_
_
_
_
_

L’aversió de Kilian Jornet a perdre el temps

Un documental revela les interioritats de l'esportista d'ultrafons i la incomoditat que sent quan s'allunya de les muntanyes

Marc Rovira

Kilian Jornet no para quiet ni quan va amb un turmell enguixat. Tant pot fer servir les crosses per fer exercicis de musculació com utilitzar-les com a plataforma de càrrega per portar farratge als animals que té a la granja noruega on viu. Aquí, als voltants de la llar que comparteix amb Emelie Forsberg, també atleta, i la Maj, la filla de tots dos, que farà un any el mes que ve, tot fa pujada. Un paradís per a Jornet, fins i tot quan està lesionat, i en una altra mostra d'impaciència fa servir un dels turons que hi ha al veïnat per fer sèries de velocitat amb desnivell trotant a peu coix.

Tot això queda al descobert a Inside Kilian Jornet, el documental que estrena aquest dijous Rakuten TV i que, d'una manera semblant al documental Matchday, dedicat al Barça, revela aspectes personals i interioritats del millor atleta d'ultrafons del món. Els descensos adrenalínics per geleres i crestes rocoses només es poden gravar confiant en la petita càmera que es fixa al cap, però els documentalistes van seguir Jornet durant setmanes per retratar les seves rutines d'entrenament i els viatges que, per compromisos publicitaris i en contra de la seva voluntat, el porten arreu del món. Quan surt a entrenar-se, l'atleta Jornet no compta les hores ni l'acovardeix haver d'afrontar un volum de quilometratge que s'apropa als tres dígits però, en canvi, a la icona Kilian la incomoditat l'aclapara quan es descorda les sabatilles o es treu els esquís. "No m'agrada perdre el temps", confessa. I queda clar que, al seu parer, perdre el temps és tot allò que l'obliga a allunyar-se del seu món muntanyenc.

"No em sento còmode en una ciutat, entre la gentada", apunta al vídeo quan se'n va a fer una gira que, durant dues setmanes, el portarà de Bangkok a Milà, fent escala a Pequín, Xangai, Los Angeles, Denver o Nova York. Una oportunitat per desgreixar el seu plurilingüisme --parla català, castellà, anglès, francès i italià--, però una prova de foc per a la seva paciència. "Han estat quatre hores i em queden 11 dies, ja veurem com acaba això", comenta el sufocat atleta després del primer acte publicitari. "No és fàcil ser Kilian Jornet", indica Jordi Lorenzo, el seu mànager i auxiliar. Joan Solà és el director de màrqueting d'una de les empreses que patrocina l'esportista, i l'encarregat de quadrar l'agenda d'entrevistes, conferències i actes publicitaris. Tot un puzle. "Tothom vol el Kilian, però és impossible", detalla. "És més fàcil entrenar-te quan ets jove, no només perquè estàs més motivat, sinó perquè et limites a entrenar, menjar i dormir", assenyala Jornet, mentre signa una muntanya, aquest cop de samarretes, que després Jordi Lorenzo i Joan Solà plegaran a consciència per posar-les en una caixa de cartró.

La imatge pública més recurrent de Kilian Jornet és on se'l veu somrient, creuant el primer una línia d'arribada, després d'una munió de quilòmetres. Els triomfs han estat tants i van arribar tan aviat, només té 32 anys, que fins i tot fa un temps li van desinflar la motivació fins a ofuscar-li els ànims. El documental esquiva aquells dies en què Jornet s'entregava a l'alcohol per espantar els dimonis. Unes veus que li recordaven que gairebé no li quedaven reptes pendents a la llista que havia penjat a la seva habitació per fixar-se quines curses voldria guanyar.

Les estones més amargues que mostra Inside Kilian Jornet són aquelles en què l'esportista està lesionat. Una doble operació d'espatlles, que l'obliga a aprendre a menjar sense mans, i, després, una fractura al turmell el deixen prostrat en una butaca durant força temps. "Això no és divertit", es queixa Jornet , incapaç d'acceptar el repòs obligat. "Feia més de 15 anys que no tenia una setmana de repòs i ara m'he passat 90 dies així per culpa de les lesions", lamenta.

"El meu pitjor millor any", resumeix l'hiperenergètic esportista, que no obvia que la rehabilitació va ser menys traumàtica sabent que la seva filla estava en camí. "Mai estàs preparat per ser pare", opina.

El documental mostra una poètica imatge de Kilian i Emelie Forsberg, ella embarassada de sis mesos, esquiant sobre una capa gruixuda de neu en pols un capvespre. Potser aquí, en moments com aquest, hi ha la gasolina que mou el motor de Kilian Jornet.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_