Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El Mobile i el món que ve

Vivim una mutació de les que canvien profundament les societats. I en aquest marc la cancel·lació del Mobile em sembla indiciària d’un possible declivi d’aquest tipus d’esdeveniments

Un operari a la Fira de Barcelona on s'havia de celebrar el Mobile.
Un operari a la Fira de Barcelona on s'havia de celebrar el Mobile.

Si vol aconseguir fer-se un lloc en la gran transformació del món, una ciutat com Barcelona s’ha de plantejar com pot irradiar més, i no limitar-se a esperar que la resta irradiïn. Té potència per fer-ho (i espai en territoris que no forçosament són només els de l’actual mainstream, però que també existeixen). La cancel·lació del Mobile World Congress 2020 no fa més que confirmar aquesta evidència, per més que alguns es neguin a acceptar-la en nom d’aquest provincianisme postmodern que és el conte de la globalització feliç.

La suspensió del Mobile és il·lustrativa de qui mana al món. Qui ha decidit la suspensió? Unes poques grans companyies de dimensió mundial. En el moment en què es van anunciar les dues primeres cancel·lacions ja només quedava una incògnita: quant de temps trigarien a anunciar-se les següents. Les promeses de l’organització de mantenir el congrés eren pura resistència, salvar la imatge lluitant contra el que era inevitable. Naturalment, la pregunta és: per què ho van fer? L’explicació oficial tots la sabem: la culpa és del famós Covid-19. Un argument que troba la seva força en la natural tendència al pànic d’una espècie, la humana, que és perfectament conscient de la seva condició contingent. La por és probablement el sentiment més universal i, per tant, instrument privilegiat per a l’exercici del poder.

No dubto que els grans poders d’aquest món són sensibles a la por com la resta (hi ha molta literatura sobre la paranoia dels governants), però que pugui funcionar com a pretext és diferent que sigui la causa de la cancel·lació. N’hi ha que acompanyen la teoria de la por amb un argument complementari: la imatge. Aquestes grans companyies han volgut demostrar que la seva prioritat era la seguretat de la seva gent, conscients, a més, que un sol cas en una de les companyies hauria pogut danyar la seva reputació. Una vegada més, em costa de creure un argument basat en una cosa summament hipotètica, perquè com diuen l’OMS i el Govern espanyol: “No hi ha cap raó de salut pública que impedeixi la celebració d’esdeveniments d’aquest tipus”. De manera que el Covid-19 pot servir de coartada, però de què?

Alguns apunten a raons geopolítiques que ningú s’atreveix a concretar, tot i que sempre apareixen dos fantasmes a l’horitzó: Trump i el despotisme xinès. Però, sense descartar maniobres d’aquest tipus, a mi em sembla que sí que es pot apuntar a raons directament relacionades amb la gran transformació digital. Vivim una mutació de les que canvien profundament les societats, de la magnitud de la que es va produir entre el 1914 i el 1945. I en aquest marc la cancel·lació del Mobile em sembla indiciària d’un possible declivi d’aquest tipus d’esdeveniments. És la naturalesa mateixa de la cultura digital vigent: si l’espai de comunicació és la pantalla, si a través seu s’apleguen milers de milions de persones cada dia, aquestes petites concentracions massives tenen algun sentit? Si les grans companyies s’han acollit al Covid-19 per forçar la cancel·lació del congrés (i, en canvi, les petites, molt més nombroses, seguien defensant-lo), ¿no deu ser perquè saben que els aporta poc al seu negoci i que, per tant, els surt a compte sumar-se a l’onada del pànic?

No dubto que el Mobile 2021 i el 2022 es faran, però sí que vull advertir que en una cultura en què la relació virtual està desplaçant la relació presencial, en què la fascinació per la pantalla sembla canalitzar els sentits lluny de mirar-se, trobar-se i tocar-se, és a dir, del que ha configurat tradicionalment el lloc de l’experiència. Aplegar la gent en un recinte pot ser, doncs, cada vegada més estrany. I, també en l’àmbit econòmic, la intermediació ja no és el que era. Cada vegada passa menys al carrer. A la confluència entre transformació digital i transició ecològica, a més, les grans companyies poden trobar una coartada per presumir d’estalvi en desplaçaments aeris. En qualsevol cas, des de l’exhibició de l’autoritarisme teatral per part de la Xina, que amb la seva aparatosa manera d’afrontar el conflicte ha dictat el pànic al món sencer, fins al poder imperial d’unes dotzenes de companyies que han decidit la sort del Mobile passant per sobre de tots (i amb la mirada impotent dels governs), hem assistit a un il·lustratiu espectacle sobre el món que ve.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >