Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA OPINIÓ i

And the winner is... Castilian!

La gala dels Oscar ha revelat que, almenys per a la cultura anglosaxona, el castellà i l’espanyol són coses diferents

La cantant Gisela durant la seva intervenció a la gala dels Oscars.
La cantant Gisela durant la seva intervenció a la gala dels Oscars.

Ja hi som altra vegada amb el cas de si el castellà i l’espanyol són la mateixa llengua, i la resposta sempre és que sí, però alguna cosa deu passar si s’ho diuen tantes vegades. Aquest cop ha estat a tomb del retolet que li van posar a la cantant Gisela en l’actuació a la gala dels Oscar, en què va interpretar, al costat de nou cantants més, el tema de la pel·lícula Frozen 2. Per a sorpresa de teleespectadors, tuitaires i afeccionats de la ceba espanyola, el món va saber que Gisela cantava en Castilian, és a dir castellà, mentre que la mexicana Carmen Sarahí ho feia en Spanish, o sigui espanyol.

El pànic s’ha apoderat de la hispanística en veure’s sobrevolada per la pitjor de les aus de mal averany per a una llengua, que és l’amenaça de la desunió, més per a una llengua amb vocació de ser comuna i d’esdevenir intercanvi internacional. Perquè no s’entén, si no és pel pànic, que la notícia sigui la diferència de retolació de les cantants, i per tant la difusió de dues parles diferents com a llengües realment distintes, i no pas el privilegi que representa que el castellà, o espanyol, tingui dues representants entre una limitadíssima representació de deu. A banda de l’anglès, s’hi va sentir japonès, polonès, thai, alemany, noruec, rus, danès i castellà o espanyol, però ni un mot de francès, italià o portuguès, per dir tres llengües de múscul. Per no parlar de la resta de llengües fins a arribar a les 45 versions de la cançó, entre elles la catalana, una llengua més parlada, dit de passada, que el noruec o el danès.

A Catalunya, el problema de la designació de l’altra llengua no ha estat mai gaire i sempre s’ha optat per dir-ne castellà, no tant perquè no se li pogués dir espanyol, sinó perquè durant molt temps es va aspirar que la llengua catalana fos també considerada espanyola (això volia bona part de la burgesia a final del segle XIX). Però a Hollywood han fet servir el terme per designar un conjunt de parles que, històricament, són dialectes del castellà i no són pròpiament espanyoles, i això deu haver generat més d’un col·lapse; és fàcil d’imaginar la cara d’un francès, veient la mateixa gala, que es trobés una cantant quebequesa amb el rètol de francès, i una altra de francesa que hi digués orleanès, per exemple.

La cultura lingüística espanyola és molt de mirar-se el melic per explicar-se ella mateixa, o de no veure-hi més enllà del que dicta la Real Academia, i de seguida s’ha corregut a emparar-se en la RAE per ratificar la sinonímia entre castellano i español per referir-se a l’idioma i sobretot per fer pinya al voltant de la unitat de la llengua, tot d’una en perill per unes estatuetes. Però el cas és que una cerca trivial en diccionaris d’anglès revela que, almenys per a la cultura anglosaxona, el castellà i l’espanyol són coses diferents.

Per al diccionari Merriam-Webster, per exemple, Castilian és “el dialecte de Castella i la llengua oficial i literària d’Espanya que s’hi basa”, i Spanish, “la llengua romànica parlada a la majoria d’Espanya i als països colonitzats pels espanyols”. Per al fòrum en línia Word Reference, el castellà és tant “el dialecte de l’espanyol parlat a Castella” com “la forma estàndard oficial de la llengua espanyola parlada a Espanya”, i l’espanyol, “la llengua parlada a Espanya, Mèxic i bona part de l’Amèrica Central i del Sud”. I el Cambridge Dictionary també distingeix entre l’espanyol només d’Espanya (castellà) i el que inclou Amèrica (espanyol). La RAE pot determinar quin és el sentit de les paraules en espanyol, però no el que volen dir aquestes paraules en altres llengües, i almenys per a aquestes fonts anglòfones, el castellà d’Espanya pot ser dit espanyol, mentre que l’espanyol d’Amèrica no pot ser dit castellà.

Què és preferible: tenir dues cantants en la teva llengua sota denominacions diferents (perquè resulta que els organitzadors de la cosa entenen que són coses diferents), o tenir una sola cantant sota un sol rètol? Ara ja saben què se sent quan vas al web de La Caixa, o al de la Moncloa, i entre les opcions d’idioma t’hi trobes tant el català com el valencià.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >