Selecciona Edició
Connecta’t

Tots hauríem de fer la pausa del cafè encara que no fem cafè

Una sentència reconeix el dret de les empreses a descomptar les pauses del sou

Cal descansar de tant en tant i no només per al cafè de mig matí.
Cal descansar de tant en tant i no només per al cafè de mig matí. Getty Images

Si baixem a fer un cafè a mig matí, l'empresa ens podria obligar a fitxar i descomptar-nos aquests minuts del sou. Una sentència de l'Audiència Nacional reconeix a Galp Energía España el dret a descomptar aquest temps de les nòmines. La decisió assenyala que les empreses poden prendre aquesta decisió de manera unilateral si no hi ha acord previ en el contracte o en el conveni.

No obstant això, fer que els treballadors s'agafin menys descansos és dolent per als empleats i per a la companyia. Fer la pausa del cafè és necessari per a la nostra salut i per al nostre rendiment. De fet, a més d'aquesta aturada a mig matí, metges i psicòlegs recomanen fer altres descansos més breus al llarg del dia.

Per a què serveix parar de tant en tant

El doctor Francisco José Sáenz, responsable de l'àrea de salut laboral de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, explica a Verne que descansar no només és necessari per mantenir un bon nivell d'activitat a la feina, sinó que, a més, és una necessitat sanitària. Posa l'exemple dels conductors, que tenen regulats aquests temps de descans per evitar accidents.

Explica, per exemple, que les persones que treballen assegudes s'haurien d'aixecar almenys cada dues hores per fer un breu passeig i evitar així problemes lumbars. Aquestes pauses també ajuden a prevenir l'aparició d'un altre tipus de problemes, com els relacionats amb la vista per passar massa temps davant de les pantalles.

Per descomptat, els qui tinguin una activitat física continuada també haurien de descansar diverses vegades al llarg del dia per evitar lesions, per exemple. I els qui es passen hores dempeus haurien d'asseure's o moure's per evitar problemes vasculars. El doctor Sáenz recorda els problemes que la decisió de descomptar les pauses del sou pot provocar en algunes persones amb malalties concretes, com la diabetis, que requereix haver de menjar de tant en tant per evitar una hipoglucèmia.

És a dir, fins i tot si ho mirem únicament des del punt de vista de l'empresa, afavorir que es facin descansos continuats evita baixes i millora la productivitat.

A més, i encara que tinguéssim una esquena i una vista perfectes, el nostre cervell només pot mantenir l'atenció de manera contínua uns 50 minuts. Juan Carlos Marzo, professor de Psicologia del Treball de la Universitat Miguel Hernández explica a Verne que cada hora, més o menys, ens fa falta descansar uns 5 o 10 minuts. “Sense descansar no es rendeix”, resumeix.

Descansar renova la nostra atenció i motivació, i impulsa la nostra creativitat (tant a la feina com fora de l'oficina, és clar). Quan no fem res, en realitat s'activa la xarxa neuronal per defecte. Aquest sistema neuronal és el que ens ajuda a divagar i a somiar desperts, escriu el neurocientífic Andrew Smart a El arte de la ciencia y de no hacer nada. Això al seu torn té efectes positius en els nostres processos emocionals i socials, i ens ajuda a tenir idees i intuïcions originals.

Smart afirma que la medalleta que ens posem per treballar sense parar només es justifica per “la nostra ignorància profunda sobre com funciona el cervell”.

Els avantatges de treballar menys

L'efecte d'aquests breus descansos, amb cafè o sense, també s'acaba esvaint: “A partir de les sis hores, la nostra capacitat decau”, explica Marzo. També recorda que “les dues últimes hores de la jornada laboral són les menys productives” i recomana deixar per a aquesta estona les tasques més mecàniques que no requereixin prendre decisions.

Aquest psicòleg critica la idea que el millor treballador és el que treballa més hores: “Està demostrat que si es treballen jornades més curtes, rendirem més que en jornades més llargues”. Sobretot si a això se li suma la perspectiva d'haver de treballar hores extres sense cobrar-les. Marzo recomana parar i reprendre la feina l'endemà, ja que “farem el mateix en menys temps”.

Els greuges comparatius

Les pauses ajuden a millorar el clima de treball. Però Juan Carlos Marzo, professor de Psicologia del Treball de la Universitat Miguel Hernández, adverteix del perill que pot haver de les condicionis no siguin les mateixes per a tots.

De vegades passa amb els fumadors. Alguns (no tots) es prenen els seus 15 o 20 minuts per esmorzar, als quals afegeixen diversos passejos per fumar-se un cigarret. Deixant al marge el problema de salut –que sí que esmenta el doctor Sáenz Martínez–, el problema segons Marzo és el greuge comparatiu: per exemple, quan es veu amb normalitat fer pauses per fumar, però es recrimina a qui empra el mateix temps a resoldre un problema amb el banc.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >