_
_
_
_
_

El Mobile s’enfronta a una cascada de reclamacions per la cancel·lació

Els experts opinen que la "causa de força major" és la via perquè GSMA pugui minimitzar la suma de les indemnitzacions

Jesús García Bueno
Diversos operaris amb mascaretes a Fira de Barcelona.
Diversos operaris amb mascaretes a Fira de Barcelona.ALBERT GARCIA

Les pèrdues econòmiques per la suspensió del Mobile World Congress ja són milionàries, però qui compensarà els perjudicats? Els consultors, advocats de l'Estat i lletrats consultats per EL PAÍS coincideixen que la clau serà determinar si la cancel·lació de la fira –acordada dimecres per l'organitzadora– obeeix o no a una causa de “força major”: el brot de coronavirus. En aquest cas, afegeixen, és possible que, als tribunals, la GSMA pugui evitar o almenys minimitzar el pagament d'elevades indemnitzacions.

L'organització va assenyalar dimecres que renuncia a organitzar el Mobile per la “preocupació global” pel coronavirus. És cert que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decretat l'emergència internacional pel virus. No obstant això, l'organisme ha desaconsellat que es posin restriccions al moviment de persones i mercaderies fora de la Xina. A Espanya, a més, no s'han adoptat mesures excepcionals atès que només hi ha dos casos (importats) i no s'ha produït cap contagi al territori. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va reiterar dimecres que no existeix cap raó de salut pública per cancel·lar la celebració de qualsevol esdeveniment a Espanya.

“La posició d'Espanya davant del virus pot incidir als tribunals. També és important el posicionament de l'OMS perquè l'organització s'hi pugui acollir per força major”, explica Víctor Mercedes, soci responsable de dret processal de Baker Mckenzie. El Codi Civil eximeix de responsabilitat per danys en casos fortuïts (esdeveniments que estan fora de l'abast dels organitzadors, com una revolta popular o una guerra) o davant de causes de força major (terratrèmols, incendis, etcètera).

Davant de possibles reclamacions –que són en múltiples direccions: de les empreses a l'organització, dels hotels a les empreses que han cancel·lat les seves reserves–, els afectats sempre poden esgrimir aquesta raó al jutjat, afegeix Mercedes. Hi ha precedents similars, encara que no iguals. El 2013, l'Audiència de Madrid va exonerar una empresa de creuers que va decidir no desembarcar els viatgers a totes les ciutats previstes en el recorregut contractat per l'expansió de la grip A. “El tribunal va concloure que, com que l'OMS l'havia qualificat de pandèmia global, no hi havia responsabilitat. En el cas del Mobile, caldrà veure si serveix el mateix amb el coronavirus”, conclou.

“Diguin el que diguin les autoritats públiques, l'oportunitat de defensar-se als jutjats és aquí. També es pot plantejar a l'inrevés: l'organitzador vol evitar responsabilitats majors en cas que es produeixin contagis”, assenyala un consultor que prefereix no revelar el seu nom. Tot depèn, a més, de les clàusules concretes en els contractes subscrits entre les parts. I de si s'acullen a la jurisdicció espanyola o, com sol passar en aquests casos, a un tribunal arbitral internacional.

Coincideix en el diagnòstic Borja Adsuara, consultor, advocat i exdirector general de Red.es. “Tots perden amb aquest assumpte, i la solució jurídica és molt complexa. Existeixen les causes de força major, però, a més, molts tipus de contractes, cadascun amb la seva política de devolució total, parcial o nul·la. També està el fet que, si es canvien les condicions essencials, es pot demanar la resolució del contracte”, apunta en al·lusió a l'absència anunciada –abans de la cancel·lació– per grans empreses del sector.

Aquestes companyies que van abandonar el vaixell abans, coincideixen els experts, ho tenen molt més difícil per reclamar indemnitzacions. Un cas diferent és el de les empreses que encara tenien intenció d'assistir a la cita. Aquí es pot iniciar una cascada de reclamacions que tindria com a última baula les companyies d'assegurances.

Però les assegurances s'acullen sempre a multitud d'exclusions, coincideixen els experts, i sovint esmenten causes de força major. En una de les pòlisses relacionades amb el Mobile, assenyala un dels advocats, es fa al·lusió explícitament a la possibilitat que es propagui una epidèmia. Les empreses afectades, en tot cas, ja han encarregat a les grans empreses internacionals informes per conèixer el seu marge de maniobra. És el cas d'algunes cadenes hoteleres. Els consultors adverteixen de la necessitat d'una solució més o menys consensuada. “El contrari porta a un caos judicial que pot acabar afectant la continuïtat del Mobile a Barcelona”.

Un impacte de 500 milions

Pluja de milions. El Mobile World Congress (MWC) deixa cada any a Barcelona, segons els càlculs dels organitzadors, uns 492 milions d'euros en hotels, restauració, taxistes, empreses de transport, agències d'hostesses.

Ocupació i empreses. La principal fira tecnològica del món va reunir l'any passat 108.000 assistents I va generar 13.000 llocs de treball temporals. En la darrera edició van assistir 2.400 empreses.

Cop a la Fira. Un dels capítols més cars és el lloguer de l'espai al recinte firal, on un metre quadrat d'expositor costa uns 1.200 euros. El lloguer d'espais té un cost total de 150 milions d'euros. Només Ericsson i Facebook, dues de les grans que es van donar de baixa, havien reservat entre les dues 7.200 metres quadrats. El MWC representa un 30% de la facturació de Fira de Barcelona, l'entitat amb la qual la patronal GSMA contracta l'espai i la logística.

Entrades i subvencions. La cancel·lació suposarà un cop per als ingressos per entrades d'assistents, que van de 799 a 4.999 euros. També es perdran les subvencions públiques. El Ministeri d'Economia aporta cada edició cinc milions d'euros a fons perdut.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_