nacionalitat espanyola i edat compresa entre els 18 anys i l'“edat de jubilació forçosa”. La convocatòria presenta novetats pel que fa a la flexibilització dels requisits. De fet, l'anunci sobre el nou examen arriba setmanes després que es fes públic que el 88% dels candidats que es van presentar a l'última convocatòria no van superar la prova de cultura general. De 3.903 candidats, 3.426 van naufragar.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va destacar ahir que fins ara les proves culturals consistien en un qüestionari de preguntes tipus test de cultura general i actualitat política, econòmica, social i cultural. El mateix examen que va derivar en una plaga de suspensos en l'anterior edició. La nova oposició serà similar, encara que les preguntes seran sobre “notícies publicades en mitjans de comunicació amb una antiguitat de menys de sis mesos”.

A més a més, hi haurà un examen voluntari de llengua anglesa, de nivell B2, que permetrà millorar fins i tot en cinc punts la nota final de l'oposició. “Amb l'examen d'anglès obrim el camí de futures incorporacions d'altres idiomes que s'utilitzen a Barcelona com l'àrab o l'urdú”, va ressaltar Collboni.

En la nova convocatòria s'elimina l'altura com a requisit d'accés al cos de la Guàrdia Urbana. A més a més, es flexibilitzarà el criteri sobre els tatuatges i els nous policies podran portar-los sempre que les creacions sobre la pell dels agents no portin dibuixos o inscripcions que siguin “contraris als principis, valors i competències establerts en el codi d'ètica de la Policia de Catalunya”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >